Carvaka (en sànscrit: चार्वाक; IAST: Cārvāka), també coneguda com a Lokāyata, és una antiga escola de materialisme indi. Carvaka té el realisme ingenu i l'empirisme com a fonts adequades de coneixement, abraça l'escepticisme filosòfic i rebutja el ritualisme i el sobrenaturalisme. Va ser un sistema de creences molt popular a l'Índia abans de l'aparició de la tradició jainista i budista. Carvaka es classifica com una escola heterodoxa de filosofia índia, i es considera un exemple d'escola atea en la tradició hindú.
Brihaspati es coneix tradicionalment com el fundador de la filosofia Carvaka, tot i que alguns erudits ho posen en qüestió. https://books.google.cat/books?id=8BotCgAAQBAJ&pg=PA114&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Durant el període de reforma hindú del 600 aC, quan van sorgir el budisme i el jainisme, la filosofia estava ben documentada i oposada a les noves religions. Gran part de la literatura primària Carvaka, els sutres de Barhaspatya, es van perdre a causa de la minva de popularitat o per altres raons desconegudes. Els seus ensenyaments han estat recopilats a partir de la literatura secundària històrica com els que es troben en els xastres, els sutres i la poesia èpica índia, així com en els diàlegs de Siddharta Gautama i de la literatura jainista. No obstant això, hi ha un text que pot pertànyer a la tradició Carvaka, escrit pel filòsof escèptic Jayarāśi Bhaṭṭa, conegut com el Tattvôpaplavasiṁha, que proporciona informació sobre aquesta escola.
Un dels principis àmpliament estudiats de la filosofia Carvaka és el rebuig a la inferència com a mitjà per establir coneixements vàlids i universals i veritats metafísiques. En altres paraules, l'epistemologia Carvaka afirma que cada vegada que es dedueix una veritat a partir d'un conjunt d'observacions o veritats, s'ha de reconèixer el dubte, atès que el coneixement inferit és condicional.
Filosofia L'escola de filosofia Carvaka tenia diverses creences atees i materialistes. Va considerar que la percepció i l'observació directa eren la font de coneixement vàlida i fiable.
Carvaka considera que no hi ha res dolent en el plaer sensual. Com que és impossible tenir plaer sense dolor, Carvaka va considerar que la saviesa consistia a gaudir del plaer i evitar el dolor en la mesura del possible. A diferència de moltes de les filosofies índies de l'època, Carvaka no creia en les privacions ni rebutjava el plaer per por al dolor i considerava que aquest raonament era insensat.
Els carvakas van rebutjar moltes de les concepcions religioses ortodoxes dels hindús, budistes, jainistes i ajivakas, com ara la vida del més enllà, la reencarnació, el samsara, el karma i els ritus religiosos. Van ser crítics amb els vedes, així com amb les escriptures budistes.
Referències
Bibliografia Charvaka Sixty de Dr. Tanvir Ratul Bhatta, Jayarashi. Tattvopaplavasimha Gokhale, Pradeep P. The Cārvāka Theory of Pramāṇas: A Restatement, Philosophy East and West (1993)
Categoria:Ateisme Categoria:Filosofia índia Categoria:Hinduisme