Karen Marie Aagaard Ørsted Andersen, coneguda pel nom artístic de MØ, (Odense, 13 d'agost de 1988) és una cantant i compositora danesa, que va guanyar fama al seu país natal després de publicar una sèrie de senzills entre 2013 i 2014, que va incloure en el seu àlbum debut No Mythologies to Follow (2014). El disc es va posicionar en el número 2 de la llista d'àlbums danesos i va rebre la certificació d'or per les altes vendes.
El seu posterior ascens a la fama a nivell mundial es va donar el 2015, quan va participar com a vocalista al senzill «Lean On», de Major Lazer amb DJ Snake, que va ser un èxit popularit en nombroses llistes d'arreu del món, com ara les d'Austràlia, Estats Units i Regne Unit. El 2015 «Lean On» va figurar com la cinquena cançó més venuda al món. Més endavant, la seva col·laboració amb Major Lazer, «Cold Water» es va convertir en un altre succéz comercial i va figurar a les llistes musicals de diversos països.
Biografia Infància i inicis artístics Ørsted va néixer el 13 d'agost de 1988 a Odense (Dinamarca), i es va criar al llogaret d'Ubberud, als afores de la ciutat. Va ser la segona filla de Mette Ørsted, una mestra, i un psicòleg. El seu germà gran, de nom Kaspar, és metge.
MØ no prové d'una família de músics, de manera que quan aspirava a una carrera de música pop a la dècada de 1990, va tenir dificultats, pel fet que no sabia a qui acudir per desenvolupar les seves habilitats artístiques. No obstant això, la família tenia un piano que havia heretat i per coincidència, un dels millors amics dels seus pares era músic; així, quan aquest anava a visitar-la li ensenyava a tocar l'instrument. MØ també va aprendre a tocar la guitarra durant la infantesa. La seva passió per la música va néixer a l'edat de set anys amb les Spice Girls, i es va tornar una aficionada de Spice (1996), que va obtenir com a regal d'aniversari, i sosté que Spice va ser el primer material discogràfic amb el qual «realment va sentir que podia identificar-se». Inspirada en la banda, va realitzar les seves primeres composicions, que va descriure com «cançons pop cursi», i el primer tema que va escriure el va titular «Because I Love You». La seva fascinació per les Spice Girls també la va motivar a integrar una banda amb les seves amigues de l'escola, i de vegades es quedaven després de classes per actuar a la sala música. miniatura|MØ es va interessar en la música gràcies a la seva afició pel grup anglès Spice Girls als anys 1990. Durant l'adolescència, va deixar d'escoltar pop i va començar a tocar en bandes de grunge. Després el seu germà la va introduir a escoltar música punk, alhora que va començar a freqüentar el Cafè Zekés, una coneguda cafeteria a Odense que servia com a sala de reunions de política d'esquerra, en els quals va prendre part, igual que en un grup d'activisme feminista. A partir d'aquesta època, es va fascinar amb Black Flag i Sonic Youth, i la seva passió pel punk, la política d'esquerra i el feminisme, es va veure molt reflectit en la música del seu duo d'electropunk anomenat MOR, que va formar el 2007 a l'edat de disset anys amb una amiga de nom Josefine Struckmann Pedersen, a qui havia conegut als catorze quan va començar la seva lluita antifeixista. Juntes van realitzar petites gires de concerts per diversos països d'Europa. Pedersen afirma que la música era un mitjà eficaç per «mostrar el seu descontentament als partits racistes» i que era una cosa «molt natural» de fer per a elles. L'agost de 2009, el duo va publicar el seu primer disc de vinil titulat Fisse i dit fjæs, mitjançant els segells discogràfics Luk Roven i Mastermind Records. Al 2009, aproximadament, van ingressar a l'Acadèmia d'Art de Fiona; a Odense, on es va graduar al maig de 2013. Abans de culminar el seu entrenament de cinc anys, va aconseguir una passantia gràcies a un professor de l'escola d'art, i va anar a Nova York juntament amb Pedersen a realitzar les seves pràctiques amb la productora JD Samson, que va consistir en ajudar a la banda MEN, de Samson, amb el màrqueting i producció d'un disc EP. Elles van aprofitar la seva estada a Nova York per fer la major quantitat d'espectacles musicals possibles. Després d'haver culminat la passantia, les artistes van tornar al seu país natal el 2012, any en què la banda es va desintegrar, després d'haver llançat el seu segon EP Vanvidstimer al març de 2011.
MØ, després d'aconseguir una versió pirata de Logic amb un de les seves parelles, va començar a fer plans d'iniciar trajectòria com a solista. Al seu dormitori, va començar a realitzar composicions com «When I Saw His Cock», «Grease Em Up With Gravy Baby» i «A Piece of Music to Fuck to», inspirada en Peaches, Uffie i les artistes de rap daneses Lucy Love i Linkoban. Amb el temps, va començar a dur a terme presentacions musicals a les seus locals de punk, sota el nom artístic de MØ, que va adoptar el 2009, quan va ingressar a l'escola d'art. Explica que «va tractar de provocar tot el possible», «per a mi era una cosa súper política com la cultura juvenil ha embogit, així que m'estava expressant en aquest alter ego com una joveneta guarra, boja, dement. Crec que les persones estaven com: "És de veritat?" "Fuma marihuana?". També sonava com a escombraries. Però va ser un moment». No obstant això, aproximadament el 2012, va tenir un mànager que la va vincular amb el productor Ronni Vindahl. Quan Vindahl es va adonar que, a més de rapejar, podia cantar, li va suggerir gravar algunes veus per a ell, i junts van produir «Maiden», en la qual segons Vindahl, la intèrpret «va deixar d'amagar-se darrere del rap d'un alter ego i va mostrar una mica de veritable sentiment», fent al·lusió a les anteriors composicions de MØ, comentaris que la mateixa artista va reiterar en diverses entrevistes. «Maiden» es va estrenar a YouTube el maig de 2012 com el senzill debut de la cantant, i després d'això, va començar a cridar l'atenció dels mitjans de comunicació i crítics musicals danesos i estrangers. El 2012, enmig d'una entrevista amb la revista DIY, va comentar que volia fer una col·laboració amb Major Lazer, de manera que un lector tuitejà al productor Diplo sobre el desig de MØ, i aquest va estar d'acord. Després, els músics es van posar en contacte i es van reunir en un estudi de gravació a Amsterdam, i van realitzar la seva primera col·laboració que van titular «XXX 88». Per 2013, Spotify la va nomenar com un dels artistes revelació que causaria sensació durant aquell any i posteriorment la va tornar a incloure en el llistat de 2014.
Ascens a la fama al seu país natal A principi de 2013, va signar un contracte discogràfic amb RCA Victor, una filial de Sony, i durant aquest any, va tenir un gran desplegament publicitari amb el llançament d'una sèrie de senzills, i també va coescriure una cançó amb Avicii titulada «Dear Boy», inclosa a True (2013), per a la qual a més va participar vocalment, encara que sense crèdits. A l'octubre de 2013, va actuar com a telonera d'Aluna George en una gira musical pel Regne Unit, i en el mateix mes, va publicar el seu primer EP Bikini Daze. A la cerimònia dels premis Gaffa de 2013, celebrada a cap d'any, va rebre les distincions d'artista femenina danesa de l'any i artista revelació danès de l'any. Durant el 2013, la cantant va tenir notorietat, però va trigar fins a 2014 perquè va saltar a la fama al seu país natal amb «Pilgrim», després d'obtenir el lloc 11 de la llista de senzills danesa. esquerra|miniatura||MØ en un espectacle musical a Islàndia el 2015. El seu primer àlbum d'estudi No Mythologies to Follow, va sortir als mercats musicals el 10 de maig de 2014; produït principalment per Vindhal, i constava amb «XXX 88», la primera col·laboració de Mo amb Diplo. No Mythologies to Follow va entrar en la posició 2 de la llista d'àlbums danesos, on va rebre la certificació d'or per part de la IFPI de Dinamarca, que equival a 10000 exemplars venuts. «Do not Wanna Dance» i «Walk This Way», es van publicar com a talls de l'àlbum i van tenir notorietat al territori danès després d'ingressar a les posicions 25 i 33 de la classificació de senzills danesos, respectivament. Entre mitjans de maig i juny de 2014, es va embarcar com a acte d'obertura del cantant Erik Hassler en una gira musical de catorze concerts per Amèrica de Nord. A principis de juny de 2014 va fer el seu debut a la televisió estatunidenca a Jimmy Kimmel Live!, on va realitzar una actuació musical de «Do not Wanna Dance» i «Pilgrim».
A l'octubre de 2014 es va embarcar en una altra gira musical pel territori nord-americà amb més de vint presentacions. En aquest llavors, va col·laborar en el tema «Beg for It» d'Iggy Azalea, el qual va sortir a la venda el 24 d'octubre com el senzill líder de la reedició Reclassified. Un dia després de la publicació de «Beg for It», Azalea i MØ van fer la seva primera presentació al Saturday Night Live amb aquest tema. Enmig de l'actuació musical, el micròfon de MØ va tenir problemes tècnics, pel que va ser destruïda pels crítics musicals, entre ells Antoinette Bueno, d'Entertainment Tonight, qui ho va considerar «un dels moments en viu més vergonyosos de la història recent» del SNL. En resposta a la crítica, MØ va explicar que va experimentar dificultats tècniques amb el micròfon durant la presentació. Pensava que potser juntament amb Azalea aconseguiria la seva ambició professional de ser una estrella del pop, ja que, en aquell moment, la rapera comptava amb dos grans èxits mundials, «Fancy» i «Black Widow», però després de la seva pèssima posada en escena va pensar que havia arruïnat la seva carrera musical. Tot i que la crítica va publicar que «Beg for It» va ser un fracàs en comparació amb els previs senzills d'Azalea, va entrar al lloc 27 del rànquing d'èxits Hot 100 Billboard i va superar el milió de còpies als Estats Units, i va rebre la certificació de platí per part de la Recording Industry Association of America (RIAA). «Beg for It» li va donar la seva primera cançó entre els trenta principals del Hot 100. Al 2014, també va coescriure la cançó «All My Love» de Major Lazer, per a la qual Ariana Grande va prestar la seva veu. El tema es va incloure a la banda sonora de The Hunger Games: Mockingjay, Part 1 (2014). A finals de 2014, als Danish Music Awards de 2014, es va convertir en la màxima guanyadora de l'edició, després d'obtenir els guardons d'àlbum danès de l'any per No Mythologies to Follow, el de vídeo danès de l'any per «Walk This Way», el de solista danès de l'any i el d'artista revelació danès de l'any, respectivament. Al seu torn, a la cerimònia dels Gaffa-prisen, va guanyar quatre premis: millor artista femenina danesa, millor èxit danès per «Do not Wanna Dance», millor àlbum danès i millor llançament pop de l'any per No Mythologies to Follow.
Èxit internacional