Marilyn Manson és una banda estatunidenca de metal industrial/alternatiu formada l'any 1989 pel cantant Marilyn Manson —nascut Brian Hugh Warner— i el guitarrista Scott Putesky, inicialment sota el nom de Marilyn Manson & The Spooky Kids. Actualment Manson és l'únic membre original que resta a la banda. Al llarg dels anys s'ha vist envoltada de controvèrsia per la seva forta oposició a organitzacions religioses, les referències en les seves lletres cap al sexe, la violència i les drogues, així com també per les seves freqüents transformacions estètiques i les performances escèniques elaborades.
El 1996 van signar amb el segell Interscope Records i van aconseguir l'èxit comercial en posar a la venda el seu segon àlbum d'estudi, titulat Antichrist Superstar. Similar a la temàtica del disc, la gira en promoció va rebre dures crítiques pel seu missatge antireligiós i va derivar en diverses protestes a la sortida dels seus concerts. La polèmica va arribar al seu clímax l'any 1999, quan la banda va ser acusada d'haver incitat al fet que dos alumnes duguessin a terme una massacre en una escola de Columbine. No obstant això, encara que la seva suposada influència es va desmentir, van decidir allunyar-se dels escenaris fins a l'any 2000, quan van tornar amb el disc Holy Wood (In the Shadow of the Valley of Death).
Des de la seva formació la banda ha posat a la venda deu àlbums d'estudi —dos dels quals van ser número u en vendes al seu país natal— i venut cinquanta milions de còpies mundialment. Així mateix, van rebre nominacions als premis Grammy en quatre ocasions diferents i segons el canal musical VH1 estan entre els «100 millors artistes del hard rock».
Història 1989-1993: The Spooky Kids El grup Marilyn Manson es va formar l'any 1989 a la ciutat de Fort Lauderdale, Florida. En aquest temps Brian Warner treballava escrivint articles en la secció musical d'una revista anomenada 25th Parallel. La seva tasca com a periodista li va ajudar a establir contacte amb diversos músics, entre ells, Trent Reznor de Nine Inch Nails i Scott Putesky. Aquest últim va ser reclutat per Brian per formar una banda després d'haver-li mostrat poemes i lletres que havia escrit. Poc després se'ls va unir el baixista Brian Tutunick i l'any 1990 van gravar la seva primera maqueta com Marilyn Manson & the Spooky Kids.
Per a les seves presentacions en viu, la banda va preferir adoptar pseudònims que incloïen el nom d'un artista famós i el cognom d'un criminal. El vocalista Brian Warner va adoptar el nom de Marilyn Manson, el guitarrista Scott Putesky va prendre el de Daisy Berkowitz i Brad Stewart, qui es va encarregar de reemplaçar al baixista Brian Tutunick, va adoptar el nom de Gidget Gein. Més tard Fred Streithorse se'ls va unir com Sara Lee Lucas en el lloc de baterista i Stephen Gregory Bier, qui va adoptar el pseudònim Madonna Wayne Gacy, es va encarregar de completar la formació com teclista. Els noms utilitzats per cada membre eren representatius del concepte que van considerar central en la seva presentació; la dicotomia entre el béi el mal, al costat de la seva existència en un tot. «Marilyn Monroe tenia un costat fosc» va explicar Manson en la seva autobiografia, «com Charles Manson també tenia un costat bo i intel·ligent».
La reputació de la banda va créixer ràpidament a la seva ciutat d'origen a causa de les seves presentacions en viu. En els seus concerts era molt comú veure als membres del grup utilitzant abillaments extravagants, al costat de «dones crucificades i restes d'animals coberts en sang». Així mateix Scott David, un DJ radoifònic de Florida que se n'havia fet seguidor, posava les seves maquetes a l'emissora sovint. A principis de 1992 la banda va decidir escurçar el seu nom a Marilyn Manson i van continuar promovent-se independentment per la resta de l'any.
1993-1995: Portrait of an American Family El 1993, l'extravagant imatge de la banda va cridar l'atenció de Trent Reznor, cantant de Nine Inch Nails. Reznor va establir contacte amb ells i els va oferir l'oportunitat que s'unissin al seu segell, Nothing Records. La banda va acceptar l'oferta, i al costat de l'ajuda del productor Roli Mosimann, van iniciar l'enregistrament del seu primer treball discogràfic. No obstant això, a causa que no estaven conformes amb el resultat, Reznor es va encarregar de reemplaçar a Mosimann i van finalitzar el procés d'enregistrament de Portrait of an American Family. El primer senzill triat per promocionar-lo va ser «Get Your Gunn», l'únic on figuraria el nom del baixista Gidget Gein, expulsat de la banda per la seva addicció a les drogues i reemplaçat per Jeordie White, qui va assumir el nom de Twiggy Ramirez.
El març de 1994, la banda va decidir iniciar la seva primera gira; allí van presentar al seu nou bateria Kenneth Wilson, qui que va substituir a Sara Lee Lucas i va adoptar el pseudònim Ginger Fish. Al llarg de la gira van tocar en petits clubs, teatres i diversos festivals acompanyats per bandes com Korn i Danzig. Aquests concerts van arribar a la seva fi a mitjan 1995 i van dur a terme un segon i tercer senzill per promocionar l'àlbum. Les cançons triades van ser «Lunchbox» i «Dopi Hat». En aquest mateix any la banda també va elaborar el seu primer EP de llarga durada titulat Smells Like Children. Entre les diverses remescles i «versions» que componen el EP, la cançó «Sweet Dreams (Are Made of This)», original del grup Eurythmics, va ser llançada com a senzill. Considerat com el primer «gran èxit» de la banda; el seu vídeo va rebre molta difusió al canal musical MTV.
1996-1998: Antichrist Superstar miniatura|225x225px|Les idees de Friedrich Nietzsche van ser un factor important en el desenvolupament de l'àlbum. Després de finalitzar la promoció de Smells Like Children, la banda va signar un contracte amb la discogràfica Interscope Records i van començar la producció del seu segon àlbum d'estudi. Llançat a l'octubre de 1996, Antichrist Superstar va ser posat a la venda amb els segells Nothing i Interscope i produït per Trent Reznor, Dave Ogilvie i Sean Beavan. Segons paraules de Manson, el procés d'enregistrament va tenir moltes dificultats a causa de l'abús de drogues que eventualment va derivar a l'acomiadament del guitarrista i compositor Daisy Berkowitz. Això va ocasionar que Twiggy Ramirez s'encarregués d'acabar les sessions de guitarres i la contractació de Timothy Michael Linton, ara amb el nom de Zim Zoom, per ocupar el seu lloc.
Antichrist Superstar és un àlbum conceptual que constitueix la primera part d'una trilogia de discs. El concepte va ser inspirat per les obres del filòsof Friedrich Nietzsche. Van ajudar al fet que Manson completés una història que havia desenvolupat sobre la base de somnis previs a l'enregistrament del disc.
El primer senzill de l'àlbum, «The Beautiful People» i el seu controvertit vídeo, van provocar molta expectativa, suficient perquè debutés en el lloc número tres de la llista Billboard 200, i que Manson aparegués en la portada de la revista Rolling Stone, sent nomenat «millor artista emergent» de 1996. Després de la seva publicació, la banda es va embarcar en la seva gira més extensa fins avui i gràcies a les seves controvertides presentacions teatrals, van aconseguir difondre la seva fama per tot el món. No obstant això, no tota l'atenció que van rebre va ser positiva.
La gira Dead to the World Tour va estar envoltada de controvèrsia, ja que presentava una elaborada posta escènica amb una temàtica apocalíptica i antireligiosa; en les seves presentacions Manson trencava bíblies, es autoflagel·lava i criticava al govern i a l'església entre altres coses. Als Estats Units el grup va ser objecte de crítiques negatives per part del Congrés, al punt que el senador Joseph Lieberman els va catalogar com «probablement el grup més malalt promogut per una gran companyia discogràfica». Així mateix diversos grups religiosos també van realitzar piquets a la sortida dels seus concerts, demanant als seguidors que no assistissin perquè segons pròpies paraules: «Creiem que cada vegada que una persona escolta aquest nou àlbum, podria provocar la destrucció de Déu en les seves ments trastornades».
Després de finalitzar aquesta gira, el 10 de novembre de 1997 la banda va llançar un EP anomenat Remix & Repent, que compta amb cinc temes de Antichrist Superstar dels quals dos són remescles i tres enregistraments en viu.
Després d'haver publicat un VHS que va documentar la seva gira Dead to the World Tour, al començament de 1998 la banda va iniciar la producció del seu tercer treball discogràfic. Al setembre d'aquell mateix any es va posar a la venda la segona part de la trilogia dels discs iniciada amb Antichrist Superstar, una òpera rock titulada Mechanical Animals i produïda per Michael Beinhorn.
Previ al seu llançament, Interscope va realitzar una immensa campanya publicitària que va incloure una imatge gegant del cantant a Times Square, la portada de la revista Rolling Stone i aparicions en diversos mitjans de comunicació. La campanya desenvolupada pel llançament de l'àlbum, al costat d'un nou senzill anomenat «The Dope Show», van fer que Mechanical Animals debutés en el número 1 de la llista Billboard 200, amb 223.000 unitats venudes en la primera setmana, aconseguint la certificació de platí i una nominació al premi Grammy a la millor interpretació de hard rock. esquerra|miniatura|210x210px|Marilyn Manson interpretant «The Speed of Pain», durant la gira Mechanical Animals Tour El llançament de Mechanical Animals va significar un canvi en l'estil musical i les lletres de la banda. Musicalment, es va allunyar del to agressiu Antichrist Superstar cap a un estil semblant al glam rock amb lletres temàticament dirigides cap a l'amor, la depressió i les drogues. Així mateix, va promoure una imatge andrògena, influenciada pels abillaments i el maquillatge que David Bowie utilitzava en les seves presentacions de la dècada de 1970. Similar al seu predecessor, el disc compta amb una història conceptual on Manson representa a dues alter ego diferents: Omega, el personatge principal en la història lineal de l'àlbum i Alfa, que es relaciona amb si mateix i les seves experiències de vida.
Abans d'iniciar la gira en promoció, el guitarrista John Lowery va ser reclutat per reemplaçar a Zim Zoom, qui va decidir sortir de la banda en termes amigables. Lowery va adoptar el nom de John 5 i es va encarregar de completar la formació que participaria a la gira Mechanical Animals Tour. No obstant això, la banda es va veure obligada a cancel·lar-la després de ser culpats d'haver incentivat al fet que dos estudiants perpetressin una massacre en una escola de Columbine, Colorado. En conseqüència el 24 d'abril, per respecte a les víctimes, Manson va cancel·lar les dates restants de la seva gira a Amèrica del Nord i posteriorment la va aturar definitivament en completar la seva cinquena etapa per Àsia. Més endavant es va comprovar que cap dels estudiants acusats eren seguidors de la banda.
1999-2001: Holy Wood miniatura|196x196px|La creu de Lorena és utilitzada com a logo per representar al Celebritarianism. Cap a finals de 1999, el grup va posar a la venda un àlbum en directe titulat The Last Tour on Earth, juntament amb el senzill «Astonishing Panorama of the Endtimes», que va servir per promoure la banda sonora de la sèrie Celebrity Deathmatch i els va atorgar la seva segona nominació a un premi Grammy. Pel que resta de l'any i començaments del 2000, aquesta es va dedicar a l'escriptura i enregistrament de noves cançons, on van reprendre l'agressiu so adaptat a l'era de Antichrist Superstar. El seu quart treball d'estudi titulat Holy Wood (In the Shadow of the Valley of Death) va ser produït per Dave Sardy i va sortir a la venda el 14 de novembre del 2000.
Amb vendes superiors a les 117.000 còpies en la seva primera setmana va debutar en el lloc número tretze del Billboard 200 i va ser promogut pels senzills «The Fight Song», «Disposable Teens» i «The Nobodies».