Batalla de Saint-Colombin (1793)

La batalla de Saint-colombín o combat de Pont-James es du a terme en 7 de maig de 1793, durant la Revolta de La Vendée. Acabà amb la victòria dels Vendéans que sorprengueren un destacament republicà a Saint-Colombin.

Preludi Fugint de l'avanç dels republicans, el líder de la Vendée, Charette, va abandonar Legé la nit del 3 al 4Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. de maig. Arribat a Rocheservière, Vrignault es va separar d'ell amb part de les seves forces.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. A Vieillevigne, Charette ha de pagar contra l'hostilitat del comitè reialista de la localitat per obtenir menjar per a les seves tropes i habitatge en coberts abandonats.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. També va enviar una carta per Charles de Royrand, a Montaigu, per advertir-lo de la seva arribada i demanar-li un lloc al seu acantonament.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. Però aquest va respondre reprovant-li que abandonés Legé i li prohibí venir al seu camp.Dumarcet 1998, p. 217-221.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 213.

Legé va ser presa per quatre columnes republicanes el 5 de maig, però una d'elles, la de Saint-Colombin, va tornar el mateix vespre al seu antic cantó,Dumarcet 1998, p. 217-221.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214. El seu comandant, Laborie, va augmentar cinc companyies a Pont James i quatre a St. Colombin.Dumarcet 1998, p. 217-221. L'endemà ha d'intervenir per restablir la disciplina a les seves tropes que cometen saquejos i es queixen de manca de pa i municions, ja que només tenen quinze cartutxos per home.Dumarcet 1998, p. 217-221. Un sergent i diversos soldats de la 1st companyia de caçadors fins i tot es mostren rebels, segons Laborie, amenaçant de canviar a l'altre camp en el següent cas.Dumarcet 1998, p. 217-221.

Informada de la tornada de Laborie, Charette va deixar Vieillevigne per anar el 6 d'abril als erms de Bouaine, entre Saint-Philbert-de-Bouaine i Montbert,Dumarcet 1998, p. 217-221.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214. Va trencar el seu campament durant la nit i es va dirigir al lloc de Pont-James, a Saint-Colombin.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214.

Forces implicades Comandat pel comandant del batalló Laborie, el campament de Pont-James va ser defensat per 300 homes segons un informe del general Beysser al general Boulard.Savary, t. I, 1824, pàg. 186-187. Laborie i els seus oficials, per la seva banda, afirmen en el seu informe{nota, 1} que la guarnició, privada d'un destacament i algunes patrulles, només tenia 320 a 330 homes en el moment de l'atac.Dumarcet 1998, p. 217-221. El cap de Vendée, Lucas de La Championnière, dona a les seves memòries{nota, 2} una quantitat aproximada: de 300 a 400 homes.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. Émile Gabory parla de 500 homes per als republicans.Gabory 2009, pàg. 168. La majoria pertanyen al 4t. regiment d'infanteria,Savary, t. I, 1824, pàg. 186-187.Gabory 2009, pàg. 168. - l'antiga regiment de Provence,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. - i encara estan usant els seus uniformes blancs.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. Altres són del regiment La Marck.Gabory 2009, pàg. 168.

Per la banda de la Vendée, la tropa de Charette és de només 500 homes segons Le Bouvier-Desmortiers.Dumarcet 1998, p. 217-221. Laborie estima que va ser atacat per 3.000 homes a peu i 60 genets.Dumarcet 1998, p. 217-221. L'historiador Lionel Dumarcet indica, però, que els republicans tendeixen a exagerar el nombre dels seus adversaris i estima que la columna de Charette compta com a mínim entre 1000 i 1500 homes.Dumarcet 1998, p. 217-221. Per a Émile Gabory, després d'haver abandonat Legé i haver-se separat dels 800 homes de Vrignault,Gabory 2009, pàg. 168. Charette només té 400 combatents. Per a Alain Chantreau, 1.000 homes comandats per Vrignault es van separar de la tropa de CharetteCoutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 211. i aquest últim només té 400 infants i 50 de cavalleria,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. inclosos desertors del Régiment de Provence,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212. i dos canons.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 212.

Procés El 7 de maig de 1793, els vendeans abandonaren Vieillevigne i es traslladaren a Saint-Colombin.Gabory 2009, pàg. 168.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. L'atac contra la posició republicana comença a les 6:00,Savary, t. I, 1824, pàg. 186-187.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214. a 9:00 del matí.Dumarcet 1998, p. 217-221. Els republicans estan sorpresos de descansar i entren en batalla poc abans de ser atacats per dues columnes.Dumarcet 1998, p. 217-221. Després de disparar uns trets de canó, Laborie decideix retirar les seves tropes per creuar el poble i ocupar una posició en un turó.Dumarcet 1998, p. 217-221. Tanmateix, el moviment es converteix en una derrota, els soldats cedeixen al pànic, llancen les armes i fugen o es rendeixen.Dumarcet 1998, p. 217-221. Segons Laborie, els fusellers de Vendée van disparar només una cinquantena de trets durant la lluita. Després de la seva victòria, Charette es va retirar a Vieillevigne.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.

Pèrdues Charette afirma que "gairebé no ha perdut cap home" segons una carta en què anuncia la seva victòria a Royrand.Dumarcet 1998, p. 217-221. Segons Le Bouvier-Desmortiers, el combat va causar poques víctimes, alguns republicans van morir i els Vendéans només van lamentar un ferit i dos cavalls morts.Le Bouvier-Desmortiers 1809, pàg. 79.

Segons l'informe del general Canclaux, només entre 120 i 130 homes, inclòs Laborie, van aconseguir escapar, la majoria desarmats, van trobar refugi a Machecoul.Savary, t. I, 1824, pàg. 186-187. Laborie i els seus oficials escriuen al seu informe que només 105 homes de 320 a 330 van arribar a Machecou.Dumarcet 1998, p. 217-221. El general Beysser va enviar els fugitius a Nantes i els va enviar a un consell de guerra.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215. Per a Lucas de La Championnière, gairebé tots els republicans van ser fets presoners i només un petit nombre va escapar cap a Saint-Philbert-de-Grand-Lieu.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. Per a Émile Gabory i Alain Chantreau, el nombre de presos és de 3.502,Gabory 2009, pàg. 168.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215. dels quals 274 són de l'antic regiment de Provença. Els Vendeanos també van capturar un canó.Savary, t. I, 1824, pàg. 186-187.Gabory 2009, pàg. 168.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.Dumarcet 1998, p. 217-221.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19.

Alguns oficials i soldats de l'ex-regiment de Provença reuneixen els insurgents i serveixen d'instructors per entrenar els camperols en combat. Altres estan tancats a Montaigu.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215. Alguns van ser enviats a Nantes per oferir als republicans un intercanvi de presoners.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215. Però els patriotes es neguen, donant la resposta que "la República no tracta amb els rebels".Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. Només un dels republicans posats en llibertat condicional, un home anomenat Pierre Haudaudine, va tornar a convertir-se en presoner,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.Lucas de La Championnière 1994, p. 18-19. Serà un dels presoners perdonats per Bonchamps després de la Segona Batalla de Cholet.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.

Conseqüències Per ordre del general Canclaux, que considerava que la localitat era ara insuficientment defensada, Legé va ser abandonada el 9 de maig pels republicans3. La seva petita guarnició, de 320 a 500 homes amb dos,Dumarcet 1998, p. 217-221.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214. canons comandats pel líder de la brigada Prat,Dumarcet 1998, p. 217-221.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, p. 214. es va retirar a Machecoul,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.Dumarcet 1998, p. 217-221. El mateix vespre, Charette va poder tornar a Legé, on va establir la seva seu i on se li va unir Vrignault.Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 215.

Notes

Referències

Bibliografia Hervé Coutau-Bégarie et Charles Doré-Graslin (dir.), Histoire militaire des guerres de Vendée, Economica, 2010, 656 p. Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p. Urbain-René-Thomas Le Bouvier-Desmortiers, Réfutation des calomnies publiées contre le général Charette, t. I, 1809 (disponible en línia [arxiu]). Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p. Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. I, 1824 (disponible en línia [arxiu]).

Saint-Colombin