Per factors històrics, els japonesos fan gran ús de diversos tipus d'escriptura:
Kana (o sil·labaris) Hiragana Katakana Furigana Kanji (o lletres xineses)
També fan servir un tipus d'escriptura per a la romanització, o transcripció a neologismes de l'alfabet romà: Romaji (rōmaji)
Exemple miniatura|Grafit japonès anarcocomunista a l'Ateneu del Clot, Barcelona (2026) La foto mostra un grafit japonès a Barcelona. La frase "無政共産のためのノイズパンクピコピコ" usa tres sistemes d'escriptura i el "乙女ゲツ！！" a la penúltima línia combina kanji ("乙女") i katakana ("ゲツ"). L'inici de la frase, "無政共産", és kanji i comença amb el caràcter mu que aquí correspon al prefix negatiu "an-" d'"anarquia". "政" és "govern", "共" és"junts" i "産" significa propietat i producció. "共産" és l'expressió japonesa per al comunisme, introduïda als anys 1880. Del japonès, "共産" ("kyōsan" en romanjí), ha passat al xinès, "共產" ("gòngchǎn" en pinyin). L'expressió següent "のための", és hiragana, com és habitual en elements gramaticals. Es pronuncia "no tame no" i correspon al "per al" català com a expressió de destinació final. El "ノイズパンクピコピコ" es pronuncia "nois(u) pancu picopico". És katakana, com és habitual en expressions de llengües europees. L'onomatopeia "ピコピコ" es pot escriure en hiragana també, "ぴこぴこ". La frase sencera es pot traduir amb "Noise punk bip-bip per a l'anarcocomunisme".
Referències
Vegeu també Transcripció del català al japonès