Els parsis (literalment ‘perses’) són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme. Descendeixen dels perses zoroastrians que van emigrar al subcontinent indi durant i després de la conquesta àrab-islàmica de l'Iran al segle i per fugir la persecució religiosa de l'islam. En representació de la majoria de les dues comunitats zoroastrianes del subcontinent indi, el poble parsi es diferencia culturalment, lingüísticament i socialment dels iranians, els avantpassats zoroastrians dels quals van emigrar a la Índia governada pels britànics quan la dinastia Qajar governava a l'Iran. La paraula parsi deriva de l'idioma persa, i es tradueix literalment ‘persa’ ().Parsee, n. and adj. – Oxford English Dictionary. oed.com. Retrieved on 2015-03-03.
Segons l'èpica parsi del Qissa-i Sanjan, la immigració de perses zoroastrians al subcontinent indi des del Gran Iran va tenir lloc entre el segle VIII i el segle X. Els primers d'aquests migrants es van establir entre els hindús de l'actual Gujarat en època de Jadi Rana, rei de Sanjan.
Vers el 2006, es calculava que a l'Índia hi havia uns 90.000 parsis, al Pakistan uns 5.200 i el seu nombre total arreu del món s'estimava entorn dels 155.000. Molts dels indis parsis actuals es dediquen als negocis.
Al , es van dividir en dues sectes per desavinences en relació amb el calendari, i gairebé tots els parsis d'avui dia pertanyen a una d'aquestes dues sectes. La literatura religiosa i ètica dels parsis és lAvesta.
La funció clerical és hereditària i consideren que el foc és sagrat i purificador. Així, els sacerdots mantenen en els temples un foc encès en permanència al qual, els dies de festa, se li dediquen oracions i sacrificis. Antigament, per evitar la profanació, els parsis deixaven els seus morts exposats sobre uns edificis anomenats "torres del silenci" i els abandonaven als voltors, però aquesta pràctica ja no s'observa gaire.
El zoroastrisme havia servit com a religió estatal de l'Iran almenys des de l'època de l'Imperi Aquemènida. No obstant això, la conquesta de l'Imperi Sassànida pel Califat de Rashidun va marcar l'inici de la Islamització de l'Iran, que va impulsar gran part de la població de majoria zoroastriana a convertir a l'Islam o fugir,PARSI COMMUNITIES i. EARLY HISTORY – Encyclopaedia Iranica. Iranicaonline.org (July 20, 2008). Retrieved on 2013-07-28. tot i que diverses figures iranianes es van mantenir en revolta activa contra l'exèrcit de Rashidun i els posteriors califats islàmics durant gairebé 200 anys després de l'enfonsament del Imperi Sasànide. No obstant això, el zoroastrisme va continuar disminuint i la majoria dels iranians s'havien convertit en musulmans , desplaçant la concentració dels seguidors de la religió lluny de l' Altiplà iranià per primera vegada en la història registrada.
La comunitat parsi de parla gujarati representa la presència sostinguda més antiga del zoroastrisme a l'Índia i es diferencia legalment de la comunitat iraniana de parla dari zoroastriana. de l'època de la seva migració al país. Malgrat aquesta distinció legal, els termes "Parsi" i "Zoroastrian" són comunament intercanviables ambdues comunitats que no s'utilitzen habitualment. formen la població zoroastriana més gran del món. En particular, no hi ha diferències substancials entre els principis, conviccions i costums religiosos parsi i iranians.
Definició i identitat Segons l'''Encyclopædia Britannica.
El terme Pārsi, que en llengua persa és un gentilici que significa "habitant de la Pārs" i, per tant, "ètnica persa", no està testimoniat als textos zoroastrians indis fins al . segle. Fins a aquest moment, aquests textos utilitzen constantment els termes d'origen persa Zartoshti "Zoroastrian" o Vehdin "[de] la bona religió". Els Setze Shlokas del , un text sànscrit en lloança dels parsis,Parsi legend attributes it to a Hindu author; cf. Paymaster 1954, p. 8 incorrectly attributes the text to a Zoroastrian priest. és el primer ús testimoniat del terme com a identificador per als zoroastrians indis.
La primera referència als parsis en una llengua europea és del 1322, quan un monjo francès, Jordà de Catalunya, hi refereix breument quan parla de Thane i Bharuch. El terme apareix a les revistes de molts viatgers europeus, primer francesos i portuguesos, després anglesos, que utilitzen tots una versió europeïtzada d'un terme aparentment local. Per exemple, el metge portuguès Garcia de Orta va observar l'any 1563 que "hi ha mercaders... al regne de Khambhat... conegut com Esparcis. Nosaltres portuguès crida'ls jueus, però no ho són. En una sentència legal de principis del segle XX (vegeu autopercepcions, a continuació), els jutges Davar i Beaman van afirmar (1909:540) que "Parsi" també era un terme utilitzat a l'Iran per referir-se a Zoroastrisme. assenyala que de la mateixa manera que la paraula "hindú" va ser utilitzat pels iranians per referir-se a qualsevol persona del subcontinent indi, "Parsi" va ser utilitzat pels indis per referir-se a qualsevol persona del Gran Iran, independentment de si en realitat eren persones d'ètnia persa. En qualsevol cas, el terme "parsi" en si mateix "no és necessàriament una indicació del seu origen iranià o "persa", sinó més aviat com un indicador, que es manifesta com a diverses propietats, de la identitat ètnica". A més, si l'herència fos l'únic factor en la determinació de l'ètnia, els parsis comptarien com a Partians segons el Qissa-i Sanjan.
El terme "parsisme" o "parsiisme", s'atribueix a Abraham Hyacinthe Anquetil-Duperron, qui a la dècada de 1750, quan encara no s'havia encunyat la paraula "zoroastrisme", va fer el primer informe detallat dels parsis i de Zoroastrisme, suposant erròniament que els parsis eren els únics seguidors de la religió.
A més de l'anterior, el terme "Parsi" (persa) existia fins i tot abans que es traslladessin a l'Índia:
La referència més antiga als perses es troba a la inscripció assirià de Salmanassar III.(c. 854-824 BC) Darios el Gran (521-486 aC) estableix aquest fet quan registra la seva ascendència parsi per a la posteritat, "parsa parsahya puthra ariya ariyachitra", que significa "un persa, fill d'un persa, un ari, de la família ària" (Inscripció a Naqsh-e Rostam, prop de Persèpolis, Iran). A Outlines of Persian History, Dasturji Hormazdyar Dastur Kayoji Mirza, Bombai 1987, p. 3–4 escriu: "Segons el text Pahlavi de Karnamak i Artakhshir i Papakan, a què fa referència l'astròleg indi Artakhshir (Sasànida rei, i fundador de l'Imperi) com a khvatay parsikan 'el rei dels perses'. Heròdot i Xenofont, els dos grans historiadors que van viure als segles III i IV aC, es referien als iranians com a perses.Parsi legend attributes it to a Hindu author; cf. Paymaster 1954, p. 8 incorrectly attributes the text to a Zoroastrian priest
Origen Al llarg dels segles des que els primers zoroastrians van arribar a l'Índia, els parsis s'han integrat a la societat índia alhora que mantenien o desenvolupaven els seus propis costums i tradicions diferents (i, per tant, la identitat ètnica). Això al seu torn ha donat a la comunitat parsi una posició força peculiar: són majoritàriament indis en termes d'afiliació nacional, llengua i història, però no típicament indis en termes de consanguinitat o ètnia, pràctiques culturals, conductuals i religioses.
Autopercepcions La definició de qui és i no és un parsi és una qüestió de gran polèmica dins de la comunitat zoroastriana de l'Índia. Generalment s'accepta que un parsi és una persona que:
(a) descendeix directament dels refugiats perses originals, i (b) ha estat admès formalment a la religió zoroastriana, mitjançant la cerimònia del navjote.
En aquest sentit, Parsi és un designador etno-religiós, la definició del qual és de contenció entre els seus membres, similar a la qüestió d'identitat entre els jueus.
Alguns membres de la comunitat també afirmen que un nen ha de tenir un pare parsi per ser elegible per introduir-se en la fe, però aquesta afirmació es considera per la majoria com una violació dels principis zoroastrians de la igualtat de gènere i pot ser un resta d'una antiga definició legal del terme parsi.
Una definició legal de Parsi que es cita sovint es basa en una sentència de 1909 (des de llavors anul·lada) que no només estipulava que una persona no podia convertir-se en Parsi convertint-se a la fe zoroastriana, sinó que també assenyalava: Aquesta definició va ser anul·lada diverses vegades. Els principis d'igualtat de la Constitució de l'Índia anul·len les restriccions de la patrilinealitat expressades a la tercera clàusula. La segona clàusula va ser impugnada i anul·lada el 1948. En apel·lació el 1950, es va confirmar la sentència de 1948 i tot el 1909 La definició es va considerar un obiter dictum: una opinió col·lateral i no vinculant legalment (reafirmada el 1966) miniatura|La distribució geogràfica dels moderns i antics Parsi a l'Índia i el Pakistan. Segons el cens de l'Índia de 2011, hi ha 57.264 parsis a l'Índia. Segons la Comissió Nacional per a les Minories, hi ha "una varietat de causes que són responsables d'això declivi constant de la població de la comunitat”, els més significatius van ser la manca de fills i migració.
Si les tendències demogràfiques preveuen que l'any 2020 els parsis seran només 23.000. Aleshores, els parsis deixaran d'anomenar-se comunitat i seran etiquetats com a 'tribu'.
Una cinquena part de la disminució de la població s'atribueix a la migració. Hi ha comunitats parsi importants al Regne Unit, Austràlia, Canadà i els Estats Units. Una taxa de natalitat més lenta que la de mortalitat explica la resta: a partir del 2001, els parsis de més de 60 anys representen el 31% de la comunitat. Només el 4,7% de la comunitat parsi té menys de 6 anys, la qual cosa es tradueix en 7 naixements per any per cada 1.000 individus. la població en ràpid declivi de la comunitat parsi a l'Índia.
Lligams amb l'Iran actual Els parsis també han estat migrant a la pàtria tradicional de l'Iran i, tot i que el nombre de parsis que han tornat a l'Iran és reduït en comparació amb la comunitat zoroastriana general a l'Iran, la seva presència ha ajudat a enfortir els llaços entre les comunitats zoroastrianes iranianes i índies. Els parsis van tenir un paper important en la modernització de l'Iran, especialment al . Van servir com a recordatori de l'antiga herència de l'Iran, que era crucial per als iranians. Els parsis també van demostrar als iranians que era possible ser moderns i culturalment autèntics, i que el renaixement del zoroastrisme podria ser una manera de modernitzar la cultura iraniana tot conservant la seva identitat original.
Tant Reza I de l'Iran com Mohammad Reza Pahlavi van tenir un paper actiu en animar els parsis a invertir a l'Iran i contribuir al seu desenvolupament econòmic convidant-los a tornar a la seva terra natal. Durant la dinastia Pahlavi a l'Iran, la relació entre el zoroastrisme i la identitat nacional iraniana es va difuminar. Això va ser exemplificat per l'adopció de Reza Shah dels noms del calendari zoroastrià i la col·locació del símbol Fravahar en edificis governamentals destacats. A més, va mantenir una estreta relació amb el representant parlamentari zoroastrià, Keikhosrow Shahrokh, a qui li van confiar importants tasques governamentals.
Reza Shah també va simpatitzar amb els zoroastrians indis (Parsis) i va animar activament el seu retorn a l'Iran per invertir i ajudar a desenvolupar l'economia del país. El 1932, va convidar Dinshah Irani, líder parsi i fundador de l'Anjoman iranià zoroastrià i de la Lliga d'Iran a l'Índia, a visitar l'Iran com a part d'una delegació parsi Irani, va rebre honors de Reza Shah i se li va confiar un missatge per portar a la comunitat parsi de l'Índia.