Els macedonis (en macedònic: Македонци, romanitzat: Makedonci [maˈkɛdɔnt͡si]) són una nació i un grup ètnic eslau meridional originari de la regió de Macedònia, al sud-est d'Europa. Parlen macedònic, una llengua eslava meridional. La gran majoria dels macedonis s'identifiquen com a cristians ortodoxos orientals, que comparteixen un patrimoni cultural i històric "ortodox romà d'Orient-eslau" amb els seus veïns. Aproximadament dos terços de tots els macedonis ètnics viuen a Macedònia del Nord, tot i que hi ha diverses comunitats en altres països.
El concepte d'una ètnia macedònia, diferenciada dels seus veïns balcànics ortodoxos, es considera relativament recent.Krste Misirkov, Sobre les qüestions macedònies (Za Makedonckite Raboti), Sofia, 1903: "I, de totes maneres, quina mena de nova nació macedònia pot ser aquesta si nosaltres i els nostres pares, avis i besavis sempre hem estat anomenats búlgars?"Sperling, James; Kay, Sean; Papacosma, S. Victor (2003). Limiting institutions?: the challenge of Eurasian security governance. Manchester, UK: Manchester University Press. p. 57. . "El nacionalisme macedoni és un fenomen nou. A principis del , no existia una identitat macedònia eslava separada."Titchener, Frances B.; Moorton, Richard F. (1999). The eye expanded: life and the arts in Greco-Roman antiquity. Berkeley: University of California Press. p. 259. . "D'altra banda, els macedonis són un poble recentment emergit que busca un passat per ajudar a legitimar el seu present precari mentre intenten establir la seva identitat singular en un món eslau històricament dominat per serbis i búlgars. ... El desenvolupament d'una ètnia macedònia al , i la seva evolució recent cap a un estat independent després de l'enfonsament de l'estat iugoslau el 1991, ha seguit un camí ple de dificultats. Per sobreviure als avatars de la història i la política balcàniques, els macedonis, que no han tingut història, en necessiten una."Kaufman, Stuart J. (2001). Modern hatreds: the symbolic politics of ethnic war. New York: Cornell University Press. p. 193. . "El fet clau sobre el nacionalisme macedoni és que és nou: a principis del , els vilatans macedonis definien la seva identitat religiosament —eren "búlgars", "serbis" o "grecs" depenent de l'afiliació del capellà del poble. ... Segons la nova mitologia macedònia, els macedonis moderns són descendents directes dels súbdits d'Alexandre el Gran. Traçen la seva identitat cultural fins als sants Cirili i Metodi del , que van convertir els eslaus al cristianisme i van inventar el primer alfabet eslau, i els deixebles dels quals van mantenir un centre d'aprenentatge cristià a l'oest de Macedònia. Un heroi nacional més modern és Gotse Delchev, líder de l'Organització Revolucionària Interna Macedònia (IMRO) de principis del , que en realitat era una organització en gran part pro-búlgara però que es reivindica com el moviment nacional fundacional macedoni."Rae, Heather (2002). State identities and the homogenisation of peoples. Cambridge: Cambridge University Press. p. 278. . "Malgrat el desenvolupament recent de la identitat macedònia, com assenyala Loring Danforth, no és més ni menys artificial que qualsevol altra identitat. Simplement té una etnogènesi més recent - una que per tant pot ser més fàcilment traçada a través del registre històric recent."Zielonka, Jan; Pravda, Alex (2001). Democratic consolidation in Eastern Europe. Oxford: Oxford University Press. p. 422. . "A diferència de les identitats eslovena i croata, que van existir de manera independent durant un llarg període abans de l'aparició de la Iugoslàvia Socialista Federal, la identitat i la llengua macedònia van ser elles mateixes un producte de la Iugoslàvia federal, i van prendre forma només després de 1944. Novament, a diferència d'Eslovènia i Croàcia, l'existència mateixa d'una identitat macedònia separada va ser qüestionada —tot i que en diferent mesura— tant pels governs com pel públic de totes les nacions veïnes (Grècia sent la més intransigent)." Les primeres manifestacions d'una identitat macedònia incipient van sorgir durant la segona meitat del segle XIXBonner, Raymond (14 de maig de 1995). "The World; The Land That Can't Be Named". The New York Times. Nova York. "El nacionalisme macedoni no va sorgir fins a la fi de l'últim segle."Rossos, Andrew (2008). Macedonia and the Macedonians: A History (PDF). Hoover Institution Press. p. 269. . "També insistien que els macedonis sacrificessin el seu nom nacional, sota el qual, com hem vist al llarg d'aquest treball, la seva identitat nacional i la seva nació es van formar al segle XIX." p.284: "En circumstàncies molt difícils, la majoria dels macedonis ètnics van triar una identitat macedònia. Aquesta identitat va començar a formar-se amb el despertar eslau a Macedònia a la primera meitat del segle XIX." entre cercles limitats d'intel·lectuals eslaus, predominantment fora de la regió de Macedònia. Aquesta identitat va prendre forma després de la Primera Guerra Mundial, especialment durant els anys 1930, i es va consolidar gràcies a la política governamental de Iugoslàvia comunista després de la Segona Guerra Mundial. La formació dels macedonis ètnics com a comunitat separada ha estat modelada pels desplaçaments de població i per canvis lingüístics, tots dos resultat dels desenvolupaments polítics a la regió de Macedònia durant el . Després de la dissolució de l'Imperi Otomà, el punt decisiu en l'etnogènesi del grup ètnic eslau meridional va ser la creació de la República Socialista de Macedònia després de la Segona Guerra Mundial, un estat dins del marc de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Això va ser seguit pel desenvolupament d'una llengua macedònia i una literatura nacional separades, així com per la fundació d'una església ortodoxa macedònia i una historiografia nacional distintives.
Referències
Vegeu també Macedònia del Nord Història de Macedònia del Nord
Categoria:Macedònia del Nord Categoria:Grups eslaus