Esma Redjèpova-Teodossievska (pronunciació: [ˈƐsma rɛˈd͡ʒɛpɔva tɛɔdɔˈsiɛfska]; Skopje, 8 d'agost de 1943 - 11 de desembre de 2016) va ser una vocalista, compositora i humanitarista macedònia d'ètnia gitana. A causa del seu prolífic repertori i per la seva contribució a la cultura gitana i la seva promoció, va ser sobrenomenada la Reina dels Gitanos.

Biografia Redjèpova va néixer el 8 d'agost de 1943 a Skopje, en aquell moment annexionada pel Regne de Bulgària,Bulgaria During the Second World War, Marshall Lee Miller, Stanford University Press, 1975, , p. 128. encara que la regió va ser retornada a Iugoslàvia el 1944. Era la segona més jove de sis fills d'una família gitana. El seu avi patern era un gitano catòlic i la seva àvia una jueva iraquiana, mentre que la seva mare era una gitana musulmana del barri de Šuto Orizari.Damin Gambit TV Show, HRT, April 2014

Va començar a cantar quan era adolescent als anys 1950 i la seva carrera es va estendre al llarg de cinc dècades. El seu èxit musical va anar estretament lligat al seu matrimoni amb Stevo Teodosievski, qui va ser compositor, arranjador i director del conjunt musical Ansambl Teodosievski. Va escriure moltes de les seves cançons i va gestionar completament la seva carrera fins a la seva mort el 1997. El seu estil musical estava inspirat principalment en la música tradicional gitana i macedònia. També hi destaquen influències de la música pop. Esma Redjèpova va començar la seva carrera en un període en què la música romaní era denigrada a Iugoslàvia i els gitanos consideraven vergonyós que les dones cantessin en públic. Redjèpova va ser una de les primeres cantants a fer-ho en llengua romaní a la ràdio i la televisió.

Redjèpova va destacar especialment per la seva veu potent i emotiva. El 2010, la National Public Radio la va citar entre les 50 grans veus del món. Redžepova també es va destacar pels seus vestits extravagants i els seus turbants de colors, així com per l'ús que feia d'estereotips típics sobre les dones gitanes, com la sensualitat i la felicitat. El 2010 va ser guardonada amb l'Ordre del Mèrit macedònia i el 2013, considerada Artista Nacional de la República de Macedònia'', pel president macedoni Gjorgje Ivanov.

Redjèpova, juntament amb Vlatko Lozanoski, van representar Macedònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 a Malmö.

Amb el seu marit Stevo Teodosievski van acollir 47 infants i va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca humanitària. Va donar suport als drets dels gitanos i de les dones i també va ser regidora de la seva ciutat natal.

Redjèpova va morir el matí de l'11 de desembre de 2016 a Skopje després d'una breu malaltia, tenia 73 anys. Havia estat ingressada a l'hospital el 28 de novembre i es trobava en estat crític. La seva cerimònia fúnebre va tenir lloc el 12 de desembre a l'Ajuntament de Skopje, on l'alcalde de la ciutat i el president macedoni, Gorge Ivànov, li van fer un homenatge. Posteriorment va ser enterrada al cementiri de Butel.

Música miniatura|Stevo Teodossievski, mànager de Redjèpova i posterior marit.|esquerra Esma Redjèpova va gravar i publicar més de 580 cançons, inclosos dos discs de platí i vuit d'or. Va realitzar més de 22.000 concerts, un terç dels quals van tenir lloc amb finalitats benèfiques. Amb l'Ansambl Teodosievski va gravar 108 senzills, 32 cassets, 15 àlbums, 6 cintes de vídeo i nombrosos programes de televisió.

Redjèpova va cantar sobretot en romaní i macedònic, però també va gravar cançons en serbocroat, turc, hebreu, grec i hindi.Singer Esma Redzepova, Who Entertained Tito and Gaddafi, Passes Away , Independent.mk, 11 December 2016. Les cançons de Redjèpova sovint parlen d'amor, pena i matrimoni. Una de les seves cançons més famoses, titulada «Čaje Šukarije», es va convertir en un himne per a tots els gitanos de tot el món.

Museu de la Música Esma Redjèpova es va casar amb el seu mànager, Stevo Teodosievski, el 1968, el qual tenia 19 anys més que ella i va morir el 1997. Mai no van tenir fills propis, sinó que van acollir 47 infants desemparats. Van criar-ne cinc sota a la pròpia casa i van assegurar-ne una llar i educació per als altres.

Quan Esma Redjèpova es va instal·lar a Skopje amb el seu marit el 1989, va començar a treballar en un ambiciós projecte: un Museu de la Música i Casa de la Humanitat. La parella l'imaginava com un lloc on guarda un arxiu de música gitana i d'instruments musicals i històrics, amb un auditori, un estudi de gravació i un espai on les persones pobres poguessin rebre atenció mèdica.

La parella va comprar una parcel·la a prop del Museu d'Art Contemporani de Macedònia i de la Fortalesa de Skopie. La construcció es va iniciar el 1992. L'edifici va ser la llar de Redjèpova i es convertí en museu després de la seva mort.

Premis i reconeixements 1976 - Queen of World Gipsy MusicEsma Redžepova, Queen of the Gypsies, official website of the University of Pittsburgh's Department of Music. 1992 - Premi 13 de novembre de SkopjeEsma Redzepova-Teodosievska, official website of the Economic Chamber of Macedonia. 1995 - Premi prima donna de la cançó europea 2005 - Acadèmia Noruega de la Literatura i la Llibertat d'ExpressióDink Receives Norweigian [sic] Award , Asbarez, 6 October 2016. 2010 - Ordre del Mèrit de MacedòniaDecorations and Recognitions , official website of the President of the Republic of Macedonia. 2013 - Artista nacional de MacedòniaEsma Redzepova awarded with title National Artist to the Republic of Macedonia, Kurir, 13 September 2013.

Discografia Àlbums Makedonske pesme i Esma Redžepova, Jugoton, 1970. Ciganske pesme i kola, Jugoton, 1971. Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1974. Zošto Si Me, Majko, Rodila, Jugoton, 1974. Belly Dances, PGP-RTB, 1975. Čočeci, PGP-RTB, 1976. Makedonske pesme i ora - Ciganske pesme i čočeci, PGP-RTB, 1977. Kroz Jugoslaviju, PGP-RTB, 1977. Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1978. Abre Ramče, 1979. Ah, Devla, Jugoton, 1980. Zovu me dete celog sveta, PGP-RTB, 1980. Esma, PGP-RTB, 1980. Makedonska ora i čočeci, PGP-RTB, 1987. Chaje Shukarije, World Connection, 2000. Esma's Dream, MRT Music, 2000. Esma Redžepova, Grand Production, 2005. Srce cigansko, Grand Production, 2005. Čekaj živote, Mister Company, 2006. Gypsy Carpet, Network Medien, 2007. Mon histoire, My Story, Accords croisés, 2007. Legends of Gypsy Music from Macedonia, ARC Music, 2008. Tu me duj Džene, Mister Company, 2008. Čoček, Sony Music Entertainment, 2011.

EP Abre babi sokerdžan, Jugoton, 1961. Nino, Nino, Jugoton, 1962. Ciganske pesme, Jugoton, 1962. Pesme iz filma Krst Rakoc, Jugoton, 1962. Opa Nina, Nina naj, Jugoton, 1965. Pevaju pesme iz Makedonije, Jugoton, 1965. Makedonske narodne pesme, Jugoton, 1966. Romano oro, Jugoton, 1966. Ah, devla, Jugoton, 1967. Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1969. Ohrid, Ohrid, PGP-RTB, 1972. Makedonijo, rosno cveće, PGP-RTB, 1972. Svadbarski pesni, PGP-RTB, 1973. Stan' mesece, PGP-RTB, 1974.

Senzills Devojčence, će ti kupam fustan, Jugoton, 1963. Ciganske pjesme, Jugoton, 1963. Muška voda, Adriatic Club, 1966. Odžačar, odžačar, Jugoton, 1970. Esma pesma, PGP-RTB, 1973. Čuješ li uzdah moj, PGP-RTB, 1974. Kaži, kaži, libe Stano, 1974. Za tebe, zemljo moja, PGP-RTB, 1974. Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1975. Sastali se cigani, PGP-RTB, 1975. Kalejaca jaca, PGP-RTB, 1976. Kočani, Kočani, PGP-RTB, 1976. Da li voliš Aliju, PGP-RTB, 1977. Kavadarci, Kavadarci, PGP-RTB, 1977. Heba, PGP-RTB, 1977. Kaži Slave, kaži ćerko, PGP-RTB, 1980. Ciganka je malena, PGP-RTB, 1980. Čerga mala luta preko sveta, PGP-RTB, 1980.

Recopilatoris Songs of a Macedonian Gypsy, Monitor Records, 1994. Romske pesme, PGP-RTS, 2002. Čaje šukarije (18 izvornih snimaka (1961 – 1966), Croatia Records, 2002.

Filmografia Krst Rakoc (1962) Zapej Makedonijo (1968) Jugovizija (1971) Im Herzen des Lichts - Die Nacht der Primadonnen (2002) When the Road Bends: Tales of a Gypsy Caravan (2006) Rromani Soul'' (2008)

Referències

Categoria:Cantants europeus Categoria:Gitanos Categoria:Persones de Skopje Categoria:Defensors dels drets del nen Categoria:Morts a Skopje Categoria:Participants d'Eurovisió 2013 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes europeus Categoria:Músics de Macedònia del Nord