El Terç de Queralt va ser una unitat militar de l'exèrcit imperial de Felip II d'Espanya que es va crear a Barcelona el 1587 i es va enviar a combatre a Flandes, en el context de la Guerra dels Vuitanta Anys. El nom li venia del seu comandant, el noble català Lluís de Queralt.
Militar amb una llarga experiència en combat, Lluís de Queralt era fill del baró de Santa Coloma Guerau de Queralt i oncle de Dalmau II de Queralt, el futur Comte de Santa Coloma que fou virrei de Catalunya de 1638 a 1640 i va ser assassinat durant les revoltes del Corpus de Sang.
Història En el context de la guerra anglo-espanyola que esclatà el 1585, arran de la preparació de la invasió d'Anglaterra amb l'anomenada «Gran Armada» (que ha passat a la història com a l'Armada Invencible), Felip II va formar un gran nombre de companyies catalanes per a combatre a Flandes sota el comandament de Lluís de Requesens. Deu d'aquestes companyies, comandades per Lluís de Queralt (emparentat per via paterna amb els Requesens), van arribar a Flandes procedents de Catalunya el 7 de desembre de 1587, després de dos mesos de marxa per l'anomenat camí dels espanyols que, tot salpant de Catalunya i arribant a Gènova, comunicava el Ducat de Milà amb Flandes.
Lluís de Queralt havia reclutat els seus homes el 1587 al Camp de Tarragona i la vegueria de Vilafranca. En total, el terç comptava amb 1.900 integrants, entre els quals hi havia nobles, plebeus i una gran quantitat de bandolers.
miniatura|La batalla de Gravelines en una obra del atribuïda a Nicholas Hilliard. Noteu la presència de simbologia catalana en alguns vaixells de l'esquadra espanyola. Al juny de 1588, el Terç de Queralt va ser agrupat a Bomen (al municipi de Peer) amb altres tres terços imperials (un de Bobadilla, un altre de Sicília i un altre de la Llombardia) i altres unitats militars que componien la força de desembarcament de la Gran Armada. Des d'allà, es van traslladar a Dunkerque, on van embarcar el 9 d'agost. Tanmateix, atès el mal temps, van desembarcar i foren allotjats a Uxem. El 12 d'agost tornaren a embarcar, però de nou desembarcaren en arribar-los la notícia de la desfeta de la Gran Armada a la Batalla naval de Gravelines, el 8 d'agost.
Descartada l'anada a Anglaterra, els terços que hi havia concentrats a Flandes prengueren camins diferents. El de Queralt va anar cap a Anvers al costat d'un altre de Sicília i altres regiments. Poc després, els catalans van participar al setge de Bergen op Zoom (de setembre a novembre de 1588), però sense entrar en la batalla final, en què hi hagué nombroses baixes. Poc després d'aquest episodi, el Terç de Queralt va ser dissolt i els seus membres distribuïts en d'altres unitats. Sembla que la majoria dels catalans van anar a parar al Terç de Sicília.
Altres noms Integrat en un gran exèrcit multinacional on abundaven els soldats procedents de Castella i la llengua dominant era el castellà, el Terç de Queralt va ser anomenat pels flamencs «el Terç dels Valons d'Espanya» pel fet que els seus integrants parlaven català, una llengua aleshores quasi inintel·ligible per als castellans, com ho era el francès dels valons per als flamencs. Al seu torn, els espanyols batejaren la unitat com al «Terç Papagayo» pel marcat accent dels catalans en parlar –els pocs que en sabien– castellà.
En paraules de l'historiador Geoffrey Parker:
Referències
Bibliografia
Categoria:Unitats militars de la Corona d'Aragó Categoria:Unitats militars catalanes Categoria:Infanteria Categoria:Guerra dels Vuitanta Anys