Herbert Butler (Amboy, Illinois, 24 de febrer, 1864 - mort el 1946), fou distingit violinista, compositor i pedagog musical estatunidenc.
El seu pare, Alfred, un ferrer, i la seva mare, Emily, eren tots dos de l'estat de Nova York. Herbert era el sisè de vuit fills. Alguna vegada abans de 1880 la família es va traslladar a Colo, Iowa, i el 1889 Herbert vivia a Omaha, Nebraska, on figura al Directori de la ciutat com a "Burt Butler, músic". Va ser en aquest moment quan va estudiar, durant cinc anys, amb el violista, violinista i compositor, Charles Baetens.
El 1893 Butler es va casar amb la seva primera dona, Hanna Amelia Samuelson (1869-1957), una soprano molt dotada d'Orion, Illinois. Pel que sembla, ells (o almenys ell) van continuar vivint a Omaha perquè figura al Directori de la ciutat de 1894 com a "Burt Butler, director musical de Boyd's New Theatre". El 7 d'octubre de 1894 l'"Omaha Daily Bee" va anunciar que "el senyor Herbert Butler tocarà el concert de violí del Dr. Baeten al primer concert del Club de la Dona, que tindrà lloc a finals d'aquest mes". L'acompanyà Martin Cahn al piano.(Omaha Daily Bee, 7 d'octubre de 1894). Aquest concert, dedicat a Herbert Butler i que es pensava desaparegut, va ressorgir el 2017 gràcies als esforços de la família Butler que el va situar entre els records que es conservaven a casa de la filla de Herbert Butler, Emily Fleischman.
També va actuar al concert la pianista Mme. Herman [Eliza] Muentefering (1850-1909), instructor de piano local i "un dels personatges més destacats dels cercles musicals d'Omaha" que havia estudiat a Londres amb Sir Charles Hallé. El 9 de novembre de 1894, els estudiants de Muentefering van oferir un recital. Mme. Muentefering va tocar el primer concert per a piano de Mendelssohn acompanyada d'un quintet de corda en què va participar Butler. També es va unir a Mme. Muentefering i Mr. Letovsky en representacions d'obres de Corelli.Omaha Daily Bee, 4 de novembre de 1894) El gener de 1895 Butler encara era a Omaha, on actuà com a membre del "Quartet Beethoven". En un concert del dia 20, van interpretar obres de Beethoven, Mozart i Mendelssohn.(Omaha Daily Bee, 20 de gener de 1895) El 8 de setembre de 1895 Herbert i Hanna van navegar a Europa, tots dos per continuar la seva educació musical. El 1905, amb motiu d'una visita a Columbus, Nebraska, un professor Poole va recordar:The Columbus Journal, 22 de febrer de 1905 El 19 de juny de 1896 Herbert va interpretar un Adagio i Rondo de Spohr en un concert del "Stern'sches Konservatorium der Musik" a Berlín. dirigit pel professor Gustav Hollaender. (Der Klavier-Lehrer, 1 d'octubre de 1896). El 13 d'octubre de 1897 va aparèixer a The Musical Courier el següent avís: El senyor Herbert Butler, el talentós violinista d'Omaha, ha estat acceptat com a alumne de Joachim privilegiat a la Hochschule.The Musical Courier, vol. 35, núm. 15 [13 d'octubre de 1897], pàg. 7 Joseph Joachim, l'amic de Brahms i Schumann, el violinista per al qual Brahms va compondre el seu concert per a violí, va ser el violí i professor de violí més estimat de la seva època a Europa. Per a Herbert Butler haver estudiat amb ell, absorbir els seus coneixements (i l'estil romàntic alemany) i transmetre'ls als seus estudiants va ser una contribució extremadament important a la història de la música als Estats Units a principis del .
Hanna Butler, que havia estudiat a Berlín amb el baríton nord-americà (de naixement escocès), George Fergusson (1864-1947),New York Times, 25 de març de 1947, pàg. 26 va tornar als Estats Units a principis de 1899: La senyora Herbert Butler, d'Orió, que ha estat tres anys a l'estranger perfeccionant la seva educació musical, visita la ciutat. Demà al matí interpretarà "I Will Exol Thee Oh Lord" de l'oratori Eli de Michael Costa [(1808-1884)] a l'església presbiteriana central.Rock Island Argus, 25 de febrer de 1899 Pel que sembla, Herbert va tornar al juny o juliol del mateix any: La senyora Herbert Butler, que durant diversos mesos ha estat membre del cor de l'església presbiteriana central, comptarà aquesta nit amb una festa de comiat a càrrec de Miss Katharine Gest, que serà assistida per entretenir els membres del cor central. La senyora Butler marxa aviat a Nova York per trobar-se amb el seu marit en tornar d'Europa.Rock Island Argus, 26 de juny de 1899 Al setembre va ocupar un lloc docent al Conservatori Americà de Chicago. El conservatori de Chicago obre demà el seu període de tardor. La incorporació més recent a la facultat és Herbert Butler, el violinista. Omahans recordarà al senyor Butler com en algun moment va ser el líder de l'orquestra de teatre de Boyd i molt destacat en els cercles musicals locals.Omaha Daily Bee, 10 de setembre de 1899 Mentre treballava al Conservatori, Herbert va residir i va ensenyar al "Kimball Hall" de l'avinguda Wabash.
Debut professional El 28 de setembre es va presentar un nou violinista a un públic selecte a la University Hall, Chicago — Mr. Herbert Butler, deixeble de Joachim. Entre els seus números hi havia la polonesa Wieniawski en mi, la Chaconne de Bach i el concert per a violí en si menor de Saint-Saens. En aquest últim, el seu to no era tan gran com de vegades se sentia, però tocava la Chaconne de manera extraordinàriament bona, mostrant l'escolarització completa que ha tingut. Amb pocs anys més probablement adquirirà més repòs. El pianista de l'ocasió va ser Arne Oldberg, que, a més d'acompanyar Butler en la sonata en do menor de Grieg, va interpretar també diverses seleccions per compte propi.The Musical Courier, vol. 54, núm. 25 [19 de juny de 1907], p. 30 Durant els propers anys, nombroses ressenyes, avisos de les actuacions i concerts respectius de Herbert i Hanna van aparèixer a "The Music News", una revista musical de Chicago editada per Charles E. Watt (n. Lima, Ohio 1861; mort Chicago Chicago 1933), que va fundar el "Chicago Piano College" el 1890 i va exercir de director fins al 1910. Watt tenia clarament la missió de promoure la música i els músics nord-americans, com ho demostra el seu "manifest" publicat a "The Music News" el 24 de març de 1922: The Americanization of Music. Per tant, tot el to de la revista (incloses les ressenyes) és aclaparadorament positiu (sovint ingènuament) en la promoció del talent local. Tot i això, és un tresor de l'escena musical de Chicago de l'època. Un suport similar per a Herbert Butler com a "músic nord-americà" va aparèixer a principis del mateix mes en un article de "The Musical Leader", una altra publicació de Chicago: Herbert Butler té molt en compte que es preocupés tant pels seus estudiants i les seves carreres com per la seva.
El 1905, Herbert i Hanna encara estaven casats, tal com suggereix un breu avís: "La senyora Herbert Butler va arribar aquí [Orion] dimecres des de Chicago per a una visita amb parents".Rock Island Argus, 24 de juny de 1905 Però cap al 1904 Herbert va fundar "The Butler Musical Company", que incloïa una intèrpret, la pianista Alice Drake (1878-1950), de Detroit, Michigan, que seria la seva pròxima esposa. Altres intèrprets del grup van ser Clara Henley Bussing, soprano, i Marguerite Wunderle, arpista. Van ser gestionats pel "Redpath Lyceum Bureau" i van oferir actuacions molt professionals i variades fins a l'oest de Colorado, al sud de Louisiana i a l'est fins a Pennsilvània. Un programa amb una nota marginal de Herbert Butler sobre les gires s'atura a l'octubre de 1904, gener, febrer i març de 1905 mostra un esgotador horari de viatges a quaranta ciutats diferents.
El fulletó anterior de la companyia inclou nombroses ressenyes. Cal destacar l'esment de l'estudi d'Alice Drake a Berlín amb Karl Barth, amic de Joseph Joachim i professor d'Artur Rubenstein i Wilhelm Kempff; anteriorment havia estudiat als Estats Units amb Teresa Carreño.The Musical Courier, vol. 11, núm. 16, Nova York, 18 d'abril de 1900, pàg. 7 És possible que Herbert i Alice es coneguessin a Berlín i viatgessin pels mateixos cercles musicals. Va ser una pianista formidable i va ser ben rebuda fins i tot per la crítica discriminant a Alemanya. La ressenya de The Berlin Critic diu: Herbert i Alice es van casar a Chicago el 3 d'octubre de 1907. El 1910 vivien i ensenyaven a Kimball Hall.
Mentrestant, sense por, Hanna va continuar la seva ocupada carrera interpretant i ensenyant a Chicago com a "Hanna Butler" i va fer viatges anuals a Europa, generalment a França. De fet, els crítics van comentar la seva excel·lència en el repertori francès. Després d'haver estudiat amb George Fergusson,líder musical, 5 de gener de 1922, pàg. 21 era una soprano de coloratura aconseguida: Una revisió d'un concert dels seus estudiants el 1922 ("La senyora Hanna Butler presenta un programa únic") elogia la seva habilitat tant com a intèrpret com a professora:Music News, 16 de juny de 1922, pàg. 4 Herbert i Hanna només ells coneixien la raó de la seva separació, però hom es pregunta si les exigències extremes de les seves respectives carreres —ensenyant i interpretant— foren les diferencies.Music: A Monthly Magazine, Dedicated to the Art, Science, Technic, and Literature of Music, vol. 17, November 1899, to April 1900, [p. 100])
En un avís detallat d'un concert dels "alumnes de violí avançat" d'Herbert Butler que es donaria el 18 de febrer de 1922, apareix el nom de Lula Giesecke, que interpreta el primer moviment de la Symphonie Espagnole de Lalo.The Music News, vol. 14, núm. 7, 17 de febrer de 1922, pàg. 25 Es tractava de Louise ("Lulu") Giesecke que va venir a Chicago des de Texas el 1919 i, després d'estudiar durant 6 anys amb Butler, es va convertir en la seva tercera esposa el 1926.Chicago Tribune, 5 de desembre de 1985 Finalment, Butler va trobar la seva ànima bessona: una companya violinista: van romandre casats fins a la seva mort el 1946.
Mentrestant, Alice va continuar donant classes al Conservatori Americà fins al 1935, quan es va traslladar a Freeport, on va continuar ensenyant de manera privada i on va morir el 26 de desembre de 1950.New York Times, 29 de desembre de 1950, p. 19
Lulu Butler, una violinista per si mateixa, va ensenyar al Conservatori Americà durant vint anys i després va ensenyar violí i piano de manera privada fins als 77 anys. Va morir a Lombard, Illinois, el 26 de novembre de 1985.Chicago Tribune, 5 de desembre, 1985
Herbert no només va ensenyar violí, sinó que també va dirigir l'orquestra al Conservatori Americà.Després de retirar-se del Conservatori Americà, Herbert Sr va ensenyar a la Illinois Wesleyan University de Bloomington, Illinois, fins al 1946, any en què va morir. Herbert Jr. (fill) va tenir una carrera exitosa, com el seu pare, com a intèrpret, professor i director d'orquestra. Després de completar els seus estudis a la Universitat d'Indiana, el Conservatori Americà, l'"Eastman School of Music" i la Universitat de Texas, va ensenyar de 1955 a 1960 a la Universitat d'Arkansas, després de la qual va ensenyar a la Universitat de Michigan Occidental fins a la seva prematura mort el 1983. de la direcció de l'Orquestra Simfònica de la WMU, va ser coordinador del seminari de música de cambra de corda de l'escola secundària de la WMU. El 1975 es va convertir en director musical i director de lOrquestra Simfònica de South Bend. Com a intèrpret, va ser el primer violoncel·lista de la Chicago Civic Orchestra i de la Battle Creek Symphony i la Kalamazoo Symphony.WMU Western News, vol. 9, núm. 27, 24 de març de 1983
La tradició musical continua a la família Butler: el fill de Herbert Jr., Jeffrey, també és un violoncel·lista aconseguit i és membre de la Houston Symphony des del 1986. Jeffrey Butler és llicenciat en actuacions per la Universitat de Boston i la Universitat de Michigan. Abans va ser membre de la Detroit Symphony i del Boston Composers Quartet, actualment és el violoncel·lista del Fidelis String Quartet i ha aparegut com a solista a lOrquestra de Cambra de Houston i la Galveston Symphony.
Obres d'Herbert Butler Sr.