Josep Guarner i Vivancos (Barcelona, 7 d'octubre de 1899 - Mèxic 1972) fou un militar català, germà de Vicenç Guarner. Va lluitar a la guerra del Marroc del 1921 al 1928. Participà en els fets del sis d'octubre de 1934 i fou desterrat a França. El 1936 fou adscrit a la Secretaria General d'Ordre Públic i com a tal fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i comandant cap de l'estat major de l'Exèrcit de Catalunya al front d'Aragó, assessor militar de la Columna «Los Aguiluchos»,Gabriel Cardona (2006). Historia militar de una guerra civil. Estrategias y tácticas de la guerra de España, Flor del Viento Ediciones, pàg. 62 i, després, a la defensa de les costes. Va arribar a ser cap d'Estat Major de la 24a Divisió i del XXIV Cos d'Exèrcit.Carlos Engel (1999). Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pàg. 210Carlos Rojas (1980). La guerra en Catalunya, Plaza & Janés, pàg. 271 Poc abans d'acabar la guerra civil espanyola assolí el grau de tinent coronel.
El 1939 s'exilià a França, on fou internat al camp d'Argelers. Passà després a Mèxic amb el seu germà, d'on ja no va tornar. Va tenir un fill, José Luis, que va arribar a destacar com a crític de cinema.
Obres —— (1975). Cataluña en la Guerra de España, 1936-1939. Madrid: G. del Toro.
Referències
Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Comitè de Milícies Antifeixistes Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a Mèxic Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Militars barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX