miniatura|160px|Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica. A més, des del punt de vista arquitectònic, aquestes esglésies són alguns dels millors exemples del país i algunes (81) han estat incloses en la llista de Patrimoni de la Humanitat —4 a títol individual (catedrals de Mòdena, Cefalú i Monreale i basílica de Sant Francesc d'Assís) i les altres incloses en àmbits més amplis, especialment els «béns de la Santa Seu beneficiaris del dret d'extraterritorialitat situats a la ciutat de Roma i Sant Pau Extramurs»Del total de 134 esglésies que han estat distingides. Vegeu en: «World Heritage Catholic Churches - Italy, Vatican City State, San Marino» del lloc Gcatholic.org, disponible en: — i moltes altres són considerades monuments històrics i artístics del país.

A Itàlia —inclosos a aquests efectes Ciutat del Vaticà i San Marino—, al setembre de 2019, 510 esglésies catòliques tenien la condició de «catedral» —228 actuals, 140 cocatedrals, 2 pro-catedrals i 128 antigues catedrals, que per haver estat seu de diòcesi en el passat porten per sempre tal títol canònic i honorífic— i altres 578 la de «basílica»Vegeu en: http://www.gcatholic.org/churches/data/basit.htm per haver-se'ls concedit per declaració papal. D'aquests temples, 156 tenen la doble condició de (co)catedral i basílica.

Eclesiàsticament, Itàlia s'organitza en 228 circumscripcions: 1 Seu Papal, 1 patriarcat, 40 arxidiòcesis metropolitanes, 20 arxidiòcesis, 155 diòcesis, 2 prelatures territorials, 6 abadies territorials, 1 ordinariat militar, 1 exarcat apostòlic i 1 prelatura personal. D'elles, 3 arxidiòcesis, 11 diòcesis i 4 abadies estan sota l'autoritat immediata de la Santa Seu i la resta (a excepció de l'Ordinariat Militar) s'organitza en 42 províncies eclesiàstiques cadascú a càrrec del seu respectiu arquebisbe metropolità. D'aquestes 228 circumscripcions, 224 són del ritu romà, una del ritu ambrosià i tres del ritu italoalbanès.Vegeu en l'entrada «Catholic Dioceses in Italian Republic (Italy)» del lloc Gcatholic.org, disponible en: .

Distinció eclesiàstica miniatura|160px|Tintinnabulum i Padiglione, insígnies d'una Basilica minor

Des del punt de vista religiós, una catedral és un temple cristià en el qual el bisbe té seu o càtedra —lloc des d'on presideix la comunitat cristiana, ensenyant la vida de fe i la doctrina—, sent així l'església principal de cada diòcesi o església particular.

A més, una església catòlica té la consideració de «basílica» per prerrogativa del Romà Pontífex a causa de la seva importància, circumstàncies històriques o rellevància. Això li atorga el dret a lluir en l'altar major dos signes de la dignitat papal i la unió amb la Santa Seu: el conopeu o umbraculum i el tintinacle. A més, el Sant Pare concedeix a la comunitat que rendeix culte en la basílica la gràcia de guanyar l'indulgència plenària si visita el temple en quatre ocasions especials: el dia de Sant Pere i Sant Pau, el dia de la Càtedra de Sant Pere, l'aniversari de l'entronització del pontífex regnant, i una altra data de l'any triada lliurement. Perquè un temple pugui aconseguir el títol basilical, ha de reunir tres requisits: ser un temple d'excepcional esplendor, aixecat amb un perfil destacat; ser un focus espiritual d'una comunitat o santuari per a la multitud de devots que acudeixen a ell; tenir sota les seves voltes un tresor espiritual i sagrat, donant culte ininterromput al Senyor, a la Verge i al Sant venerat en ell.

Solament quatre basíliques de Roma són considerades «basíliques majors o papals» —Sant Pere, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria Major, pertanyents formalment a la Ciutat del Vaticà— sent totes les altres basíliques del món «basíliques menors».

Distinció arquitectònica miniatura|160px|Porta di Adamo del Duomo di Bamberga amb l'escut pontifici per indicar l'estatus d'una basílica menor. Des del punt de vista compositiu, es parla d'esglésies basilicals a les quals segueixen la tipologia de les primitives esglésies paleocristianes, de nau longitudinal única i accés per un dels extrems. Van ser esglésies basilicals moltes de les primitives esglésies visigòtiques, de les quals amb prou feines queden exemples més que a Espanya.

També s'usen les expressions aspecte, dimensions o proporcions catedralici(s)/e(s) quan les esglésies, en general per les seves grans dimensions i disposició, s'assemblen a les millors catedrals eclesials. Són exemple d'això aquelles esglésies amb destacades portades, amb importants cúpules i cimboris, amb torres i campanars de gran altura, o amb gran nombre de naus i de trams.

Basíliques i catedrals d'Itàlia La taula s'ha ordenat de la següent manera: primer les basíliques, per ordre cronològic segons la data de declaració; el nombre d'ordre correspon al que se'ls assigna en el lloc de referència «Gcatholic.org»;Vegeu en l'entrada «Basilicas» del lloc Gcatholic.org, disponible en: . si l'entrada mostra «s/n» (sense nombre), fa referència a noves basíliques no recollides en el lloc. després les catedrals, per ordre alfabètic de les ciutats en les quals hagin estat erigides: primer les catedrals actuals, després les cocatedrals i finalment les antigues catedrals. i finalment, les basíliques en sentit estrictament arquitectònic, les que responen a una tipologia arquitectònica i no a la litúrgia.

La taula es pot ordenar alfanumèricament per cadascuna de les columnes fent clic en la icona Fitxer:Sort both.gif situat en la primera fila de la columna corresponent.

L'ombreig té el següent significat: Basílica (amb declaració oficial) Catedral Basílica-catedral cocatedral (amb núm., basílica-cocatedral) Antiga catedral (amb núm., basílica-excatedral) Basílica nominal (sense rellevància litúrgica)