Camilo Marcelo Catrillanca Marín (Victoria, Xile, 13 de setembre de 1994Registre Civil. Circumscripció: Victoria, núm. inscripció: 643, any: 1995. - Temucuicui, Ercilla, Xile, 14 de novembre de 2018) va ser un activista estudiantil maputxe, assassinat per la policia xilena per l'impacte d'un tret al cap fet per l'esquena. El projectil el va disparar el sergent Carlos Alarcón Molina, membre del «comando Jungla» dels Carrabiners de Xile.
Trajectòria Camilo Catrillanca va ser net de l'històric lonco Juan Catrillanca i fill del president de la comunitat maputxe «Ignacio Queipul Millanao», Marcelo Catrillanca.
Va ser dirigent del moviment estudiantil al Liceu de Pailahueque i va ser partícip d'actes de recuperació de terres en la comuna d'Ercilla, a la regió de l'Araucania. El 2011 va liderar una presa d'estudiants secundaris en la municipalitat d'Ercilla, que va acabar 13 dies després, quan es va aconseguir un acord per a la creació d'un liceu intercultural i l'augment de beques.
A l'hora de la seva mort tenia una filla de 4 anys, Huacolda; i la seva parella Katherine Antín estava embarassada. La seva segona filla, Camila, va néixer al maig de 2019, sis mesos després de la seva mort.
Assassinat El 14 de novembre de 2018 va ser assassinat per un tret al cap, que va rebre per l'esquena, a Temucuicui, comunitat maputxe situada a uns 600 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, durant un operatiu dut a terme per una unitat del Grup d'Operacions Policials Especials dels Carrabiners de Xile anomenada «Grup de Reacció Tàctica», i batejada per la premsa com «Comando Jungla». Catrillanca viatjava al costat d'un adolescent de 15 anys en un tractor, moment en el qual va rebre un tret a la part posterior inferior del cap. El jove va ser traslladat a un centre assistencial de la localitat d'Ercilla, on va morir durant l'atenció mèdica.
L'adolescent que viatjava al costat de Catrillanca, d'inicials MACP, i principal testimoni de la seva mort, va ser detingut al costat de tres persones més pels Carrabiners, però el Jutjat de Lletres i Garantia de Collipulli va decretar que la seva detenció era il·legal i va ser alliberat. Posteriorment, MACP va declarar haver rebut cops dels carrabiners, però que estava en condicions d'identificar els funcionaris involucrats. L'Institut Nacional de Drets Humans (INDH) va anunciar una querella criminal per les tortures a les que hauria estat sotmès el jove MACP durant la seva detenció.
Investigació i versions de l'incident Segons la primera versió policial, l'operatiu -que va incloure l'assetjament de la comunitat- s'hauria desplegat arran que un grup d'encaputxats van robar 3 automòbils de professores de l'Escola Santa Rosa d'Ancapi Ñancucheo, a Ercilla. Després d'una persecució, els carrabiners van aconseguir recuperar dos vehicles. Tant la policia com el govern van assenyalar que Catrillanca tenia relació amb aquest fet delictual. La comunitat de Temucuicui va negar aquesta versió i va afirmar que el «Comando Jungla» va entrar a la localitat disparant ràfegues de bala, sense intervenir-hi prèvia provocació, i la Unitat de Drets Humans de la Fiscalia de l'Araucania va anunciar que investigaria els fets.
El 14 de novembre, l'intendent de l'Araucania, Luis Mayol, va afirmar que Catrillanca «tenia antecedents per receptació de vehicles robats» i que l'incident es va deure a «actes de delinqüència comuna i els afectats són els docents que van patir el robatori dels seus vehicles». El 16 de novembre, la diputada Pamela Jiles va publicar el full d'antecedents de Catrillanca, que indicava que no tenia antecedents penals. El ministre de l'Interior xilè Andrés Chadwick va afirmar que el jove sí que tenia antecedents policials, però no penals, ja que «va ser detingut el 22 d'octubre passat per delictes de receptació», tot i que no estava condemnat ja que la data de la seva mort «estava en una etapa d'investigació a través de la formalització [sic]».
El 16 de novembre, el senador Felipe Kast va assegurar haver vist en un vídeo el resultat d'un intercanvi de trets entre Catrillanca i les Forces Especials de Carrabiners, en una entrevista radial amb Fernando Paulsen, la qual cosa va desmentir a l'endemà.
El 17 de novembre, el cos de Carrabiners va afirmar que els fets no havien estat gravats pels seus funcionaris, però a l'endemà el govern va anunciar que sí s'havia enregistrat l'assassinat, però que els carrabiners havien destruït aquestes gravacions. A més, es va anunciar que quatre carrabiners havien estat donats de baixa, i que el general Mauro Victtoriano Krebs, cap d'Ordre i Seguretat de l'Araucania, i el coronel Iván Contreras Figueroa, prefecte de les Forces Especials de l'Araucania, havien presentat les seves renúncies. Això va portar al subsecretari de l'Interior Rodrigo Ubilla a reconèixer que era probable que es tractés d'un homicidi.
L'INDH es va querellar en el cas i va anunciar que faria tres noves presentacions judicials (que se sumen a l'anterior per tortures a l'adolescent que acompanyava Catrillanca). La primera querella va ser per l'homicidi de Camilo Catrillanca i se sustentava en abundants indicis d'homicidi simple, entre d'altres, el tret per l'esquena, els intents d'ocultació d'evidències i el canvi de municions a l'acte, on el carrabiner va reemplaçar a propòsit els balins de goma per bales de plom abans de disparar. La segona querella va ser per obstrucció a la investigació, principalment per la destrucció del dispositiu d'emmagatzematge (la targeta de memòria) d'una càmera GoPro que era al casc del cap segon Raúl Ávila i que va haver de gravar l'operatiu, acte il·lícit que va ser observat pel testimoni i que ja va ser confessat pels carrabiners participants. La tercera querella va ser per homicidi frustrat contra el jove maputxe acompanyant, testimoni clau de l'homicidi. La querella per tortures ja va ser presentada, en conjunt amb la Defensoria de la Infància i, el 20 de novembre, el Jutjat de Garantia de Collipulli va acollir una primera mesura de protecció dictaminant una prohibició que Carrabiners de Xile s'acostés a la víctima «en termes violents».
El 22 de novembre de 2018 l'INDH va presentar les querelles anunciades. En l'acte, els portaveus de la institució van assenyalar a la premsa que van presenciar l'autòpsia realitzada i que van poder apreciar que la lesió mortal «consisteix en una ferida a la part de darrere del cap (clatell). La bala que hauria ingressat al capdavant pel clatell de la víctima és de la munició anomenada 'encamisat de plom' que correspon a l'armament utilitzat per Carrabiners de Xile».
El fet que, des de 2017, Catrillanca fos un objectiu dels comandos especials de la policia desplaçada a la zona, s'ha demostrat amb la publicació d'un informe policial secret titulat Exposición coordinación zona control orden público de la Unitat d'Intel·ligència Operativa Especialitzada de Carrabiners (UIOE). Aquesta unitat va ser dissolta i escapçada després de l'escàndol de l'Operació Huracà (per delictes de falsificació d'instrument públic, obstrucció a la investigació i associació il·lícita). El 27 de novembre de 2018 es va donar a conèixer el document secret filtrat pel Centre d'Investigació Periodística (CIPER) de Xile i va esmentar una sèrie d'objectius dins dels comuners maputxes. A la pàgina 24 del document apareix el seu nom complet al costat d'una foto seva, en una làmina que mostra els principals dirigents de l'organització Aliança Territorial Maputxe «els passos des quals cal seguir de prop».
Tot i que 66 diputats de l'oposició van sol·licitar la constitució d'una comissió especial investigadora per a la mort de Catrillanca, quan el 28 de novembre de 2018 es va produir la votació a la Cambra, no va arribar a aprovar-se. Amb 59 vots a favor, 20 en contra i 12 abstencions, l'opció majoritària no va comptar amb els 2/5 requerits (62 diputats). Sense que es coneguessin els motius, 63 parlamentaris no van concórrer a votar aquell dia. Posteriorment, l'11 de desembre, la instància demanada per diputats de l'oposició i que havia fracassat per falta de quòrum, va ser aprovada per 97 vots a favor i 8 en contra, just moments abans que es donés inici a la interpel·lació del ministre de l'Interior, Andrés Chadwick, amb un termini de treball de 120 dies. La instància parlamentària va quedar presidida pel diputat Ricardo Celis (PPD) i integrada pel diputats Jorge Alessandri (UDI), Álvaro Carter (UDI), Osvaldo Urrutia (UDI), Natalia Castell (RD), Carmen Hertz (PC), Aracely Leuquén (RN), Miguel Mellado (RN), Jorge Rathgeb (RN), Fernando Meza (PRSD), Manuel Monsalve (PS), Emilia Nuyado (PS) i Jorge Sabag (DC). El 8 de juliol de 2019, després d'una sessió, per 8 vots a favor, 2 en contra i una abstenció, la comissió investigadora va aprovar l'informe final que va establir la responsabilitat política del ministre Andrés Chadwick, i del subsecretari de la cartera, Rodrigo Ubilla. Finalment, a principis de setembre de 2019, després de 65 vots a favor i 61 en contra, la Sala de la Cambra de Diputats, va aprovar l'informe, assignant responsabilitats directes al cos de Carrabiners i responsabilitat política als ministres i subsecretaris de l'Interior i Seguretat Pública, per la manca de control sobre l'actuació policial.
Carlos Alarcón, un dels carrabiners en presó preventiva per l'acusació d'homicidi de Catrillanca va assegurar que les primeres declaracions dels funcionaris policials van ser falses i que se'ls hauria obligat a mentir. El carrabiner va reconèixer que no solament no van rebre trets des del tractor on anaven els dos joves maputxes, sinó que després de disparar a Catrillanca, a l'hora de reduir al segon d'ells van comprovar que es trobaven desarmats. El carrabiner va difondre un vídeo d'agraïment gravat des de la presó, dirigit als seus companys de les Forces Especials de Carrabiners, en el qual assegurava que mai faria una cosa que danyés a la seva institució, que no és un delinqüent, que el van fer mentir i prestar declaracions falses, asseverant a més que «encara falta que surtin coses a la llum». Els advocats querellants van criticar la manca de penediment del funcionari, així com la «absoluta comoditat amb la qual els autors de l'assassinat estan complint la presó preventiva», en la qual se'ls permetia fins i tot difondre aquesta mena de vídeos. Amb relació a Catrillanca i el seu acompanyant, posteriorment va afirmar «en cap moment vaig voler assassinar-los». «Si hagués existit la més mínima intenció de voler assassinar-los, ho hagués fet quan els vaig tenir de cara, a menys de 20 metres». Posteriorment la seva defensa va intentar excarcerar-lo i fer-li una rebaixa de la mesura cautelar. El 30 de novembre de 2019, sis mesos després que el Jutjat de Garantia de Collipulli decretés la mesura cautelar de presó preventiva, el Tribunal Oral en el Penal d'Angol va ratificar la mesura de presó preventiva. En conseqüència, el jutjat va desestimar el requeriment.
El 19 de desembre de 2018 va sortir a la llum l'existència d'un vídeo gravat per la càmara de l'exsergent Patricio Sepúlveda, que va ser acusat per la justícia pel delicte d'obstrucció de la investigació. El vídeo, que ràpidament es va fer públic en múltiples mitjans de comunicació, mostra els darrers instants de vida de Catrillanca. S'escolta l'àudio de dotze trets sense rèplica contra el tractor en el qual es trobava l'activista maputxe, així com algunes frases incriminatòries que revelen detalls precisos sobre l'homicidi. Poques hores després de la filtració a la premsa de les primeres imatges, el Centre d'Investigació Periodística CIPER va divulgar, de manera exclusiva, tres vídeos de l'operatiu en què els carrabiners van disparar a Catrillanca causant-li la mort.