thumbtime=11|miniatura|Tràiler Dracula és una pel·lícula de terror sobrenatural estatunidenca de 1931 dirigida i coproduïda per Tod Browning a partir d'un guió escrit per Garrett Fort. Es basa en l'obra teatral Dracula de Hamilton Deane i John L. Balderston de 1924, que al seu torn adapta la novel·la Dràcula de Bram Stoker de 1897.David J. Skal (2004). Hollywood Gothic: The Tangled Web of Dracula from Novel to Stage to Screen, Paperback ed. New York: Faber & Faber; La pel·lícula és protagonitzada per Béla Lugosi com el comte Dràcula, un vampir que emigra de Transsilvània a Anglaterra i s'aprofita de la sang de les víctimes vives, inclosa la promesa d'un jove.

Produïda i distribuïda per Universal Pictures, Dracula és la primera adaptació cinematogràfica sonora de la novel·la de Stoker. Es va considerar que diversos actors interpretessin el personatge del títol, però Lugosi, que anteriorment havia interpretat el paper a Broadway, va aconseguir finalment el paper. La pel·lícula es va rodar parcialment en platós dels Universal Studios Lot de Califòrnia, que van ser reutilitzats a la nit per al rodatge de Drácula, una versió en castellà de la història produïda simultàniament per Universal.

Dracula va ser un èxit comercial i crític després del llançament, i va provocar diverses seqüeles i derivacions. Ha tingut una notable influència en la cultura popular, i la interpretació de Lugosi de Dràcula va establir el personatge com una icona cultural, així com el vampir arquetípic en obres de ficció posteriors. El 2000, la pel·lícula va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per conservar-la al National Film Registry com "significativa culturalment, històricament o estèticament".

Argument Renfield és un advocat que viatja al castell del comte Dràcula a Transsilvània per qüestions comercials. La gent del poble local tem que els vampirs habitin el castell i adverteixen a Renfield que no hi vagi. Renfield es nega a quedar-se a la fonda i demana al seu conductor de carruatges que el porti al pas del Borgo. Renfield és conduït al castell pel cotxer de Dràcula, amb Dràcula disfressat de conductor. En el camí, Renfield treu el cap per la finestra per demanar al conductor que disminueixi la velocitat, però veu que el conductor ha desaparegut; un ratpenat condueix els cavalls.

Renfield entra al castell acollit per l'encantador però excèntric comte, ignorant que és un vampir. Discuteixen la intenció de Dràcula de llogar l'abadia Carfax a Londres, on té intenció de viatjar l'endemà. Dràcula hipnotitza Renfield obrint una finestra. Renfield es desmaia quan apareix un ratpenat i les tres esposes de Dràcula s'apropen a ell. Dràcula les aparta i ataca el propi Renfield.

A bord de la goleta Vesta, Renfield és un esclau llunàtic delirant de Dràcula, que s'amaga en un fèretre i s'alimenta de la tripulació del vaixell. Quan el vaixell arriba a Anglaterra, es descobreix que Renfield és l'única persona viva. Renfield és enviat al sanatori del doctor Seward, al costat de l'Abat de Carfax.

En un teatre de Londres, Dràcula coneix Seward, qui li presenta a la seva filla Mina, al seu promès John Harker i a l'amic de la família Lucy Weston. Lucy queda fascinada pel comte Dràcula. Aquella nit, Dràcula entra a la seva habitació i xucla la seva sang mentre dorm. Lucy mor l'endemà després d'intentar una sèrie de transfusions.

Renfield està obsessionat amb menjar mosques i aranyes. El professor Van Helsing analitza la sang de Renfield i descobreix la seva obsessió. Comença a parlar de vampirs, i aquella tarda Renfield prega a Seward que l'alliberi, afirmant que els seus crits nocturns poden alterar els somnis de Mina. Quan Dràcula truca a Renfield amb un aull de llop, Renfield es molesta per Van Helsing mostrant-li acònit, que Van Helsing diu que s'utilitza per protegir-se dels vampirs.

Dràcula visita la Mina, dormint al seu dormitori, i la mossega. L'endemà al vespre, Dràcula entra de visita i Van Helsing i Harker noten que no té cap reflex. Van Helsing obre un estuig amb mirall davant seu i Dràcula trenca el mirall, s'excusa dient que no suporta els miralls i se’n va. Van Helsing dedueix que Dràcula és el vampir darrere de les tragèdies recents.

La Mina surt de la seva habitació i corre cap a Dràcula al jardí, on l'ataca. La troba la criada. Els diaris informen que una dona de blanc atrau nens del parc i els mossega. Mina reconeix a la dama com Lucy, ressuscitada com a vampir. Van Helsing ordena a la infermera Briggs que tingui cura de Mina quan dormi i que no li tregui la corona d'acònit del seu coll.

Renfield escapa de la seva cel·la i escolta els homes discutir sobre vampirs. Abans que el seu assistent porti Renfield a la seva cel·la, Renfield els relata com Dràcula va convèncer Renfield perquè li permetés entrar al sanitari prometent-li milers de rates amb sang i vida. Dràcula entra al saló de Seward i intenta hipnotitzar Van Helsing, però la resolució d'aquest últim es demostra més forta. Mentre Dràcula es llança sobre Van Helsing, aquest retira un crucifix del seu abric, obligant a Dràcula a retirar-se.

Harker visita la Mina en una terrassa i parla del molt que li encanten les "nits i les boires", quan anteriorment li havia dit que li feien por. Un ratpenat vola per sobre d'ells i es comunica amb la Mina. Llavors ataca a Harker però Van Helsing i Seward el salven. Mina confessa el que Dràcula li ha fet i li diu a Harker que el seu amor s'ha acabat.

Dràcula hipnotitza Briggs per treure l'acònit del coll de Mina i obrir les finestres. Van Helsing i Harker veuen a Renfield dirigint-se cap a l'abadia de Carfax. Al seu interior veuen Dràcula amb Mina a l'abadia. Quan Harker crida a Mina, Dràcula creu que Renfield els ha conduït fins allà. Renfield prega per la seva vida, però Dràcula el mata. Dràcula és perseguit per Van Helsing i Harker, que saben que Dràcula es veu obligat a dormir al seu fèretre quan hi ha llum solar. Van Helsing prepara una estaca de fusta mentre Harker busca Mina. Van Helsing empala Dràcula pel cor, matant-lo, i Mina torna a la normalitat.

Repartiment miniatura|Bela Lugosi com a Dràcula

Béla Lugosi: Comte Dràcula Helen Chandler: Mina Seward David Manners: John Harker Dwight Frye: Renfield Edward Van Sloan: Van Helsing Herbert Bunston: Dr. Seward Frances Dade: Lucy Weston Joan Standing: infermera Briggs (en un error dels crèdits d'inici és anomenada "Maid" (minyona)) Charles K. Gerrard: Martin, infermer de Renfield

Les següents persones apareixen en papers no acreditats: el director i coproductor Tod Browning com a veu fora de pantalla del pràctic del port; Carla Laemmle, cosina del productor Carl Laemmle Jr., que apareix al començament de la pel·lícula com a dona a l'autocar que transportava Renfield; i Geraldine Dvorak, Cornelia Thaw i Dorothy Tree com a les núvies de Dràcula.

Antecedents La novel·la de Bram Stoker ja havia estat filmada sense permís com Nosferatu el 1922 pel cineasta expressionista alemany FW Murnau. La vídua de Bram Stoker va demandar per plagi i infracció dels drets d'autor i els tribunals van decidir a favor seu, essencialment ordenant que es destruïssin totes les còpies de Nosferatu.DVD Documentary The Road to Dracula (1999) and audio commentary by David J. Skal, Dracula: The Legacy Collection (2004), Universal Home Entertainment catalog # 24455 El jove entusiasta productor de Hollywood, Carl Laemmle, Jr., també va veure el potencial de taquilla de l'obra de Stoker, i va adquirir legalment els drets cinematogràfics de la novel·la. Inicialment, volia que Dràcula fos un espectacle a escala amb les fastuoses pel·lícules mudes El geperut de Notre Dame (1923) i El fantasma de l'ópera (1925).

Ja un gran èxit a Broadway, l'obra de teatre de Deane i Balderston Dracula es convertiria en referència a mesura que la producció guanyava força. Els guionistes van estudiar acuradament la versió silenciosa i no autoritzada, Nosferatu de FW Murnau, per inspirar-se. Extreta directament d'una escena gairebé idèntica a Nosferatu que no apareix a la novel·la de Stoker, va ser la primera escena al castell del comte quan Renfield es punxa el dit accidentalment en un clip de paper i comença a sagnar. Dràcula s'apropa cap a ell, només per ser repel·lit quan el crucifix cau davant del dit sagnant.

Producció miniatura|Bela Lugosi com a Dràcula La decisió d'escollir el paper principal va resultar problemàtica. Inicialment, Laemmle no estava gens interessat en Lugosi, malgrat les bones crítiques per la seva interpretació escènica. Laemmle va considerar altres actors, com Paul Muni, Chester Morris, Ian Keith, John Wray, Joseph Schildkraut, Arthur Edmund Carewe i William Courtenay. Lugosi havia interpretat el paper a Broadway, i per a la seva bona sort, va passar a Los Angeles amb una companyia de gira de l'obra quan es feia el càsting per a la pel·lícula. En contra del corrent de l'opinió de l'estudi, Lugosi va fer pressió i va acabar guanyant als executius, gràcies en part a l'acceptació d'un mínim salari de 500 dòlars setmanals per set setmanes de treball, que ascendia a 3.500 dòlars.

Segons nombrosos relats, la producció se suposa que va ser un assumpte majoritàriament desorganitzat,☃☃ amb l'habitualment meticulós Tod Browning, deixant al cineasta Karl Freund el relleu durant bona part del rodatge, convertint Freund en un director sense acreditar de la pel·lícula.

David Manners (que va interpretar a John Harker) va recordar sobre el rodatge: "Encara puc veure Lugosi desfilant amunt i avall de l'escenari, posant davant d'un mirall de cos sencer, llançant la capa per sobre de l'espatlla i cridant: 'Jo sóc Dràcula!' Era misteriós i mai no deia res als altres membres del repartiment, excepte el bon dia quan arribava i la bona nit quan marxava. Era educat, però sempre distant."Gregory William Mank (2009):Bela Lugosi and Boris Karloff: The Expanded Story of a Haunting Collaboration, with a Complete Filmography of Their Films Together Lugosi va semblar-li a Manners un intèrpret excèntric i va: "Mai no vaig pensar que actués, sinó que feia de l'home estrany que era".Skal, David J. (2004). Hollywood Gothic: The Tangled Web of Dracula from Novel to Stage to Screen Edward Van Sloan, que va interpretar a Van Helsing a l'escenari davant Lugosi, va repetir el seu paper a la pantalla. L'actor es va preguntar per què la versió cinematogràfica reduïa el gran mirall utilitzat a l'obra a la petita caixa de cigarrets amb tapa de mirall. Bernard Jukes, que va interpretar el paper de Renfield a l'obra de Broadway i durant la gira de 1928, volia aquesta part de la pel·lícula, però va anar a parar a Dwight Frye.Arthur Lennig (2013): The Immortal Count: The Life and Films of Bela Lugosi

Tod Browning va recordar l'actriu Helen Chandler de l'obra teatral de Broadway The Silent House de 1928 i, basant-se en aquesta interpretació, la va escollir per a Mina, l'heroïna, que es converteix en amant del comte Dràcula de Bela Lugosi.Gregory William Mank (2015): Women in Horror Films, 1930s

Els camperols al principi resaven en hongarès, i els signes del poble també en hongarès. Això es va produir perquè quan Bram Stoker va escriure la novel·la original, el pas del Borgo era a prop de Transsilvània i de l'actual Hongria; Transsilvània formava llavors part del Regne d'Hongria i dins de l'Imperi Austrohongarès. Quan es va fer la pel·lícula, Transsilvània havia passat a formar part de Romania el 1918.