Els drets territorials espanyols sobre Alaska i la costa oest d'Amèrica de Nord dataven de la butlla papal de 1493 i del Tractat de Tordesillas, que van assignar a Espanya tot el territori d'Amèrica després del seu descobriment en 1492. En 1513, els drets espanyols es van reforçar quan l'explorador espanyol Vasco Núñez de Balboa va creuar l'istme de Panamà i va descobrir l'oceà Pacífic, prenent possessió de totes les terres banyades per aquest oceà per a la Corona d'Espanya. Amb tot, la colonització espanyola del territori al nord de Mèxic no va començar fins al , quan es van fundar missions i assentaments a la costa nord de Les Califòrnies.

A partir del alguns comerciants de pells britànics i russos es van endinsar en territoris espanyols, incorporats a la Corona segons els actes de sobirania de l'època. El rei Carles III d'Espanya, i posteriorment els seus successors, van enviar diverses expedicions des de Nova Espanya cap a l'actual Canadà i Alaska entre 1774 i 1793 per defensar els drets espanyols i contenir la colonització il·legal de britànics i russos. En aquells moments, el primer albirament o descobriment d'un territori, amb els seus corresponents actes de sobirania, donaven titularitat a una nació sobre un territori, o legitimitat per reclamar-lo com a propi davant d'altres nacions.

Antecedents Dedicant els majors recursos i esforços a la colonització de la resta d'Amèrica, Filipines, i altres arxipèlags de el Pacífic, l'Imperi Espanyol no va enviar expedicions a l'extrem nord de la costa pacífica d'Amèrica fins a finals de . Va ser llavors quan van començar a arribar notícies de les intencions de l'Imperi Rus d'establir assentaments en els territoris de titularitat espanyola, així com de l'arribada de britànics, desitjosos de comerciar amb Àsia. Espanya va respondre organitzant diverses expedicions militars a aquestes latituds nord-occidentals. El seu objectiu era estudiar l'abast de la invasió de russos i britànics, i expulsar-los de confirmar-se la seva presència, així com crear assentaments espanyols permanents.

1774. Expedició de Perés

A principis de 1774, el llavors virrei de la Nova Espanya, Antonio María de Bucareli y Ursúa, va ordenar explorar la costa nord-oest del Pacífic amb l'objectiu d'arribar als 60° de latitud nord per descobrir possibles assentaments de comerciants russos de pells i tornar a reafirmar la posició espanyola al llarg d'aquesta costa. Els rumors sobre la presència dels comerciants de pells russos van ser la causa que els espanyols hi enviessin la fragata Santiago (àlies Nueva Galicia). sota el comandament del mallorquí Joan Perés. La tripulació estava formada per 86 homes, la majoria espanyols d'origen mexicà. A Perés se li van donar instruccions explícites perquè tractés a tots els nadius amb respecte, i per establir relacions amistoses amb qualsevol natiu trobat.Enciclopèdia d'Història de l'estat de Washington.

Partí el 25 de gener del 1774, portant de segon a Esteban Martínez. A San Diego hi van deixar al frare Juníper Serra i a Monterey recolliren els frares franciscans Joan Crespí i Tomás de la Peña. L'expedició arribà quasi als 55 graus de latitud nord, a l'extrem nord-oest de les Illes de la Reina Carlota, en un indret que anomenaren Cap de Santa Margarida. Van tenir un primer contacte amb els haida, però el mal temps i els problemes de salut els fa tornar enrere.

De retorn, el 6 d'agost descobreix la badia de Nootka, a l'illa de Vancouver, que anomena Surgidero de San Lorenzo.Dictionary of Canadian Biography Segons expliquen els nootka, els nadius van sortir corrent per amagar-se al bosc, ja que creien que era un dels seus déus que tornava per castigar-los. Un cop comprovat que no era així van negociar l'intercanvi d'objectes. Quatre anys més tard, el capità James Cook va comprar dues culleres de plata a un nadiu que les portava penjades al coll.

Després de creuar l'estret de Juan de Fuca, anomena el Mont Olympus de l'estat de Washington com el Cerro Nevada de Santa Rosalía. Arriba a San Blas el novembre del 1774. Perés escriu un relat del viatge titulat Extracto del Diario de la Corbeta del rey nombrada Santiago, en su viaje desde el puerto de San Blas de California 1774 al reconocimiento de la costa hasta los 55 grados norte. El diari de Joan Crespí es converteix en un clàssic per les seves descripcions dels pobles visitats, i Tomàs de la Penya aporta diversos dibuixos molt valuosos. Perés va arribar a Monterey el 28 d'agost de 1774. Després d'una breu estada, va continuar cap al sud i va arribar a San Blas el 5 de novembre, completant així la seva expedició, després de més de nou mesos de viatge.

1775. Expedició d'Heceta i Bodega y Quadra

Després que Joan Perés no aconseguís arribar tant al nord com estava previst, el 1775 es va organitzar una nova expedició, comandada per Bruno de Heceta.

A Heceta se li va donar el comandament de la Santiago, amb una tripulació de 90 homes i amb Juan José Pérez com a segon. Acompanyant Heceta hi havia el paquebot San Carlos que duia els subministraments de l'expedició i estava comandat per Miguel Manrique; i la goleta Sonora (àlies Felicidad, també coneguda com a Nuestra Señora de Guadalupe), inicialment sota el comandament de Juan Manuel de Ayala i posteriorment sota el de Juan Francisco de la Bodega y Quadra. Amb una eslora d'11 metres i una tripulació de 16 homes, la Sonora va explorar i cartografiar indrets on la Santiago no va poder acostar-se en el seu viatge anterior. D'aquesta manera l'expedició podia reclamar oficialment les terres del nord de la Nova Espanya que visitava.

Els vaixells salparen de San Blas el 16 març de 1775, però diversos factors van retardar el progrés de l'expedició, entre ells les malalties, és especial l'escorbut, les tempestes i l'escassa capacitat de navegació de la Sonora, entre d'altres. El 14 de juliol de 1775 van arribar la rodalia de Point Grenville i Destruction Island, a l'actual estat de Washington. Mentre buscaven un lloc segur per ancorar els vaixells, Bodega y Quadra passà per damunt del que actualment es coneix com a esculls Sonora. Immediatament s'adonà de l'error i ordenà al Santiago no seguir, però la Sonora quedà atrapada en aquell indret. Mentrestant el Santiago quedà ancorat pocs quilòmetres al sud, a Grenville Bay. La Sonora va atreure l'atenció dels quinault, molts dels quals visitaren la goleta per comerciar-hi. L'endemà un grup armat des del Santiago va baixar a terra per dur a terme una cerimònia de possessió, la qual fou observada per alguns quinault. Poc després foren enviats sis mariners a terra per recollir aigua i llenya, quan un nombrós grup de quinaults els atacaren i mataren sense que Bodega y Quadra i els seus homes ho poguessin evitar. Aprofitant la marea alta va intentar escapolir-se de l'embarrancada, però el progrés fou lent, ja que el vent era escàs i la tripulació s'havia vist reduïda significativament. Tot i un intent d'abordatge per part dels indígenes, aquest foren repel·lits per les armes. Bodega y Quadra volgué venjar els mariners morts, però Heceta li recordà que tenien ordres d'emprar la força sols en defensa pròpia.

A finals de juliol els dos vaixells es van separar. La Sonora, amb Bodega y Quadra al capdavant, continuà cap al nord, cap a la frontera entre l'actual estat de Washington i la Columbia Britànica i posteriorment arribà fins fins a les proximitats de l'actual Sitka, Alaska, arribant a 59º de latitud nord el 15 d'agost de 1775. Allà, i prop d'un assentament rus a l'illa de Kodiak, els espanyols van realitzar nombrosos "actes de sobirania", reclamant el territori. Bodega y Quadra batejà diversos indrets de la zona, com ara Puerto de Bucareli (actual Bucareli Bay), Puerto de los Remedios i Cerro San Jacinto que va passar a ser anomenat Mont Edgecumbe tres anys més tard per l'explorador James Cook. Bodega y Quadra va aprofitar per fer el primer mapa de la costa oest d'Amèrica del Nord amb força precisió.Derek Hayes,Historical Atlas of the North Pacific Ocean,pàg. 91

Per la seva banda Heceta, en el seu viatge de tornada cap a casa, a bord de la Santiago amb una tripulació reduïda, va descobrir una gran badia que s'endinsava cap a l'interior. Tractà de navegar en ella, però els forts corrents li ho van impedir. Més endavant endevinà el que és l'estret Juan de Fuca. Anomenà l'entrada de la badia com a Bahía de la Asunción i va fer un mapa en què es podia veure la desembocadura d'un riu, que posteriorment es va saber era el riu Columbia. Mapes espanyols van anomenar l'estuari del Columbia com a Entrada de Hezeta, Río de San Roque i variants similars.Hayes, Derek. Historical Atlas of the Pacific Northwest: Maps of exploration and Discovery. Sasquatch Books. 1999. . p. 38-39.

Heceta i Bodega y Quadra exploraren en aquesta expedició les costes dels actuals estats d'Oregon i Washington, prenent possessió de les seves terres i informaren que si hi havia assentaments russos a la zona eren esporàdics perquè no trobaren presència russa en tota l'expedició.

1779. Expedició d'Arteaga i Bodega y Quadra

A Ignacio de Arteaga y Bazán se li encarregà el comandament d'una expedició a Alaska el 1779. S'assignaren dues fragates, la Favorita, sota el comandament d'Arteaga, i la Princesa, comandada per Juan Francisco de la Bodega y Quadra. Amb Bodega y Quadra a la Princesa hi anaven Francisco Antonio Mourelle, com a segon oficial, Mariano Núñez Esquivel, com a cirurgià, José Cañizares, com a pilot, i Juan Bautista Aguirre, com a segon pilot. Els objectius de l'expedició eren avaluar la penetració russa a Alaska, la recerca del pas del Nord-oest i la captura de James Cook, si el trobaven en aigües espanyoles. Arteaga y Bodega y Quadra no trobaren a Cook, que havia estat assassinat a Hawaii el febrer d'aquell mateix any 1779.

Les dues fragates navegaren directament des de San Blas fins a badia de Bucareli (a l'actual Alaska). El viatge, de 81 dies, fou relativament ràpid, deixant temps per realitzar més exploracions. Arteaga y Bodega y Quadra estudiaren acuradament la badia de Bucareli i posteriorment es van dirigir cap al nord, fins a l'actual Port Etches, a l'illa Hinchinbrook, prop de l'entrada de l'estret del Príncep Guillem. Mentre els vaixells estaven fondejats, Arteaga va agafar una partida d'homes i desembarcà per realitzar una cerimònia de possessió formal. Tots els oficials i capellans baixaren a terra en processó i es va erigir una gran creu mentre els canons i mosquets disparaven diverses salves. Es cantà el Se cantó el Te Deum, seguit d'una lletania i diverses oracions. Després del sermó es va celebrar l'acte formal de possessió, firmat pels oficials i capellans. Arteaga batejà l'indret com a Puerto de Santiago, en commemoració de Sant Jaume, el patró d'Espanya, que se celebra el 25 de juliol. Aquest títol de Puerto de Santiago fou important anys després, ja que constituí la base de l'al·legació d'Espanya de la sobirania al Pacífic nord fins als 61° 17′ N.

Arteaga y Bodega y Quadra també exploraren la badia de Cook i la península de Kenai, on celebraren una cerimònia de possessió el 2 d'agost de 1779, al que actualment s'anomena Port Chatham. Degut a diverses malalties entre la tripulació Arteaga decidí tornar al sud. El 8 de setembre els vaixells es reuniren i començaren el viatge de tornada a San Blas sense haver trobat els russos.

Tot i que els espanyoles eren normalment reservats al voltant dels seus viatges d'exploració i els descobriments realitzats, el viatge de 1779 d'Arteaga y Bodega y Quadra es va donar a conèixer àmpliament. La Perouse va obtenir una còpia del seu mapa, que fou publicat el 1798. El diari de Mourelle fou adquirit i publicat a Londres el 1798 per Daines Barrington.

1788. Expedició de Martínez i Haro