Josep Bonafont (El Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló, 1935) fou un sacerdot i poeta nord-català, conegut pel pseudònim de lo Pastorellet de la Vall d'Arles. Exercí de capellà a Illa durant trenta-un anys. Fou un dels promotors i pilars de la Renaixença catalana al Rosselló gràcies a la difusió que donà de l'obra d'Antoni Jofre Les bruixes de Carançà i per la seva pròpia creació literària. Difongué les seves composicions en les revistes rosselloneses del seu temps i sobretot a la Revue Catalane.
Entre les seves obres destaca particularment Garbera catalana el 1884, Ais el 1887 i Ais i albades el 1914. Fou fundador de la Société d'Etudes Catalanes i de la Colla del Rosselló. Esdevingué autor i especialista dels Goigs. La seva autoritat moral i la seva bonhomia li permeteren d'esdevenir Majoral del felibritge quan es creà la Mantenidoria catalana el 1910. Hom el considera el mestre de Josep Sebastià Pons. D'ell s'esmenten les següents paraules:
Obres Garbera catalana (1884) Ais (1887) Ais i albades (1914), Los goigs (1907), estudi Pastoral de mossèn Bonafont (1923). Fou interpretada per nins del catecisme fins al 1956, i després per l'Estudiantina d'Illa. Josep Bonafont correspongué amb Frederic Mistral i s'inspirà de les pastorals (mena de pessebres vivents) provençals.
Referències
Enllaços externs Lo Pastorellet de la Vall d'Arles (Josep Bonafont) en el centcinquantenari del seu naixement. Nota proemial i tria de poemes dAis (1887) i Ais i albades (1914). Edició a cura d'Enric Prat i Pep VIla
Categoria:Escriptors de la Renaixença Categoria:Religiosos rossellonesos contemporanis Categoria:El Soler Categoria:Felibres catalans Categoria:Morts a Illa Categoria:Poetes rossellonesos en català Categoria:Poetes nord-catalans del segle XX Categoria:Poetes nord-catalans en català Categoria:Escriptors rossellonesos contemporanis Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Poetes nord-catalans del segle XIX