Hervé Le Tellier (1957 -) matemàtic, periodista, editor i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 2020 per la seva novel·la "L'anomalie".
Biografia Hervé Le Tellier va néixer el 21 d'abril de 1957. Matemàtic de formació, després periodista, graduat al Centre de Formació de Periodistes de París, és doctor en lingüística i especialista en "literatures de constriccions"Mètode formal d'escriptura, que permet obtenir texts basats més en la forma que en contingut Imparteix classes de periodisme a la Universitat Sorbona Paris 3 i pràctiques editorials a París 5. Autor de novel·les, contes, poemes, teatre, Hervé Le Tellier és també autor d'obres molt breus, sovint humorístiques, incloses les seves variacions sobre la La Gioconda. El 1992 va entrar (simultàniament amb el poeta alemany Oskar Pastior a formar part del grup Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) i n'es el president des de l'any 2019.
Com a periodista, els anys noranta va ser columnista de la publicació satírica "La Grosse Bertha" amb el pseudònim de "Doctor H". Ha col·laborat amb digital de "Le Monde" i amb la revista "Nouvelles Clés", Ara és col·laborador de la revista cultural de l'Associació Mon Lapin Quotidien. Finalment, amb Frédéric Pagès, periodista de Le Canard enchaîné, va ser un dels fundadors dels Amics de Jean-Baptiste Botul (1896-1947), un filòsof fictici de tradició oral. També es col·laborador del programa de France-Culture "Les Papous dans la tête",
Com a editor a Castor Astral ha publicat obres de Georges Perec i Roland Brasseur.
Premis 2007: Premi Guanahani per Je m'attache très facilement
2013: Premi d'Humor Negre per la seva traducció (fictícia) de "Contes líquids " de Jaime Montestrela, un autor portuguès del que va inventar l'obra i la biografia. 2020: Premi Goncourt per L'anomalie
Obres destacades 1991 :Sonates de bar 1992: Le Voleur de nostalgie 1998: Les amnésiques n'ont rien vécu d'inoubliable 1999: Inukshuk, l'homme debout 2002: Encyclopaedia Inutilis 2004: La Chapelle Sextine. 2007: Je m'attache très facilement 2009: Assez parlé d'amour 2011: Eléctrico W 2016: Moi et François Mitterrand. Aquest llibre explicava la correspondència entre un personatge que portava el seu nom i François Mitterrand, va continuar amb els presidents de la República que el van succeir, va ser portat al teatre i interpretat per Olivier Broche. 2020: L'anomalie 2024: Le nom sur le mur
Traduccions al català L'anomalia. Traduïda al català per Jordi Boixadós i publicada a la col·lecció El Balancí d'Edicions 62.
Referències
Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Alumnes de la Universitat Denis Diderot Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1957