Els aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997 van ser un seguit de manifestacions, disturbis violents i enfrontaments als districtes de majoria republicana d'Irlanda del Nord, protagonitzats per manifestants que en ocasions van rebre el suport de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA), atacant la Royal Ulster Constabulary (RUC) i l'Exèrcit britànic com a resposta a la decisió del govern britànic de permetre a l'Orde d'Orange (una organització protestant, unionista) marxar per un barri catòlic/nacionalista de Portadown. Els republicans irlandesos van respondre amb indignació per la decisió i pel tracte agressiu que va dispendar la RUC contra els que protestaven contra la marxa, una qüestió històricament polèmica.
Va ser l'últim període de violència generalitzada a Irlanda del Nord abans de la signatura de l'Acord del Divendres Sant l'abril de 1998. Les forces de seguretat van ser atacades centenars de vegades pels manifestants que llançaven pedres i còctels molotov, i per membres de l'IRA amb rifles automàtics i granades. Les forces de seguretat van disparar més de 2.500 bales de plàstic contra els manifestants, i van intercanviar trets amb l'IRA. Més de 100 civils i 65 efectius de les forces de seguretat van resultar ferits. Hi va haver moltes denúncies per brutalitat policial indiscriminada,Amnistia 1998, p.198 i un nen de 13 anys va entrar en coma després de rebre una bala de plàstic al cop. Centenars de vehicles van ser segrestats, cremats i utilitzats per bloquejar carreteres. Diverses seus de l'Orde d'Orange van ser cremades. La RUC i l'Exèrcit britànic es van haver de retirar completament d'algunes zones nacionalistes de Belfast. La participació de l'IRA provisional en els enfrontaments va ser la última gran acció d'una campanya de 27 anys, ja que l'organització paramilitar va declarar el seu últim alto el foc el 19 de juliol.
Antecedents L'Orde d'Orange és una confraria protestant de marcat caràcter lleialista. Els membres de l'orde insisteixen que se'ls ha de permetre marxar per la seva ruta tradicional al voltant de l'Església de Drumcree, a Portadown, cada mes de juliol. La marxa recorre quatre o cinc kilòmetres entre Dumcree i Portadown commemorant la victòria del rei protestant Guillem d'Orange contra el catòlic Jaume II, a la batalla del Boyne, l'any 1690. S'havia desfilat per aquesta ruta des de 1807, quan la zona estava escassament poblada. No obstant això, avui dia la major part d'aquesta ruta passa per una àrea de majoria catòlica, essent un feu del republicanisme irlandès densament poblat. Els residents havien sol·licitat que s'establís una nova ruta fora d'aquesta zona, ja que consideraven la desfilada com "triomfalista" i "supremacista".
La marxa es va prohibir per primera vegada el 1832,The Statutes of the United Kingdom of Great Britain and Ireland, 1832, p.1007 encara que els orangistes ho van ignorar. William Hancock, magistrat protestant d'Armagh, va escriure el 1835: "Des de fa temps, els pacífics habitants de la parròquia de Drumcree han estat insultats i ultratjats per grups d'orangistes que desfilaven per les carreteres, tocaven cançons de festa, disparaven trets i feien servir els epítets més oprobris que podien. inventar ... un grup d'orangistes va marxar per la ciutat i va dirigir-se a l'església de Drumcree, passant per la capella catòlica, tot i que es trobava a una distància considerable del seu camí".McKay 2000, p.1007 El 1987, als orangistes se'ls va prohibir la marxa pel carrer Obins, després de dos anys seguits de disturbis. No obstant això, els orangistes encara tenien permís per marxar per l'altra carretera principal de l'àrea catòlica, la carretera Garvaghy.Kaufmann 2007, p.155
El 1995, els veïns van formar la Garvaghy Road Residents Coalition (GRRC) per intentar desviar la marxa de Garvaghy Road. La polèmica es va intensificar aquell juliol, quan els residents van bloquejar la carretera Garvaghy durant dos dies. Els orangistes i els seus partidaris van enfrontar-se amb la RUC fins que es va convèncer els residents de desbloquejar la carretera i la marxa va poder continuar.
La marxa del juliol del 1996 va ser prohibida a Garvaghy Road. Milers d'orangistes i els seus partidaris es van reunir a Drumcree i hi va haver un enfrontament de tres dies amb la RUC.Hi va haver enfrontaments amb la policia i els catòlics a diversos punts d'Irlanda del Nord. El lleialista Clifford McKeown, aparentment membre de l'organització paramilitar Força voluntària Lleialista (LVF), va matar a trets a un taxista catòlic, i es van produir amenacesde nous atacs. Com a resultat, la prohibició es va aixecar. La policia va retirar violentament els manifestants nacionalistes de Garvaghy Road i va forçar la marxa. Això va provocar dies de disturbis a les zones nacionalistes catòliques d'Irlanda del Nord, i un manifestant va resultar mort en ésser aixaxat per un vehicle blindat de l'Exèrcit britànic a Derry.
Marxa de Drumcree del juliol de 1997 miniatura|Un cartell contra les marxes orangistes El 18 de juny de 1997, Alistair Graham va advertir després de l'assassinat de dos agents de la RUC a Lurgan que l'IRA Provisional estava intenatnt augmentar la tensió abans de la marxa perquè fos impossible trobar una solució.
A finals de juny de 1997, la secretària d'Estat Mo Mowlam havia decidit en privat que la marxa es realitzaria. Així ho va revelar més tard un document oficial que es va filtrar a la premsa. No obstant això, en els dies previs a la marxa, Mowlam va insistir que no havia pres cap decisió. Es va reunir amb el Taoiseach de la República d'Irlanda, Bertie Ahern, que va subratllar que qualsevol decisió unilateral per permetre la marxa seria "un error ". Tant la RUC com l'Oficina d'Irlanda del Nord van dir que farien pública la seva decisió amb tan sols dos o tres dies d'antelació. Anteriorment, Mo Mowlam havia dit que qualsevol decisió seria anunciada almenys sis dies abans de la marxa. A mesura que el dia de la desfilada s'acostava, milers de persones van abandonar Irlanda de Nord per por a fets de violència com els de juliol de 1996. La GRRC va sol·licitar permís per fer un festival de carrer el mateix dia de la marxa, però la RUC ho va prohibir. La Força Voluntària Lleialista (LVF) va amenaçar amb matar civils catòlics si la marxa era suspesa. El Partit Unionista de l'Ulster també va amenaçar amb retirar-se del procés de pau d'Irlanda de l'Nord.Jess 2007, p.130 L'endemà, 60 famílies van haver de ser evacuades de les seves cases del camí de Garvaghy després d'una amenaça de bomba.
El diumenge 6 de juliol a les 3:30 a. m., 1500 soldats i policies es van traslladar a la zona nacionalista a 100 vehicles blindats i van acordonar tots els camins. Això va portar a enfrontaments amb prop de 300 manifestants, que van començar una protesta de resistència passiva en el camí. Els últims manifestants van ser trets a la força de la carretera a les 06:33 a.m.The Rosemary Nelson Inquiry Report, pp.86-89 A partir d'aquest moment, se'ls va impedir als residents sortir dels seus habitatges i es va tancar l'accés a la carretera principal. Com els residents no podien arribar a l'església catòlica, els sacerdots locals es van veure obligats a celebrar una missa a l'aire lliure en massa davant d'una filera de soldats i vehicles blindats. Alguns agents de la RUC van dir que els residents els recordaven la mort dels seus dos col·legues a Lurgan al juny, mentre cridaven consignes favorables a l'IRA.The Rosemary Nelson Inquiry Report, p.85 Hi ha denúncies que Rosemary Nelson, advocada de la GRRC, va ser agredida verbalment i físicament per la RUC. Ronnie Flanagan, aleshores cap de la RUC, va dir que la decisió de permetre la marxa va ser presa per evitar la violència lleialista. La desfilada va marxar per la Carretera Garvaghy al migdia. Després del seu pas, les forces de seguretat van començar a retirar-se de la zona, on es van produir disturbis a gran escala. Prop de 40 bales de plàstic van ser disparades contra els manifestants, i al voltant de 18 persones van haver de ser hospitalizades.
Protestes, enfrontament i violència Diumenge 6 de juliol La violència va esclatar a tot Irlanda de Nord a mesura que les notícies de Portadown anaven arribat a les zones nacionalistes. Els polítics unionistes van acusar l'IRA d'iniciar els disturbis. Fonts republicanes admeten que l'IRA va participar obertament als disturbis, a diferència de 1996, quan l'organització s'havia abstingut d'efectuar represalies.Bartlett 2011, p.565 L'IRA va reaccionar amb una sèrie d'accions armades en resposta a la crisi de Drumcree. Només durant el cap de setmana, l'IRA va dur a terme almenys nou atacs contra les tropes britániques.
Belfast Al sud de Belfast, un membre de l'IRA amb un AK-47 va disparar un punt de control de la RUC a Lower Ormeau Road, impactant cinc cops un vehicle blindat al pont d'Ormeau. L'atac va ser filmat per un equip de televisió de la BBC. A prop, una unitat de l'IRA va evitar disparant amb metralladores que antiavalots de l'Exèrcit britànic entréssin a la zona de Markets.
Al nord de Belfast, diverses patrulles de l'Exèrcit britànic van ser assetjades amb trets i es va llançar una bomba contra una base del RUC. Segons fonts republicanes, es va incendiar un vehicle blindat a Ardoyne. Un altre va ser inutilitzat a Antrim Road. La mateixa nit, a la zona d'Oldpark, un Land Rover de la RUC es va quedar atrapat en una barricada de ferralla, i els seus ocupants van haver de fugir mentre eren atacats amb còctels molotov.
Derry miniatura|Butcher Gate, un dels escenaris dels aldarulls a Derry Diumenge al vespre a Derry, milers de persones es van unir a una marxa de protesta des del Bogside fins a la base de la RUC a Strand Road. Martin McGuinness es va dirigir a la multitud, fent una crida als nacionalistes d'altres llocs per sortir al carrer per exigir "justícia i igualtat" i "defensar els seus drets". Tot i que els manifestants van tornar a Bogside pacíficament, hi va haver violència al centre de la ciutat.
A Butcher Gate hi va haver enfrontaments entre la RUC i almenys 300 joves nacionalistes. S'afirma que el RUC va disparar "més de 1.000 bales de plàstic", moltes d'elles van disparar "indiscriminadament" apuntant "per damunt de la cintura, en contravenció directa de les normes que regulen l'ús d'aquestes armes letals". Un noi de 16 anys va patir "una fractura del crani, una mandíbula trencada i trencaments d'ossos facials entre altres ferits" després de ser suposadament colpejat pels agents de la RUC. Altres van patir ferides greus al cap. Nou van ingressar a l'Hospital Altnagelvin amb ferides de bala de plàstic, i almenys 30 persones més van buscar tractament a les cases de primers auxilis o a l'hospital Letterkenny de la frontera. La major part del centre de Derry va ser segellada per la RUC i l'Exèrcit britànic.
Newry A Newry, 3.000 manifestants van marxar fins a la base de la RUC d'Ardmore, on es va celebrar una concentració. La gent va marxar darrere de pancartes amb lemes com "Dissolgueu la RUC" i "Desmantelleu l'Estat orangista". Més tard, homes emmascarats i armats van incendiar una oficina de la Seguretat Social i van bloquejar diverses carreteres amb vehicles en flames.
Comtat de Tyrone A Coalisland, la Brigada East Tyrone de l'IRA va llançar un atac amb armes contra un vehicle blindat de la RUC; una agent natural de Portadown va resultar greument ferida. A Strabane, els nacionalistes van segrestar i cremar 13 vehicles. Es van llançar uns 250 còctels molotov contra agents de la RUC, que van respondre disparant bales de plàstic. Es va incendiar una seu de l'Orde d'Orange a Dungannon,] i una altra a Moy.
Comtat d'Armagh