Lherbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores. Per definició, molts fongs, alguns bacteris, molts animals, alguns protistes i un petit nombre de plantes es poden considerar herbívors. Moltes persones restringeixen el terme herbívor als animals que els consumeixen activament. Els fongs, bacteris i protistes que s'alimenten de plantes vives se solen anomenar patogens de les plantes. Els microbis que s'alimenten de plantes mortes són sapròfits. Les plantes que obtenen nutrients d'altres plantes vives són sovint anomenades plantes paràsites.
Alguns herbívors poden ser classificats com frugívors, els quals mengen majorment fruites, i folívors els que s'especialitzen a menjar fulles. Aquesta especialització es troba lluny de ser universal i molts animals que mengen fruites o fulles mengen també altres parts de plantes, en particular arrels i llavors. Les dietes d'alguns animals herbívors varien amb les estacions, especialment en les zones temperades, on les fonts d'alimentació disponibles varien en el curs de l'any. Els animals que s'alimenten de les fulles dels arbres i arbustos a vegades es denominen foliòfags o ramonejadors. Els animals que s'alimenten de fusta es denominen xilòfags, mentre que els animals que s'alimenten de llavors es denominen granívors.
El grup més important dels mamífers herbívors el formen els remugants, aquells animals que digereixen els aliments en dues etapes, primer els consumeixen i després realitzen la rumia. Aquesta consisteix a regurgitar el material semidigerit i tornar-lo a mastegar per a desfer-lo i afegir-li saliva. La seva mandíbula els permet fer moviments laterals per a poder triturar i ensalivar els aliments. Els seus molars són molt plans, i permeten picar els aliments fins a formar una pasta. La seva saliva dona reacció alcalina, la qual cosa permet digerir millor els carbohidrats. La flora intestinal té un paper molt important en la digestió de materials vegetals.
miniatura|Fulla fossilitzada de Viburnum lesquereuxii amb senyals de herbivorisme; (Cretàcic) Comtat de Ellsworth, Kansas. Escala 10 mm. Els insectes són potser el grup més important d'herbívors pel seu impacte en la vegetació. Els tèrmits tenen una flora intestinal rica i complexa que els permet digerir materials summament difícils de digerir com ara la cel·lulosa. Els àfids o pugons s'alimenten dels fluids vegetals i són molt abundants tant en nombre d'individus com en nombre d'espècies. Les erugues de pràcticament totes les espècies de lepidòpters són herbívores i, en uns certs casos, poden causar defoliació de boscos íntegres.
Cadena alimentària miniatura|Herbívor minador de fulles Els herbívors són un enllaç important dins la cadena alimentària com a consumidors de plantes i receptors dels carbohidrats produïts per la planta en la fotosíntesi. Els carnívors al seu torn consumeixen herbívors per la mateixa raó i els omnívors poden obtenir els seus nutrients tant de les plantes com dels herbívors. Degut a l'habilitat dels herbívors de sobreviure només amb les parts dures i fibroses de les plantes, són els consumidors primaris de la cadena alimentària. Els herbívors, carnívors i omnívors es poden veure com casos especials de sistemes de consumidors de recursos.Getz, W. (2011). Biomass transformation webs provide a unified approach to consumer–resource modelling. Ecology Letters,doi: 10.1111/j.1461-0248.2010.01566.x.
Interaccions planta-herbívor Les interaccions entre plantes i herbívors poden exercir un paper predominant en la dinàmica dels ecosistemes com comunitat estructura i processos funcionals. La diversitat de les espècies de plantes i la distribució sovint són impulsades per l'herbivorisme, i és probable que les compensacions entre la competitivitat de les plantes i la capacitat de defensar-se, i entre la colonització i la mortalitat permetin la coexistència entre les espècies en presència d'herbívors. No obstant això, els efectes de la herbivoría en la diversitat i riquesa de les plantes és variable. Per exemple, l'augment de l'abundància d'herbívors com els cérvols disminueix la diversitat de plantes i la riquesa d'espècies, mentre que uns altres grans mamífers herbívors com el bisó controlen les espècies dominants el que permet que altres espècies prosperin. Les interaccions entre plantes i herbívors també poden operar de manera que les comunitats de plantes mediïn en les comunitats d'herbívors. Les comunitats vegetals que són més diverses solen sostenir una major riquesa d'herbívors en proporcionar un conjunt major i més divers de recursos. miniatura|Cérvol sika.
La coevolució i la filogenètica correlació entre herbívors i plantes són aspectes importants de la influència de les interaccions entre herbívors i plantes en les comunitats i el funcionament dels ecosistemes, especialment pel que fa als insectes herbívors.Descombes, Patrice; Marchon, Jérémy; Pradervand, Jean-Nicolas; Bilat, Julia; Guisan, Antoine; Rasmann, Sergio; Pellissier, Loïc (17 octubre 2016). "Community-level plant palatability increases with elevation as insect herbivore abundance declines". Journal of Ecology. 105 (1): 142–151. doi:10.1111/1365-2745.12664. ISSN 0022-0477Pellissier, Loïc; Ndiribe, Charlotte; Dubuis, Anne; Pradervand, Jean-Nicolas; Salamin, Nicolas; Guisan, Antoine; Rasmann, Sergio (2013). "Turnover of plant lineages shapes herbivore phylogenetic beta diversity along ecological gradients". Ecology Letters. 16 (5): 600–608. Això és evident en les adaptacions que desenvolupen les plantes per a tolerar i/o defensar-se de la herbivoría dels insectes i les respostes dels herbívors per a superar aquestes adaptacions. L'evolució de les interaccions antagòniques i mutualistes entre plantes i herbívors no són mútuament excloents i poden coincidir. S'ha comprovat que la filogènia de les plantes facilita la colonització i l'acoblament de les comunitats d'herbívors, i existeixen proves de la vinculació filogenètica entre la diversitat beta de les plantes i la diversitat beta dels clades d'insectes, com les papallones. Aquest tipus de retroalimentació eco-evolutiva entre plantes i herbívors és probablement la principal força impulsora de la diversitat de plantes i herbívors.
Factors abiòtics com el clima i les característiques biogeogràfiques també influeixen en les comunitats i interaccions entre plantes i herbívors. Per exemple, en els aiguamolls temperats d'aigua dolça les comunitats d'herbívors aquàtics canvien segons l'estació de l'any, sent abundants les espècies que s'alimenten de la vegetació sobre el sòl durant l'estiu, i sent presents les espècies que s'alimenten sota el sòl en els mesos d'hivern. Aquestes comunitats d'herbívors estacionals difereixen tant en el seu acoblament com en les seves funcions dins de l'ecosistema d'aiguamoll. Aquestes diferències en les modalitats dels herbívors poden conduir potencialment a compensacions que influeixen en els trets de les espècies i poden portar a efectes additius en la composició de la comunitat i el funcionament de l'ecosistema. Els canvis estacionals i els gradients ambientals, com l'elevació i la latitud, solen afectar la palatabilitat de les plantes, la qual cosa al seu torn influeix en els conjunts de comunitats d'herbívors i viceversa. Els exemples inclouen una disminució en l'abundància de larves masticadoras de fulles en la tardor quan la palatabilitat de les fulles de fusta dura disminueix a causa d'un augment dels nivells de taní que resulta en una disminució de la riquesa d'espècies d'artròpodes, i l'augment de la palatabilitat de les comunitats vegetals a major altura, on l'abundància de llagosta és menor. Els estressors climàtics, com l'acidificació dels oceans, poden provocar també respostes en les interaccions entre plantes i herbívors en relació amb la palatabilitat.
Teoria depredador-presa Segons les interaccions de la teoria depredador-presa, les relacions entre herbívors i plantes és cíclica.Gotelli, NJ. A Primer of Ecology. Sinauer Associates Inc., Mass. 1995 Quan les preses (plantes) són nombroses els depredadors (herbívors) incrementen el seu nombre, reduint la població de les preses, les quals al seu torn fan declinar el nombre de depredadors.Gotelli 1995 La població de preses eventualment es recupera començant un nou cicle. Això suggereix que la població d'herbívors fluctua al voltant de la capacitat del recurs alimentari, en aquest cas la planta.
Diversos factors juguen en la fluctuació de les poblacions i ajuden a estabilitzar la dinàmica depredador-presa.Smith, RL and Smith, TM. Ecology and Field Biology: Sixth Edition.Benjamin Cummings, New York. 2001 Les defenses de la presa també ajuden a estabilitzar la dinàmica depredador-presa.
Estratègies d'alimentació Els herbívors estan limitats en la seva capacitat d'alimentar-se tant pel temps com pels recursos. Els animals que estan limitats pel temps significa que tenen una limitada quantitat de temps per consumir l'aliment que necessiten, usen una estratègia d'alimentació basada en la pastura de les herbes i les plantes llenyoses, mentre que els animals que tenen recursos limitats, significant que tenen limitat el tipus de menjar que mengen, fan servir una estratègia selectiva d'alimentació. Els herbívors que pasturen i mengen parts llenyoses acostumen a ser de mides grosses i necessiten menjar gran quantitat de plantes.
Tipus d'estratègies d'alimentació: Estratègia d'alimentació Dieta Exemple Frugívors Fruits lemur ruffed Folívors Fulles Koala Nectarívors Nèctar Possum de la mel Granívors Llavors Honeycreeper de Hawaii Palinívors Pol·len Abelles Mucívors Fluids de plantes, saba Àfids Xilòfags Fusta Tèrmits
Vegeu també Mecanismes de defensa de les plantes contra els herbívors Notes i referències
Bibliografia Danell, K., R. Bergström, P. Duncan, J. Pastor (Editors)(2006) Large herbivore ecology, ecosystem dynamics and conservation Cambridge, UK : Cambridge University Press. 506 p. ISBN 0-521-83005-2. Crawley, M. J. (1983) Herbivory : the dynamics of animal-plant interactions Oxford : Blackwell Scientific. 437 p. ISBN 0-632-00808-3. Olff, H., V.K. Brown, R.H. Drent (editors) (1999) Herbivores : between plants and predators Oxford ; Malden, Ma. : Blackwell Science. 639 p. ISBN 0-632-05155-8.
Categoria:Comportaments alimentaris