El Vi de la terra de Formentera és una indicació geogràfica utilitzada per designar els vins tradicionals de l'illa de Formentera. La indicació està regulada per reglament del 3 d'agost del 2004. Predominen els vins negres de monestrell.
Història Una de les activitats agràries amb més tradició a l'illa de Formentera és la vitivinicultura. Ja es troben referències que demostren l'existència d'aquesta activitat a Formentera a la carta d'infeudació de 1246, en la qual Guillem de Montgrí encomana a Berenguer Renard la repoblació de l'illa. S'hi destaca l'existència d'unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l'orde de Sant Agustí.
El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al , en el qual l'illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra i, per tant, es va abandonar també aquest cultiu. En el s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblació. A partir d'aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anirà en augment. En el hi havia 79.000 ceps sembrats, i la producció de vi era de 114 hectolitres. Aquesta producció experimentà un important augment gràcies a la construcció el 1879 del celler de Can Marroig, amb una capacitat per a 500 hectolitres.
Actualment la vitivinicultura és una de les principals activitats agràries de Formentera. Hi ha sembrades més de 60 ha de vinya, la qual cosa representa el 12,5% del total de la superfície agrícola utilitzada. La varietat tradicional i predominant és la monastrell, ja que prop d'un 44% de la vinya és d'aquesta varietat.
Així i tot a l'illa hi ha altres tipus de parra, alguns d'ells són veritables supervivents de la fil·loxera, ja que aquesta epidèmia que arrasà arreu de la Península i les altres illes no arribà a arribar mai a l'illa de Formentera. Algunes espècies de parra que poden trobar-se són: granatxa blanca i negra, raïm serra, batista, valent blanc, morsecà, ferranes, maduixa, moscatell, palop blanc, rosat i negre, grec blanc (molt escàs), giró, maçanet, manset, giró boval, fogoneu, mula, mamella de vaca, "juanillo" i xampan. Alguns d'ells estan mig extingits de les vinyes tot i que alguns altres tipus són molt comuns i usuals. No tots aquests raïms es destinen a l'elaboració del vi, ja que alguns es destinen al consum alimentari, com el palop.
Geografia El cultiu de vinya a l'illa de Formentera es realitza sobre sòls arenosos i/o argilosos. Presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat nombre d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges són escasses i amb dos màxims al mes d'octubre. La temperatura mitjana anual és superior als 18 °C i la precipitació total anual és al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de només 300 mm a la zona nord de Formentera.
La vinya és un cultiu estès per tota l'illa, molt ben adaptat a les condicions climàtiques i edàfiques de la zona.
Vinificació Les varietats de raïm emprades per a l'elaboració de Vi de la terra de Formentera són: Negres: monestrell, fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot Blanques: malvasia, premsal blanc, chardonnay i viognier. Per garantir l'origen, únicament es poden elaborar i embotellar vins produïts a partir de raïms de l'illa de Formentera.
Els vitivinicultors Formentera s'han especialitzat en l'elaboració de vins negres i rosats. Són vins generalment d'elevada graduació. Els vins negres, majoritàriament joves, es caracteritzen per la seva elevada capa, de color grosella i tonalitats violetes, són brillants, nets i pot apreciar-se una llàgrima densa i lenta. En la fase olfactiva predominen les aromes primàries, especialment la fruita madura: maduixes o grosella i a fruita en compota: pruna o figa. En boca són vins robusts, amb cos, tànnics, ben estructurats i equilibrats. El regust és perllongat i de naturalesa afruitada.
La graduació alcohòlica mínima és: Blanc: 11,5° Rosat: 12,0° Negre: 12,5°
Referències Illes Balears Qualitat .
Categoria:Cultura de Formentera Formentera