Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el . Històricament, se'ls coneix com a àvars, encara que els romans d'Orient els anomenaven pseudoàvars. L'historiador romà d'Orient Teofilacte Simocata distingeix dos grups d'àvars, els vertaders, o Juan-juan, que van dominar Mongòlia al i al 552 en foren expulsats pels turcs orientals (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. És Teofilacte Simocata qui anomena falsos àvars (pseudoàvars/pseudoavaroi) els àvars medievals.
Aquests estarien formats per dues hordes. Els uar o war (dels quals derivaria el nom àvar) i els khuni o kunni (potser huns), anomenats pels romans d'Orient uarkhonitai; els romans d'Orient els consideraven dues tribus dels ogor (uigurs), però això no és possible, ja que els uigurs eren turcs i els àvars de Pannònia eren mongols. Per tant, és possible pensar que es tractaria dels mateixos Juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "vertaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font romana d'Orient esmentada; seria, doncs, errònia. Si no eren els mateixos Juan-juan,segurament els kermikhions de les fonts romanes d'Orient els àvars emigrats a Europa serien una part dels huns heftalites, desposseïts dels seus dominis a Transoxiana, l'Ili i Bactriana el 565 pels turcs orientals.
La seva llengua, extinta, era d'arrels túrquiques. Una fracció del poble va emigrar al Caucas i es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena Avaristan (vegeu àvars).
Diverses troballes de l'art àvar, força semblants a les trobades a l'Ordos datades de l'època dels xiongnu, dels Juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a Hongria, i en destaquen les troballes fetes a Keszthély, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ullö i Kiskörös. Es pensa que foren els àvars els que van introduir a Europa l'ús de les abraçadores.
Origen Àvars i pseudoàvars La primera referència clara a l'etnònim dels àvars prové de Prisc el Retòric (mort després del 472 dC). Prisc compte que, cap a l'any 463, els Šaraguros, onogurs i ogurs van ser atacats pels sabires, que havien estat atacats pels àvars. Al seu torn, els àvars havien estat espantats per persones que fugien de "els grius devoradors d'homes" que venien de l'"oceà" (Priscus Fr 40). Encara que els relats de Prisc proporcionen una certa informació sobre la situació etnopolítica a la regió Don-Kuban-Volga després de la desaparició dels huns, no es pot arribar a conclusions inequívoques. Denis Sinor ha argumentat que, siguin els qui siguin els "àvars" als quals es refereix Prisc, es diferenciaven dels àvars que apareixen un segle més tard, en l'època de Justinià (que va regnar del 527 al 565).
El següent autor que va parlar dels àvars, Menandre Protector, va aparèixer durant el , i va escriure sobre les ambaixades de Göktürk a Constantinoble en 565 i 568 dC. Els Turcs es van mostrar enfadats amb els bizantins per haver fet una aliança amb els àvars, als quals els turcs veien com els seus súbdits i esclaus. Turxanthos, un príncep turc, crida als àvars "varchonites" i "esclaus escapats dels turcs", que comptaven amb "uns 20 mil" (Menandre Fr 43).
Molts més detalls, encara que una mica confusos, provenen de Teofilacte Simocata, que va escriure cap a l'any 629, descrivint les dues últimes dècades del . En particular, afirma citar una carta de triomf del senyor turc Tamgan:
miniatura|Bol d'or dels àvars, trobat a l'actual Albània. Segons la interpretació de Dobrovits i Nechaeva, els turcs van insistir que els àvars eren només "pseudoàvars", per a presumir de ser l'única potència formidable en l'estepa euroasiàtica. Els Göktürks afirmaven que els "veritables àvars" continuaven sent lleials súbdits dels turcs, més a l'est. Un nom polític (A)Parell 𐰯𐰻 va ser efectivament esmentat en inscripcions en honor a Kul Tigin i Bilge Qaghan, no obstant això, en les fonts armènies (Eliseu Vardapet, Llàtzer de Farpe, i Sebeos) Apar sembla indicar "una àrea geogràfica (Khorasan), la qual cosa podria també insinuar una formació política una vegada allí"; a més, "'Apar-shar', és a dir, el país dels Apar va ser nomenat possiblement pels heftalites, aquests últims coneguts com 滑 MC ɦˠuɛt̚ > Ch.Huá en les fonts xineses. Així i tot, Apar no podria vincular-se als àvars europeus, sense perjudici de qualsevol vincle, si n'hi hagués, entre els heftalites i els rorans.Tezcan, Mehmet (2003) "The Ethnonym Apar in the Turkish Inscriptions of the VIII. Century and Armenian Manuscripts" Ērān ud Anērān Webfestschrift Marshak. (resum); text complet A més, Dobrovits ha qüestionat l'autenticitat del relat de Teofilacte. Així, ha argumentat que Teofilacte va manllevar la informació dels relats de Menandre sobre les negociacions bizantí-turques per a satisfer les necessitats polítiques de la seva època, és a dir, per a castigar i ridiculitzar als àvars durant una època de tibants relacions polítiques entre bizantins i àvars (coincidint amb les campanyes de l'emperador Maurici al nord dels Balcans).
Uar, Rouran i altres pobles d'Àsia Central Segons alguns estudiosos, els àvars de Panonia es van originar en una confederació formada a la regió del mar d'Aral, pels Uar (també coneguts com els Ouar, Warr o Var) i els Xūn (Xionites) (també coneguts com els Chionitae, Chunni, Hunni, Yun i noms similars).Гулямов Я. Г., История орошения Хорезма с древнейших времен до наших дней, Ташкент, 1957.Муратов Б.А. Аланы, кавары и хиониты в этногенезе башкир//Урал-Алтай: через века в будущее: Материалы Всеросийской научной конференции. Уфа, 27 июня 2008. Els uar eren probablement parlants d'una llengua uràlica anteriorment, mentre que els xionites havien estat probablement parlants de llengües i/o turques.Peter B. Golden, 2005 "Turks and Iranians: a cultural sketch", en: Lars Johanson y Christiane Bulut (ed.), Turkic-Iranian Contact Areas: Historical and Linguistic Aspects, Turcologica 62, Wiesbaden, p. 19. Una tercera tribu afiliada anteriorment als uar i xionites, els heftalites, havia romàs al Central i el nord d'Àsia Meridional. En algunes transliteracions, el terme Var es tradueix com Hua, que és un terme xinès alternatiu per als heftalites. (Encara que una de les ciutats més importants per als heftalites era Walwalij o Varvaliz, també pot ser un terme iranià per a "fortalesa superior".) Els àvars de Pannònia també eren coneguts per noms com Uarkhon o Varchonites - que poden ser un portmanteau combinant Var i Chunni.
L'historiador del Joseph de Guignes va postular un vincle entre els àvars de la història europea amb el kaganat de Rouran d'Àsia interior basant-se en una coincidència entre la carta de Tardan Khan a Constantinoble i els esdeveniments registrats en les fonts xineses, en particular el Wei Shu i el Bei Shi. Les fonts xineses afirmen que Bumin Qaghan, fundador del Primer Jaganat Turc, va derrotar als Rouran, alguns dels quals van fugir i es van unir al Wei Occidental. Més tard, el successor de Bumin, Muqan Qaghan, va derrotar als heftalites i als turcs Tiele. Superficialment, aquestes victòries sobre els tiele, els ruans i els heftalites es fan ressò d'una narració en el Teofilacte, que es vana de les victòries de Tardan sobre els heftalites, els àvars i els ogurs. No obstant això, les dues sèries d'esdeveniments no són sinònims: els fets d'aquest últim van tenir lloc durant el govern de Tardan, c. 580-599, mentre que les fonts xineses que es refereixen a la derrota turca dels rorans i altres pobles d'Àsia Central van ocórrer 50 anys abans, en la fundació del primer kanat turc. Per aquest motiu, el lingüista János Harmatta rebutja la identificació dels àvars amb els ruans.
Segons Edwin G. Pulleyblank, el nom Avar és el mateix que el prestigiós nom Wuhuan en les fonts xineses.[http://hrcak.srce.hr/file/161177 The Peoples of the Steppe Frontier in Early Chinese Sources, Edwin G. Pulleyblank, pàgines 35, 44 Diversos historiadors, entre ells Peter Benjamin Golden, suggereixen que els àvars són d'origen túrquic, probablement de la branca ogur. Una altra teoria suggereix que alguns dels àvars eren d'origen tungúsic.Helimski, E (2004). "Die Sprache(n) der Awaren: Die mandschu-tungusische Alternative". Proceedings of the First International Conference on Manchu-Tungus Studies, Vol. II: 59-72. Un estudi d'Emil Heršak i Ana Silić suggereix que els àvars tenien un origen heterogeni, que incloïa sobretot grups turcs (oghuric) i mongòlics. Més tard, a Europa, alguns grups germànics i eslaus es van assimilar als àvars. Van arribar a la conclusió que es desconeix el seu origen exacte, però afirmen que és probable que els àvars estiguessin originalment composts principalment per tribus túrquiques (ogurs).
Dinàmica de l'imperi estepari i etnogènesi miniatura|L'estepa pòntica, c. 650, mostrant els primers territoris dels jazars, els búlgars i els àvars.
En 2003, Walter Pohl va resumir la formació dels imperis nòmades:
1. Molts imperis esteparis van ser fundats per grups que havien estat derrotats en anteriors lluites de poder, però que havien fugit del domini del grup més fort. Els àvars eren probablement una facció perdedora prèviament subordinada a la (legítima) clan ashina en el kaganat turc occidental, i van fugir a l'oest del Dniéper.
2. Aquests grups solien ser d'origen mixt, i cadascun dels seus components formava part d'un grup anterior.
3. En el procés va ser crucial l'elevació d'un khagan, que significava una reclamació de poder independent i una estratègia expansionista. Aquest grup també necessitava un nou nom que donés un sentit d'identitat a tots els seus seguidors inicials.
4. El nom d'un nou grup de genets esteparis es prenia sovint d'un repertori de noms prestigiosos que no denotaven necessàriament cap afiliació directa o descendència de grups del mateix nom; en l'Alta Edat mitjana, els huns, els àvars, els búlgars i els ogurs, o els noms relacionats amb el -(o)gur (cutrigurs, utigurs, onogurs, etc.), eren els més importants. En el procés d'atribució de noms intervenen tant la percepció dels forasters com l'autodesignació. Aquests noms també estaven relacionats amb tradicions prestigioses que expressaven directament les pretensions i els programes polítics, i havien de ser referendats per l'èxit. En el món de l'estepa, on les aglomeracions de grups eren més aviat fluides, era vital saber com enfrontar-se a un poder recentment sorgit. La jerarquia simbòlica de prestigi expressada a través dels noms proporcionava una certa orientació tant a amics com a enemics.
Aquest punt de vista es reflecteix en . "L'etnogènesi dels pobles altmedievals d'origen estepari no pot concebre's de manera lineal única a causa del seu gran i constant mobilitat", sense que existeixi un "punt zero" etnogenètic, un "proto-poble" teòric o una proto-llengua. A més, la identitat dels àvars estava fortament lligada a les institucions polítiques àvares. Els grups que es van rebel·lar o van fugir del regne dels àvars mai van poder dir-se "àvars", sinó que van ser denominats "búlgars". Així mateix, amb la desaparició final del poder dels àvars a principis del , la identitat àvara va desaparèixer gairebé instantàniament.
Antropologia
miniatura|upright|alt=Fotografia en color d'una reconstrucció del Lamellenhelm de Niederstotzingen|Reconstrucció d'un casc laminar de Niederstotzingen. Datat entre 560 i 600 dC. Es considera un casc laminar Avar.