El fracàs escolar és la no-consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat, o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educació i augmenta la mà d'obra no qualificada, així com els problemes d'integració social. Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni.
Definició El fracàs escolar és la no-consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat, o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible.
Entenem aquest terme com les dificultats que tenen els infants per arribar als objectius marcats pel seu sistema educatiu. Aquestes dificultats poden ser molt diferents com per exemple la falta de capacitat d'adaptació del sistema. Tenint en compte que aquest concepte no recau únicament en l'alumnat sinó que també reflecteix algunes mancances del sistema educatiu.
Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni. No s'ha de confondre amb l'abandonament escolar prematur, indicador que també inclou a qui acaba l'educació obligatòria amb aprofitament, però no segueix estudiant. En el cas espanyol, l'abandonament escolar inclou als qui fracassen en l'Educació Secundària Obligatòria i a més, als qui aconsegueixen el títol i no estudien FP (formació professional) Batxillerat qualsevol altre tipus d'ensenyament.
El fracàs escolar es tracta d'un concepte que genera controversias a l'hora de donar una definició concreta, això es dona per la connotació negativa que suposa el terme per alguns estudiosos. Hi ha d'altres estudiosos com la psicóloga clínica Helena Romeo que consideren que el fracàs escolar de l'alumnat no existeix i per tant, aquests únicament són víctimes. Per ella, el que fracasa es algun punt de l'entorn educatiu del menor que no detecta les dificultats de l'infant. També és una expressió que ha estat qüestionada perquè els criteris per determinar-lo no són clars: si es parla de manca d'aprenentatge o de no obtenir la titulació mínima (no tenir el graduat en ESO, en el cas espanyol), s'ha d'explicitar quin és el barem d'avaluació o el nivell d'exigència, que pot variar molt en funció dels centres educatius, la zona del país o els paràmetres subjectius del professoratPruzzo di Pego, V. (1997), Biografía del fracaso escolar, Espacio- UNL Pam
Causes El perfil de l'alumne que presenta un cert risc de fracàs escolar, sol anar associat a nivells baixos en l'adquisició de coneixements, a un domini insuficient de les competències bàsiques i a una autonomia personal poc desenvolupada.
A la vegada, hi ha altres variables que presenten una correlació important amb el fracàs escolar i el defineixen com un fenomen multicausal. Aquestes són: cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d'origen familiar; trajectòria escolar irregular (repeticions, mobilitat...); estat socioeconòmic i cultural de la família, expectativa amb relació al rendiment escolar dels fills; etc.
Causes del context Molts dels factors que desencadenen el fracàs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant.
Família L'origen socioeconòmic i cultural de les famílies és una de les causes més relacionades amb el fracàs escolar (Martínez García 2013)., ja que la implicació de les famílies i de la seva consegüent influència en l'àmbit educatiu, ha anat i va evolucionant al llarg del temps. Hi ha diferents motius com per exemple la poca implicació en el procés educatiu dels fills, la manca de coneixements per ajudar-los, per imposar-los obligacions laborals o domèstiques o per desvalorar el que s'ensenya a l'escola. I també és l'encarregada de posar límits.
La família és l'entorn on comença el procés educatiu i el seu exemple i conductes marcaran el desenvolupament futur. Per això, és important dedicar temps als fills i buscar espais per educar-los. És fonamental l'existència d'un treball conjunt entre família i centre escolar per tal d'obtenir uns millors resultats.
Fer prevaler la proximitat al domicili com a criteri de matriculació (tant per part de les famílies com de les administracions) crea un "efecte guetitzador",Bolívar, A. (2003), "La escuela pública y la educación de la ciudadanía: retos actuales" ja que s'acumulen en un mateix centre els alumnes amb més problemàtiques externes.
Una vegada que l'escolarització és obligatòria i s'aconsegueix cert nivell mitjà de benestar familiar, la renda no és tan important per a explicar el fracàs escolar, però sí que ho són les expectatives familiars, la distància entre la cultura escolar i la cultura familiar i els costos de l'educació postobligatòria, entre d'altres.
Segons Boudon (1983) hem de distingir entre efectes primaris, secundaris i sostre/sòl.
Els efectes primaris són les característiques individuals, com la capacitat cognitiva, i familiars, com el nivell cultural, que influeixen en l'èxit escolar, però que són alienes a l'escola. Els efectes secundaris són els costos i beneficis associats a estudiar, tant directes (taxes, material escolar...), com indirectes (transport, alimentació...), com d'oportunitat (ingressos que es deixen de percebre per estudiar). Els costos influeixen més en les famílies d'origen humil, a causa de la seva major aversió al risc i al fet que les seves expectatives són més baixes. L'efecte sòl es refereix al fet que els fills de famílies d'origen popular no descendeixen més de classe social per no estudiar, mentre que l'efecte sostre és la por de les famílies d'origen alt al fet que els seus fills descendeixin de classe social si no estudien.
Per a autors com Bourdieu i Passeron o Bernstein, els efectes primaris, com a distància entre la cultura escolar i la cultura familiar, són més importants que la resta d'efectes.
I segons un informe de la Fundació Bofill, el risc de fracàs escolar es multiplica per 6 en el col·lectiu d'alumnes amb pocs recursos. Altres afirmacions que surten d'aquest informe és que l'estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l'any 2012 del que ho feia l'any 2003, o també que les desigualtats educatives han empitjorat des del 2003 fins al 2012.
Classe social La classe social actua com a barrera psicològica, perquè inconscientment alguns alumnes de baix nivell socioeconòmic interioritzen metes acadèmicament menys preuades que els fills de famílies amb més estudis o poder adquisitiu,Marchesi, A. (2003), El fracaso escolar en España, Fundación Alternativas, Madrid sense que hi hagi, però, un determinisme social. Aquí també podem veure que el nivell econòmic de cada família pot formar part d'una de les causes del seu fracàs escolar. Aquestes barreres que ells mateixos es posen quan veuen que el seu baix nivell socioeconòmic pot repercutir en la seva educació genera desmotivació i seguidament un abandonament escolar. També les altes taxes i matrícules que demana el sistema educatiu i per tant, les seves institucions, fan que les classes baixes, amb un baix nivell adquisitiu no vegin uns objectius tan grans pel fet que probablement no podran arribar econòmicament i això produeixi una desmotivació.
Immigració La paraula "immigrant" concentra una realitat social molt diversa que no té significació per a la investigació del problema educatiu. Això és per quin tan immigrant és la persona que entra irregularment en un país sense conèixer la llengua i sense experiència en una societat urbanitzada i de serveis, com per exemple el director d'una multinacional que procedeix d'un país més desenvolupat que el país on va.
Per tant, com a primer pas convé distingir els immigrants segons el país d'origen. A més, també és molt rellevant l'experiència educativa prèvia dels immigrants i de la seva família al país d'origen. Procedint així, s'observa que bona part de les diferències observades entre immigrants i nadius es deuen a les diferents característiques socioeconòmiques de les famílies. Igualment la població immigrant sol tenir una renda més baixa, i part dels seus problemes són senzillament el fruit de la desigualtat econòmica (84 punts de diferència entre els estudiants d'estatus alts i baixos a Catalunya).
Per tant, aquests alumnes, educativament, podem veure com són un col·lectiu més vulnerable. Però una de les qüestions que sorgeix d'aquesta afirmació, és què passa si la majoria ja no són nouvinguts (han nascut aquí o fa temps que estan escolaritzats), i continuen amb aquesta “tendència” de pitjors notes que els d'origen autòcton.
Rosenthal i Jacobson, Rist, Suárez-Orozco. Són alguns dels autors que ja mencionaven el fet que la imatge i les expectatives que projecten els docents (i la societat en general) a l'alumnat, incideix de manera notable sobre les oportunitats d'èxit.
I segons una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el fracàs escolar entre fills d'immigrants, gairebé doble el d'autòctons.
Una de les coses que marca diferència i que fa que hi hagi més bretxa entre uns i altres, és el país d'origen. En els alumnes de segona generació, l'origen dels pares també marca diferències. "El fracàs és menor entre els d'origen europeu (11,3%) i americà (15,5%), en què la condició socioeconòmica dels primers i la proximitat de l'idioma en els segons justifica uns millors resultats", es diu a la investigació. El fracàs escolar en els fills d'immigrants asiàtics assoleix el 17,8% de mitjana, tot i que hi ha prou variabilitat i no és el mateix valor en fills de pares xinesos (13,6%) que en descendents de persones d'origen pakistanès (35%).
Però sobretot, l'alerta està sobre els fills de famílies provinents de Gàmbia i del Marroc, ja que és preocupant el fet que els gambians, amb un alt volum de nens i nenes de segona generació, tingui un fracàs escolar del 40%. I que els marroquins tinguin un percentatge de sis punts per sobre dels autòctons.
L'alumnat estranger a Catalunya. L'arribada d'alumnes amb nacionalitat estrangera a Catalunya, es comença a produir a la dècada dels 90 i augmenta de manera considerable: durant el 1991 - 1996 n'hi havia 9.868, el curs 2001 -2002, ja eren 24.787.
A causa d'aquest augment, el 1995 es van començar a organitzar cursos d'aprenentatge de la llengua. Més endavant, l'any 1998 van començar els Tallers d'Adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics, per ajudar a aquells alumnes que no coneixien cap de les dues llengües. I durant la primera dècada del , l'administració opta per un nou model educatiu, les aules d'acollida.
Aquest nou model educatiu implica la dotació de professorat (tutor de l'aula d'acollida), i a part també assessorament i formació dels docents i professionals que estiguin involucrats en l'atenció a l'alumnat nouvingut. Els objectius d'aquestes aules són: una atenció personalitzada per l'alumnat, facilitar-los la incorporació al nou entorn escolar, ensenyar-los la llengua de l'escola.
Un alumne nouvingut ha d'assistir a l'aula d'acollida un màxim de vint-i-quatre mesos, però es pot donar el cas que siguin trenta-sis mesos quan procedeixi d'àmbits lingüístics i culturals molt allunyats. El més recomanable és que els grups de les aules d'acollida no superin els 12 alumnes. Cap alumne s'ha de quedar totes les hores educatives a l'aula d'acollida, per tant, l'horari ha de permetre que els alumnes nouvinguts puguin compartir des de l'inici activitats amb els seus companys de l'aula ordinària.
L'alumnat estranger en el sistema educatiu espanyol Entre 1998 i 2010, la població resident no nascuda a Espanya es va multiplicar per més de nou, superant els 5,7 milions al final de període i representant al 12,2% de la població. Al seu torn, el nombre d'estudiants estrangers cursant estudis no universitaris es va multiplicar per deu, ascendint a 730.000, el 9,6% de l'alumnat escolar.