El Quartet de corda núm. 6 en sol major, op. 101, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx el 1956. Va ser estrenat pel Quartet Beethoven (Dmitri Tsiganov, Vassili Xirinski, Vadim Borissovski, Serguei Xirinski) el 7 d'octubre de 1956 a la Sala Glinka de Leningrad.
Tot i que el compositor va expressar a amics propers que tenia la intenció de dedicar-lo a ell mateix per commemorar el seu 50è aniversari, aquesta dedicatòria no es va plasmar en la partitura publicada.Kuhn, The Cambridge Companion to Shostakovich, p.49 fn.13
Estructura L'obra té quatre moviments amb una durada aproximada de 25 minuts:
Origen i context Xostakóvitx va trigar quatre anys a compondre un nou quartet, completant-lo el 1956, just quan Nikita Kruschov s’havia consolidat com a líder del règim i elevava grans expectatives polítiques durant el vintè congrés del Partit Comunista. Allà es llegí el famós informe Sobre la superació del culte a la personalitat i les seves conseqüències, un text que condemna oficialment els excessos de l'estalinisme, però que es queda a mig camí davant les pressions dels poders establerts. Tot i això, l’arribada de Kruschov va iniciar un període d’“obertura” que va tocar també el món artístic, encara que de manera modesta. La temible Associació de Compositors va rehabilitar obres com les Simfonies núms. 7 i 8 de Xostakóvitx —una revocació formal de les resolucions de 1948—, un gest carregat de cinisme i ironia: es parlava de la "subjectivitat" del camarada Stalin per reconèixer, ara, el patriotisme del compositor.
Però Xostakóvitx encara hauria d’esperar temps millors; és a dir, encara no havia arribat el moment de poder expressar-se sense por a les represàlies. No és sorprenent, doncs, que la seva creativitat patís de nou els efectes de la desil·lusió i la desesperança: el 1956 no va escriure cap obra rellevant, i els seus biògrafs oficials qualifiquen aquest període de crisi, mentre que els menys oficials tampoc el tracten amb indulgència. Tot i això, com passa sovint amb Xostakóvitx, els detalls són tan importants com el relat general: cal tenir en compte que aquell any va tenir lloc la invasió d’Hongria, fet que probablement va inspirar l’esquema de la seva políticament honesta i musicalment magistral Onzena Simfonia i, naturalment, també el del Quartet núm. 6.
Anàlisi musical Xostakóvitx travessa un període en què prefereix expressar el seu estat d’ànim de manera directa i senzilla abans que experimentar musicalment; per això retorna a l’estructura clàssica de quatre moviments: Allegretto (forma de sonata), Moderato con moto (Scherzo/Rondó), Lento (una passacaglia amb variacions) i Lento/Allegretto (Rondó). Ens trobem amb un Xostakóvitx fatigat i carregat de desesperança, i el resultat és un producte bellíssim d’aquesta resignació: un compositor que cada cop mira més cap a si mateix i menys al món que l'envolta.
Referències
Categoria:Composicions en sol major Quartet 06 Categoria:Composicions musicals del 1956 Xostakovitx 06