Hísies (en , Hysiai) fou una ciutat de l'antiga Grècia a la regió de Beòcia. Era situada a la frontera amb l'Àtica, a la via que anava de Tebes a Atenes i al peu del mont Citeró.
Estrabó explica que, segons el mite, va ser fundada per Nicteu, el pare d'Antíope, i que era una colònia d'Híria. En època arcaica, probablement formava una polis independent, però a final del , probablement al , va ser annexada per Atenes, i el Heròdot l'esmenta com a demos àtic. Poc més tard, però, va passar a estar sota domini de Platees, i el , durant la famosa batalla de Platees, és esmentada com a part del domini de Platees. Posteriorment, durant el , formà part de la sympoliteia ('comunitat de ciutats') liderada per Platees, de la qual formaven part també Èritres, Escolos i Escafes. Posteriorment, fou conquerida i annexada per Tebes.
Tant les fonts textuals com les inscripcions testimonien l'existència d'un culte a Demèter a Hísies, del qual s'han trobat restes no lluny de l'actual Èritres. En temps de Pausànias, al , ja estava en ruïnes, però encara va poder veure restes d'un temple d'Apol·lo inacabat i un pou sagrat: Pausànies afegeix que, segons els beocis, «bevent l'aigua del pou hom n'obtenia oracles».
Referències
Categoria:Ciutats de Beòcia