Gonialoe variegata, és una espècie de planta amb flor de la família de les asfodelàcies (Asphodelaceae), subfamília de les asfodelòidies (Asphodeloideae). És una suculenta perennifòlia autòctona de Sud-àfrica i Namíbia. És comú en el cultiu.

Descripció Les plantes creixen al voltant dels 20 a 30 cm, entre 18 a 24 fulles disposades en tres rangs. Les fulles noves apareixen individualment al llarg del temps des del centre de la planta, aplanant les fulles més velles i empenyent-les cap a l'exterior de forma espiral. Cada fulla té un ric color verd amb franges irregulars de color verd clar formades per taques ovalades amalgamades, lleugerament elevades, i dentades fines de color clar semblants al llarg de cada vora. En les plantes madures, les fulles exteriors i, per tant, més antigues, fan entre 10 i 15 cm de llargada i aproximadament entre 3 i 6 cm d'amplada a la base. Depenent del trauma, l'espai, la disponibilitat d'aigua o fins i tot la vellesa, les fulles exteriors moriran, es tornaran daurades i es marciran.

Les plantes arriben a la maduresa en tres a set anys, de nou depenent en gran manera de l'espai, la llum solar i l'aigua disponible, moment en el qual començaran a enviar raïms de flors. Les flors es desenvolupen en un raïm al cap del raïm i estan espaiades pel seu ràpid creixement.

miniatura|Placa de 1801 que representa Gonialoe variegata Les flors són de color taronja, disposades en un raïm d'uns 20 a 30 cm d'alçada. En el seu hàbitat natural al sud d'Àfrica, les flors es produeixen de juliol a setembre, i es formen fàcilment fillols.

Distribució i hàbitat Gonialoe variegata és originària de les regions àries o semiàrides del Karoo de l'Àfrica Austral. Es troba a la part sud de Namíbia (Namaqualand). A Sud-àfrica, es troba a les zones seques del Cap Occidental, Cap Oriental, Cap Septentrional i l'Estat lliure. Generalment creix en terrenys rocosos i afloraments on poden créixer entre còdols, però també poden créixer en sòls amb un fort drenatge, com els sòls sorrencs on els sòls són generalment derivats de quarsita-gresos, granits, lutites, dolerites o esquists. Normalment es troba en grups, a l'abric de l'ombra parcial entre matolls baixos del karoo al refugi semiombrejat de les escletxes de les roques o dels arbustos, que proporcionen una certa protecció contra el sol. La vegetació associada és predominantment el Namaqualand i el Karoo suculent.

Aquesta espècie predomina a les zones de pluja hivernal. Al nord, a mesura que el clima canvia gradualment a un de pluja estival, aquesta espècie és substituïda per la seva espècie germana Gonialoe sladeniana (a la regió de precipitacions intermèdies) que, a continuació, deixa pas a Gonialoe dinteri a les zones de pluja estiuenca de l'extrem nord de Namíbia.

Cultiu A les regions temperades es pot cultivar a l'aire lliure durant els mesos d'estiu. Tanmateix, no tolera el fred per sota dels 5 °C ni les condicions humides i requereix la protecció del vidre a l'hivern. En el cultiu, al Regne Unit, aquesta planta va guanyar el Premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society el 1993.

Història El primer registre d'aquesta espècie va ser un relat al diari de Simon van der Stel (el primer governador del Cap), quan va viatjar el 1685 a Namaqualand, al Cap Nord. A més, aquesta va ser una de les espècies cultivades al jardí de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap, el 1695.

Ecologia Atès que les flors dAloe solen ser de color vermellós, les suimangues se senten atretes per elles pel nèctar que produeixen i probablement són els principals pol·linitzadors de la planta. Altres criatures que visiten les flors solen ser insectes com abelles, vespes, escarabats i formigues.

Taxonomia Antigament, G. variegata formava part de la sèrie Serrulatae d'espècies dÀloe molt relacionades, juntament amb Aloe dinteri i Aloe sladeniana. Estudis filogenètics recents han demostrat que aquestes tres espècies constitueixen possiblement un gènere completament separat, amb el nom de Gonialoe. Tot i que aquesta espècie té un aspecte bastant similar a les seves dues espècies germanes, es pot distingir fàcilment d'aquestes per la seva inflorescència més curta i intensa amb flors rosades més grans.Reynolds, G. W. 1950. The aloes of Southern Africa. Balkema, Cape Town.

Gonialoe variegata va ser descrita per (L.) Boatwr. & J.C.Manning i publicat a Syst. Bot. 39: 69 a l'any 2014.

EtimologiaGonialoe: és una paraula composta per gori- derivada del grec antic γόνος "descendent" i aloe derivada del grec antic αλοη, que segurament el pren de l'àrab alloeh o de l'hebreu halal, que significa "substància amarga i brillant".variegata': epítet llatí que significa "fer o ser diferents colors, variegada".

Sinonímia Aloe variegata L., Sp. Pl.: 321 (1753). (Basiònim/sinònim substituït) Tulista variegata'' (L.) G.D.Rowley, Alsterworthia Int. 14(2): 22 (2014).

Referències

Enllaços externs

Succulents.co.za: Aloe variegata

variegata