LAudiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. Les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales emplaçades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...).
Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altra.
En concret, s'ocupa dels delictes de major gravetat i rellevància social com són, entre d'altres, els de terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes contra la Corona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l'economia nacional. En matèria contenciosa-administrativa, l'Audiència Nacional fiscalitza les resolucions de l'Administració de l'Estat. En la jurisdicció social s'encarrega, fonamentalment, de les impugnacions de convenis col·lectius d'àmbit territorial superior a una comunitat autònoma o que tindran efecte en l'àmbit territorial superior al d'una Comunitat.
Origen L'1 de març de 1940 es va dictar a Espanya la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Per a executar-la es va fundar el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.Text oficial de la llei: Ley 1 de març de 1.940 (B.O.E. no 12.667) sobre Represión de la Masonería y del Comunismo, in Butlletí Oficial de l'Estat, n°.62, pàgines 1.537-1540 Entre 1940 i 1964 va conduir més de 60.000 processos. El Tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, i gran part de les seves funcions es van transferir al Tribunal d'Ordre Públic creat el 2 de desembre de 1963. Conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista.
L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia el Tribunal d'Ordre Públic, vigent en els últims anys de la dictadura franquista i en els primers anys de la transició. Això ha portat a alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per jutjar delictes de terrorisme i altres d'àmbit estatal», fet que ha estat negat per altres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'executiu i les seves competències, en part relacionades amb delictes de terrorisme, en res afecten el relacionat amb l'exercici de drets fonamentals.Francisco Javier Díaz González, «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional (1977-1978)» , en La transición a la democracia en España, Actas de las VI Jornadas de Castilla-la Mancha sobre investigación en archivos, 2004, p. 5-6.
Durant bona part dels anys 80 i 90 del va gestionar diversos casos de la banda armada Euskadi Ta Askatasuna, i un cop cessada aquesta activitat, l'Audiència Nacional s'ha centrat en jutjar d'altres successos vinculats a moviments polítics com l'anarquisme, l'independentisme gallec o el català. A data novembre de 2017, 311 presos bascos compleixen sentència signada a l'Audiència Nacional.BOU, David, La disputa pel reconeixement de la presó política, Diari La Directa, número 441, 2 de novembre 2017, pàgines 2-8
Composició L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i quatre sales: d'apel·lació, penal, contenciós-administratiu i social. A més, estan adscrits a l'Audiència Nacional 12 jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors.
Presidència El president de l'Audiència Nacional té la consideració de president de sala del Tribunal Suprem i és el president nat de totes les seves sales. Entre les seves atribucions està convocar i presidir les deliberacions de la Sala de Govern, fixar l'ordre de dia d'aquesta sala, sotmetre totes les propostes considera oportunes, autoritzar els acords, vetllar pel compliment de les mesures adoptades per l'òrgan governatiu, despatxar els informes demanats pel CGPJ i exercir tots els poders dirigits al bon ordre del Tribunal.article 63.2 de la LOPJ En l'actualitat (2017) el magistrat José Ramón Navarro Miranda ocupa aquest càrrec.Nomenat mitjançant Reial Decret 257/2014, de 4 d'abril - BOE 2014.05.02
Llista de presidents José Ramón Navarro Miranda (2014-actualitat)Ángel Juanes toma posesión como vicepresidente del Supremo . Consulta: 24 de enero de 2014 Ángel Juanes Peces (2009-2014) José Carlos Dívar Blanco (2001-2008) Clemente Auger Liñán (1992-2001) Rafael de Mendizábal Allende (1991-1992) Fernando de Mateo Lage (1986-1991) Gonzalo de la Concha Pellico (1986) Rafael de Mendizábal Allende (1977-1986) Ángel Escudero del Corral (1977)
Sales Les sales de l'Audiència Nacional són les següents:
Sala Penal S'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penals iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.
Presidents de la Sala Penal Concepción Espejel Jorquera (2017-actualitat) Fernando Grande-Marlaska (2012-2017) Javier Gómez Bermúdez (2004-2012) Siro García Pérez (1991-2004) Alfonso Villagómez Rodil (1986-1991) Gonzalo de la Concha Pellico (1977-1986)
Secció Primera President: Fernando Grande-Marlaska Gómez Magistrats: Manuela Fernández Prado, Ramón Sáez Valcarcel, Nicolás Poveda Peña i Javier Martínez Lázaro
Secció Segona President: Concepción Espejel Jorquera Magistrats: Ángel Hurtado Adrian, Julio de Diego López, Enrique López López i José Ricardo de Prada Solaesa
Secció Tercera President: Alfonso Guevara Marcos Magistrats: Angeles Barreiro Avellaned, Juan Pablo González, Fermín Echarri Casi, Antonio Díaz Delgado i Clara Eugenia Bayarri García
Secció Quarta President: Ángela Murillo Bordillo Magistrats: Juan Francisco Martel Rivero, Carmen Paloma González, Teresa Palacios Criado
Sala Contenciosa Administrativa Es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
Presidents de la Sala Contenciosa Administrativa Diego Córdoba Castroverde (2010-actualitat) Carlos Lesmes Serrano (2005-2010) Eduardo Calvo Rojas (2000-2005) José María Álvarez-Cienfuegos Suárez (1998-2000) Juan Antonio Rossignoli Just (1990-1998) José Gabaldón López (1980-1990) Jerónimo Arozamena Sierra (1977-1980)
Secció Primera President: Eduardo Menéndez Rexach Magistrats: Felisa Atienza Rodríguez, Lourdes Sanz Calvo, Fernando de Mateo Menéndez i Juan Pedro Quintana Carretero
Secció Segona President: Jesus Maria Calderón González Magistrats: Manuel Fernandez-Lomana García, Concepción Mónica Montero Elena, Fernando Román García, Trinidad Cabrera Lidueña (suplente)
Secció Tercera President: José Félix Méndez Canseco Magistrats:Francisco Díaz Fraile, Isabel García García-Blanco, Ana Sanguesa Cabezudo
Secció Quarta President: Asunción Salvo Tambo Magistrats:Miguel de los Santos Gandarillas Martos, Ignacio de la Cueva Aleu, Santos Honorio de Castro García, Ana Isabel Martín Valero
Secció Cinquena President: José Luís Gil Ibáñez Magistrats: José María Gil Sáez, Jesús Nicolás García Paredes, Fernando de Benito Moreno, Alícia Sánchez Cordero
Secció Sisena President: Berta Santillán Pedrosa Magistrats: Santiago Pablo Soldevilla Fragoso, Franciso de la Peá Elías, Ana Isabel Resa Gómez, Ramón Castillo Badal
Secció Setena President: José Luís López-Muñiz Goñi Magistrats: Ernesto Mangas González, Begoña Fernández Dozagarat, Jaime Alberto Santos Coronado, Javier Eugenio López Candela
Secció Vuitena President: Fernando Ruiz Piñeiro Magistrats: Mercedes Pedraz Calvo, José Alberto Fernández Rodera, Juan Carlos Fernández de Aguirre Fernández, Ana Isabel Gómez García.
Sala Social Ubicada al Carrer Goya 14, s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius. Els magistrats són Ricardo Bodas Martin, Ramon Gallo Llanos i Emília Ruiz-jarabo Quemada
Presidents de la Sala Social Ricardo Bodas Martín (2009-actualitat) José Joaquín Evaristo Jiménez Sánchez (2004-2009) Eustasio de la Fuente González (1999-2004) Manuel Iglesias Cabero (1989-1999)
Jutjats Centrals d'Instrucció Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, ubicats al Carrer García Gutiérrez, 1 que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal; i els Jutjats Centrals Penals.
Jutjat Central d'Instrucció número 1 Santiago Pedraz (2005-actualitat) Guillermo Ruiz de Polanco (1999-2004) Juan del Olmo (1998-1999) Interí. Javier Gómez de Liaño (1996-1998) Carlos Bueren (1986-1996) Ricardo Varón Cobos (1979-1986) Rafael Gómez Chaparro (1977-1979)
Jutjat Central d'Instrucció número 2 Ismael Moreno Chamarro (1989-actualitat) Alfredo Vázquez Rivera (1979-1987) José Luis Bermúdez de la Fuente (1977-1979)
Jutjat Central d'Instrucció número 3 María Tardón Olmos (2018-actualitat) Carmen Lamela Díaz (2015-2018) Juan Pablo González (2015) interí Javier Gómez Bermúdez (2012-2015) Fernando Grande-Marlaska (2007-2012) Teresa Palacios Criado (1997-2007) Miguel Moreiras (1991-1996) Rodolfo Soto Vázquez (1987-1990) Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1986-1987) Luis Lerga Gonzálbez (1983-1986) interí Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1979-1983)
Jutjat Central d'Instrucció número 4 Fernando Andreu (2002-actualitat) Carlos Dívar (1980-2001)
Jutjat Central d'Instrucció número 5 José de la Mata Amaya (2015-actualitat) Pablo Ruz (2010-2015) Interí Fernando Grande-Marlaska (2005-2006) Interí Baltasar Garzón (1989-2005; 2006-2010) Francisco José Castro Meije (1984-1989)
Jutjat Central d'Instrucció número 6 Manuel García-Castellón (2017-actualitat) Eloy Velasco (2008-2017) Pablo Ruz (2008) Interí Juan del Olmo (2000-2008) Manuel García-Castellón (1995-2000)
Juzgado Central Penal José Mara Vázquez Honrubia
Jutjats Centrals Contenciosos Administratius Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 1: Francisco Javier Sancho Cuesta Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 2: Luis Manuel Ugarte Oterino Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 3: Adolfo Serrano De Triana Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 4: Maria Yolanda De La Fuente Guerrero Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 5: Emilia Peraile Martinez Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 6: Luis Carlos De Rozas Curiel Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 7: Ana Maria Jimena Calleja Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 8: Celestino Salgado Carrero Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 9: Eva Maria Alfageme Almena Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 10: Gregorio Del Portillo Garcia Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 11: Manuel Ponte Fernandez Jutjat Central de Contenciós Administratiu número 12: Fernando Pastor Lope
Fiscals