Dreamgirls és un musical de Broadway, amb música de Henry Krieger i lletres i llibret de Tom Eyen. Basat en les aspiracions i els èxits al negoci de l'espectacle d'intèrprets de R&B com ara The Supremes, The Shirelles, James Brown, Jackie Wilson, i altres,Grossberg, Michael . " 'Dreamgirls' continues to spark questions about its Motown inspiration". The Columbus Dispatch, March 6, 2015 el musical segueix la història d'un jove trio de cantants femení de Chicago anomenat "The Dreams", que es converteixen en superestrelles de la música.
Amb un repartiment majoritàriament afroamericà i protagonitzat originalment per Jennifer Holliday, Sheryl Lee Ralph, Loretta Devine, Ben Harney, Cleavant Derricks, Vondie Curtis-Hall i Obba Babatundé, el musical es va estrenar el 20 de desembre de 1981 a l'Imperial Theatre de Broadway. El musical va ser nominat als 13 premis Tony, inclòs el premi Tony al millor musical, i va guanyar-ne sis. Més tard es va adaptar a una pel·lícula de DreamWorks i Paramount Pictures el 2006. La pel·lícula la protagonitzaven Jamie Foxx, Beyoncé, Eddie Murphy, Jennifer Hudson, Danny Glover, Anika Noni Rose, i Keith Robinson.
Història Producció original de Broadway Rerefons Dreamgirls va tenir els seus inicis com a projecte per a Nell Carter. El dramaturg Tom Eyen i el director d'orquestra Henry Krieger van treballar junts per primera vegada en la versió musical de 1975 de l'obra d'Eyen The Dirtiest Show in Town. Carter va aparèixer en el musical, i la seva actuació inspirà Eyen i Krieger per elaborar un musical sobre cantants negres, que originalment va ser anomenat One Night Only i després rebé el títol de treball de Project #9.One Singular Sensation: The Michael Bennett Story, by Kevin Kelly, Doubleday, 1990 Project #9 es va realitzar com a taller per a Joseph Papp; a Nell Carter se li van unir en aquest moment Sheryl Lee Ralph i Loretta Devine, que havien de interpretar als seus companys de grup. El projecte es va deixar de banda després que Carter marxés per aparèixer a la telenovel·la Ryan's Hope el 1978.
Un any més tard, Project #9 va tornar a la taula, després d'atraure l'interès de Michael Bennett, aleshores en ple èxit amb A Chorus Line. Ralph i Devine van tornar, i Bennett va fer que Eyen, que havia de dirigir, comencés a treballar Big Dreams, ja que el musical ja era conegut. En aquest moment es van unir al repartiment Ben Harney, Obba Babatunde, Cleavant Derricks i la cantant de gospel de vint anys Jennifer Holliday com a substituta de Carter (després que Carter acceptés una oferta de la NBC per protagonitzar Gimme a Break). No obstant això, Holliday va abandonar el projecte durant la fase laboral, ja que no li agradava el material i estava molesta que el seu personatge, Effie White, morís al final del primer acte. Eyen, Bennett i Krieger van continuar planificant la història i les cançons. Cheryl Gaines i Phyllis Hyman van ser considerats substitutes de Holliday.
Després de dos tallers de poc èxit que van incloure a Jenifer Lewis com a Effie, Holliday va tornar al projecte, ara conegut com Dreamgirls. No obstant això, va trobar que el paper d'Effie s'havia reduït significativament a favor del personatge de Deena de Sheryl Lee Ralph, i Holliday finalment va deixar el projecte de nou. Després d'adquirir finançament del magnat de la indústria musical David Geffen i dels altres cofinançadors ABC Entertainment, Metromedia i la família Shubert, Bennett va trucar a Holliday i va acordar reescriure el segon acte de l'espectacle i construir el seu personatge.Hill, Jeremy. "Pre-Broadway. Dreamgirls: Your Virtual Coffee Table Book of the Musical.
Les qüestions racials i de gènere es representen a Dreamgirls, un musical de repartiment negre amb tres papers principals femenins. Establert a la dècada de 1960, el Black Power Movement va influir en la història amb artistes negres que van començar a tenir èxit en la indústria musical i la música negra es va convertir en accessible per a tots els públics, la qual cosa representa una representació de les fronteres racials que es trenquen. La història es basa en tres dones que treballen a la indústria musical per aconseguir els seus somnis, mentre que les persones més poderoses de la indústria són homes. Al final, les dones defensen els seus drets i es converteixen en figures influents.
Broadway Dreamgirls es va estrenar a Broadway a l'Imperial Theatre el 20 de desembre de 1981 i va tancar l'11 d'agost de 1985 després de 1.521 representacions. La producció va ser dirigida per Michael Bennett, produïda per Bennett, Bob Avian, Geffen Records, i The Shubert Organization, i coreografiada per Bennett i Michael Peters. Va ser protagonitzada per starred Sheryl Lee Ralph com Deena Jones, Jennifer Holliday com Effie White, Loretta Devine com Lorrell Robinson, Ben Harney com Curtis Taylor, Jr., Cleavant Derricks com James "Thunder" Early, i Obba Babatundé com C. C. White. Dreamgirls va demostrar ser un vehicle de fabricació d'estrelles per a diversos dels seus intèrprets, en particular Holliday, la interpretació de la qual com a Effie va rebre importants elogis.
L'enregistrament de Holliday del solo d'Effie "And I Am Telling You I'm Not Going" va ser un senzill número 1 a la llista Billboard R&B el 1982. Per a l'enregistrament original del repartiment de Dreamgirls, els productors van decidir presentar les seqüències musicals complexes com a cançons individuals, reduint aproximadament la meitat de la partitura. L'enregistrament del repartiment va guanyar dos premis Grammy, el millor àlbum musical i la millor interpretació vocal per "And I Telling You I'm Not Going" de Jennifer Holliday.
Produccions posteriors Gires pels Estats Units Bennett va dur a Dreamgirls en una gira nacional abreujada el 1983, amb Jennifer Holliday com a Effie, amb Larry Riley, Linda Leilani Brown, Arnetia Walker, Lawrence Clayton, i el germà bessó de Cleavant Derricks, Clinton Derricks-Carroll, com a co-protagonistes. A causa dels costos elevats, només van actuar a tres ciutats abans de dissoldre la producció de gira.
Una segona gira va començar el 1985, amb Sharon Brown com a Effie. El 1987, Lillias White, suplent original de Jennifer Holliday, va assumir el paper. La gira va acabar amb un revival de Broadway a l'Ambassador Theatre, que va durar del 28 de juny de 1987 al 29 de novembre de 1987, i va ser nominat al premi Tony 1988, millor revival." 'Dreamgirls' 1987" ibdb.com, retrieved October 3, 2017 En aquest moment, Michael Bennett havia caigut malalt a causa de complicacions relacionades amb la sida i va morir el 2 de juliol de 1987.
El 1997 es va iniciar una gira als Estats Units amb direcció i coreografia de Tony Stevens, basada en la direcció i coreografia originals de Michael Bennett. La gira es va estrenar a Broadway el juliol de 1998, però finalment es va tancar al nord de Nova York mentre esperava que hi hagués un teatre de Broadway. El 2004 va començar una altra gira nacional protagonitzada per la competidora American Idol Frenchie Davis, que va obtenir elogis pel seu paper d'Effie.
Una altra gira als Estats Units va començar a l'Apollo Theater, a la ciutat de Nova York, el novembre del 2009, amb direcció i coreografies de Robert Longbottom, nou disseny escènic del dissenyador d'escenografia original Robin Wagner i nous dissenys de vestuari de William Ivey Long.Dodds, Richard. 2010. "Master of the Silhouettes: "Dreamgirls" Costume Designer William Ivey Long," Bay Area Reporter ("Arts & Entertainment" section), Vol. 40. No. 33 (August 19, 2010), p. 21, 32.Jones, Kenneth."'Not Going' So Fast: Dreamgirls Extends by a Week at NYC's Apollo". playbill.com, November 17, 2009. L'alumne dAmerican Idol Syesha Mercado va actuar com a Deena, amb Adrienne Warren com Lorrell, Moya Angela com Effie, Chester Gregory com Jimmy, i Chaz Lamar Shepherd com Curtis. Aquesta producció incloïa una nova cançó per a Deena i the Dreams a la part superior de l'Acte II ("What Love Can Do"), així com la cançó "Listen" de la pel·lícula, que es va tornar a escriure com a duet entre Deena i Effie.. El 2011, l'equip creatiu va portar la producció a Montecasino, Sud-àfrica, amb un repartiment local.
Concert del 2001 Actors Fund of America El 2001 es va representar un concert a Broadway al Ford Center for the Performing Arts amb Lillias White com Effie, Audra McDonald com Deena, Heather Headley com Lorrelle, Billy Porter com Jimmy, Darius de Haas com C.C. i Norm Lewis com Curtis. El concert va beneficiar l'Actors Fund of America i va ser una de les primeres reunions públiques més importants que es va celebrar a la ciutat de Nova York després de l'11 de setembre. Es va gravar i posteriorment es va publicar íntegrament en CD.
West End El febrer de 2016 es va confirmar que Dreamgirls s'estrenaria a Londres al Savoy Theatre amb Amber Riley assumint el paper d'Effie White.Snetiker, Marc. "Dreamgirls: Amber Riley to play Effie in West End production". Entertainment Weekly, February 4, 2016. Riley va realitzar inicialment el paper set de les vuit funcions a la setmana, però a l'agost de 2017 actuà només a 5, amb Marisha Wallace i Karen Mav com a suplents (tot i que es va retirar el títol "alternatiu" quan Riley es va reduir a 6 espectacles setmanals al juliol de 2017). A partir del 20 de novembre de 2017, Moya Angela, que va interpretar el paper d'Effie a la gira nord-americana de 2009, Marisha Wallace i Karen Mav comparteixen el paper d'Effie. Està dirigit i coreografiat per Casey Nicholaw, amb el disseny escènic de Tim Hatley i el vestuari de Gregg Barnes .
El juny de 2018, es va anunciar que la producció es tancaria el 12 de gener de 2019 i que començaria una gira britànica.
Sinopsi Acte I 1960s
El 1962, The Dreamettes, un esperançador grup de noies negres de Chicago, participa a la famosa competició de talents amateur a l'Apollo Theatre de Harlem, Nova York ("I'm Lookin' for Something", "Goin' Downtown", "Takin' the Long Way Home"). El grup està format per la cantant Effie White i les seves millors amigues, Deena Jones i Lorrell Robinson. Per al concurs, les Dreamettes canten "Move (You're Steppin 'on My Heart)", una cançó escrita pel germà d'Effie, CC, que els acompanya al talent show. Malauradament, perden el talent show, però entre bastidors, les noies i CC es troben amb Curtis Taylor, Jr., un venedor de cotxes que es converteix en el manager de Dreamettes.
Curtis convenç a James "Thunder" Early, una popular estrella de R&B, i al seu manager, Marty, perquè contractin The Dreamettes com a cantants de fons. Tot i que la primera actuació de Jimmy Early i les Dreamettes junts té èxit ("Fake Your Way to the Top"), Jimmy està desesperat per obtenir nou material. Curtis convenç a Jimmy i Marty que haurien d'aventurar-se més enllà del públic tradicional de rhythm and blues i soul i apunta al mercat pop. CC compon "Cadillac Car" per a Jimmy i the Dreamettes, que fan una gira ("Cadillac Car (On the Road)") i enregistren el senzill al seu retorn ("Cadillac Car (In the Recording Studio)"). "Cadillac Car" s'obre camí a les llistes de pop, però una versió dels cantants de pop blanc Dave i The Sweethearts ("Cadillac Car" (Reprise)) roba el tro de l'enregistrament original. Enutjat per la usurpació de "Cadillac Car", Curtis, CC, i el productor de Jimmy, Wayne, recorren a payola, subornant discjòqueis de tota la nació per interpretar el proper senzill de Jimmy Early i les Dreamettes, "Steppin 'to the Bad Side". Com a resultat, el disc es converteix en un èxit popular. Sorgeix un conflicte entre Marty i Curtis quan Curtis es mou al camp de Marty: Jimmy Early. Les coses es compliquen quan Effie comença a sortir amb Curtis i Jimmy, un home casat, comença una aventura amb Lorrell ("Party, Party").