Ada Louise Phelps (Londres, Anglaterra, 24 d'abril de 1909 - Bournemouth, Dorset, 6 de gener de 2011), coneguda com Penny Phelps, amb el nom de casada Penny Feiwel, i amb el nom de ploma de Penny Fyvel, va ser una infermera anglesa que va participar a la Guerra Civil espanyola com a membre de les Brigades Internacionals.
Ada Louise «Penny» Phelps va néixer el 24 d'abril de 1909 a Tottenham, barri al nord de Londres, en el si d'una família de classe obrera de nou germans i germanes. Va deixar l'escola cap als tretze anys i va iniciar-se laboralment en fàbriques, confecció de vestits i serveis domèstics, fins al 1927, en què va començar la seva carrera com a infermera.
El 1927 i amb divuit anys començà a practicar com a infermera a l'Hospital Eastern Fever a Homerton. Va completar la seva formació com a infermera treballant en diversos hospitals de Londres com ara el Charing Cross Hospital, on va aconseguir ser registrada com infermera estatal.
Phelps no era una activista política, però va assabentar-se que, en la Guerra Civil espanyola, en el bàndol republicà feien falta infermeres, Això era perquè, a Espanya, la infermeria era un tasca de la qual s'ocupaven principalment monges i la majoria eren de part del bàndol franquista.
Tot i que mai no havia viatjat a l'estranger i que no sabia espanyol, el gener del 1937, va marxar a Espanya i va començar a treballar com a infermera al servei del batalló italià Garibaldi de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil espanyola. Atesa la seva capacitat i destresa, va ser nomenada oficial mèdic, a càrrec d'un unitat mòbil de cirurgia del Batalló Garibaldi.
Passat un temps al front, es va veure obligada a retornar a Anglaterra per infecció de febre tifoide. Tanmateix, el retorn a la seva terra natal li servi per establir contactes, recaptar i provenir de fons per a la compra d'instrumental. Transcorregut un temps, i ja recuperada de la malaltia que l'afectà, Phelps va decidir tornar a Espanya per servir en aquesta ocasió a la XV Brigada Internacional, a l'hospital de Quintanar de la Orden.
A Quintanar, Penny Phelps va conèixer Roberto Vincenzi, jove oficial del Batalló Garibaldi; es van enamorar i ell li va prometre que, en acabar la guerra, es casarien a Anglaterra.
La primavera del 1938, quan es trobava en una unitat mèdica a les muntanyes de Terol, atenent els ferits de l'exèrcit republicà en retirada cap a l'est, Phelps va ser greument ferida en un atac aeri. Ferida, el 8 de juny de 1938 va ser evacuada en vaixell des de Gandia a Marsella i des d'allà, en tren, cap a Londres. Va necessitar diverses operacions a causa de les ferides internes que havia patit. Mentre va ser a Espanya, encara va poder comunicar-se amb Vincenzi, però després ell va haver de fugir a França, on va estar internat al camp de Gurs, sense poder tornar a Itàlia en va perdre el contacte. D'alguna manera, però, posteriorment es van poder comunicar de nou, perquè en els arxius de Penny Phelps es conserva una carta del 1r de juliol de 1939 que Vincenzi li va enviar des del camp de Gurs com a resposta a la que ella va enviar-li per explicar-li com li havien anat les coses des de la seva tornada a Anglaterra.
Quan Phelps estava convalescent de les ferides rebudes a Espanya va conèixer Michael Feiwel, cirurgià a l'Hospital Saint James de Balham, al sud-oest de Londres, amb qui es va casar tres mesos després. Ho va explicar per carta a Vincenzi, dient-li que s'adonava que la seva experiència en les Brigades Internacionals no tenia cap connexió amb la seva vida a Anglaterra i que, malgrat que ella el seguia estimant, era d'una altra manera i ara tot el que va viure a Espanya li semblava molt remot. També li deia que el seu marit era al corrent de la relació que Vincenzi i ella havien tingut. Vincenzi va respondre-li tot expressant-li la seva comprensió per la decisió que ella havia pres. Li deia:
L'experiència de la seva estada a Espanya va servir-li per a la Segona Guerra Mundial, durant la qual va treballar en un centre de primers auxilis a Hampstead. Després de la guerra va ajudar el seu marit en la seva consulta privada.
El 1992, Phelps va publicar les seves pròpies memòries, titulades English Penny, sota el pseudònim de Penny Fyvel.
El juny de 2009, Penny Phelps va ser una de les set persones del Regne Unit i Irlanda que van ser homenatjades a l'Ambaixada espanyola de Londres i van rebre un passaport espanyol «en reconeixement a un extraordinary sacrifici fet més de setanta anys abans».
Penny Phelps va morir amb 101 anys a Bournemouth (Dorset) el 6 de gener de 2011.
Referències
Categoria:Infermers britànics Categoria:Militars de les Brigades Internacionals Categoria:Militars londinencs Categoria:Activistes londinencs