Carlo Bordini (Roma, 2 de setembre de 1938 - Roma, 10 novembre 2020) va ser un historiador i un poeta italià contemporani.Morto Carlo Bordini, addio a 82 anni al grande poeta: "I suoi libri restano con noi"
Biografia Militant trotskista als anys 1960, Carlo Bordini era investigador en història a la Universitat de Roma La Sapienza on s'havia especialitzat en la història de l'amor i de la família al .
Influït per Guillaume Apollinaire, és a l'origen d'un corrent de poesia narrativa, que compta amb altres representants importants com Mauro Fabi (nascut a Roma l'any 1959) i Andrea Di Consoli (nascut a Zúric l'any 1976).
Proper a Luigi Ghirri i Giorgio Messori, comparteix amb aquest fotògraf i aquest escriptor la investigació de la senzillesa. Va tornar a donar a aquesta noció lligada a la filosofia clàssica, mística o metafísica, una dimensió humanista que s'apropa a la vegada a l'ideal del Renaixement - a l'informe investigat entre microcosme i macrocosme- i als descobriments científics contemporanis - als quals fa referència al seu poema Pols.
També va escriure una novel·la, Gustavo, que conta la història d'un home que abandona una dona i cau a poc a poc en la bogeria.
Carlo Bordini va compondre amb la pintora Rosa Foschi Patella, el llibre d'artista Polvere, i amb el músic Patrizio Esposito, Voyage 5, e Mas($)acro, òpera pop.
Va ser un dels fundadors de l'editorial Aelia Laelia, on va publicar Appunti sparsi e persi d'Amelia Rosselli. Es va ocupar de la secció « poesia » del festival Negramaro a Lecce l'any 2008. Va participar al 46e Col·loqui internacional de l'associació d'escriptors de Sèrbia (Belgrad 2009).
Carlo Bordini col·labora a l'Unità, a les revistes Poesia i Sagarana. Va participar, l'any 2007, al XV Festival internacional de Poesia de Bogotà i a l'IV Festival Internacional de Poesia de Granada (Nicaragua) l'any 2008.
Finalment ha escrit curts assajos sobre Pier Paolo PasoliniCarlo Bordini, Un coraggio a metà, mai 1976 i Luigi Ghirri.Carlo Bordini, La simplicité, juillet 1992, texte italien publié dans Luigi Ghirri, Vista con camera, Motta, Milan, 1992, traduction française d'Olivier Favier, in La Revue des Ressources, 12 décembre 2009
Bibliografia en italià Obres poètiques Strana categoria, Roma, edició de l'autor, 1975. Poesie leggere, Sienne, Barbablù, 1981. Strategia, Roma, Savelli, 1981. Pericolo, Reggio Emilia, Aelia Laelia, 1984. Mangiare, Roma, Empirìa, 1995. Polvere, Roma, Empirìa, 1999. Purpureo nettare, Bergame, Alla pasticceria del pesce, 2006. Sasso, Milà, Scheiwiller, 2008. Una antologia de les seves obres poètiques va aparèixer amb el títol Pericolo, Poesie 1975-2001, San Cesario di Lecce, Manni, 2004. I costruttori di vulcani, poesie 1975-2010, Bologna, Luca Sossella, 2010.
Obres en prosa Manuale di autodistruzione, Roma, Fazi, 1998 (reeditat l'any 2004). Pezzi di ricambio, Roma, Empirìa, 2003 (proses curtes). Gustavo, una malattia mentale, Roma, Avagliano, 2006 (novel·la). Va coordinar amb Antonio Veneziani l'antologia Dal fondo, la poesia dei marginali, Roma, Savelli, 1978 (reeditada en Avagliano l'any 2007), el recull Renault 4, Scrittori a Roma prima della morte di Moro (Roma, Avagliano, 2007). No è un gioco, notes de viatge al voltant de la poesia a Amèrica del Sud, va sortir l'any 2008 a Luca Sossella editore.
Referències
Categoria:Morts a Roma Categoria:Novel·listes italians Categoria:Poetes italians del segle XX Categoria:Historiadors de Roma Categoria:Historiadors marxistes Categoria:Polítics de Roma Categoria:Poetes italians del segle XXI Categoria:Activistes italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors de Roma Categoria:Marxistes italians Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Polítics italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX