El picot garser kizuki (Yungipicus kizuki) és un ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i ciutats del nord-est de la Xina, sud-est de Sibèria, Corea, les illes Kurils, el Japó i les illes Ryukyu.
Descripció
El picot garser kizuki fa entre 13 i 15 cm de llarg. La corona és de color gris-marró. Un supercili blanc comença per sobre de l'ull i continua fins al coll i el pit. Les cobertores auriculars són marrons, i té una franja blanca al bigoti i una franja malar de color gris-marró. La barbeta i la gola són blanques. El mantell i l'esquena són de color marró fosc, amb franges blanques. Les cobertores superiors de les ales i les plomes de vol són de color marró-negre i tenen franges blanques. El pit té una taca marró. El pit, el flanc i el ventre tenen ratlles variables. La cua és fosca, amb franges blanques a les plomes externes. L'iris és castany, el bec és fosc i les potes grises. Presenta dimorfisme sexual. El mascle té una petita marca vermella al costat del clatell, i la femella no. El bec, les ales i la cua de la femella són més llargs que els del mascle. La gola de l'ocell juvenil sovint està ratllada. L'ocell es fa més petit i fosc des del nord de l'àrea de distribució fins al sud. El crit és un "tsi-tsi-tsi" agut i té un repicada ràpida.
Distribució i hàbitat Aquest picot es troba a Corea, el nord-est de la Xina, el sud-est de Sibèria, Sakhalin, el Japó i les illes Ryūkyū. Es troba fins a 2.100 m d'altitud, i l'hàbitat habitual és les zones boscoses de coníferes i caducifolies, incloent-hi boscos de terres baixes, altes i riberenques, i també parcs i jardins.
Comportament El picot garser kizuki es troba en parelles i en estols d'espècies mixtes que busquen invertebrats en els arbres, com ara aranyes, erugues, formigues i pugons, i baies.
Reproducció Al març comença la cria al sud del Japó i a finals de maig al nord. Excava un forat en una branca morta. Els ous són blancs, mesurant uns 19 mm per 15 mm. Ponen de cinc a set ous blancs i després els incuben durant 12 a 14 dies. L'envolament dels pollets es produeix al cap de tres setmanes.
Estat de conservació L'espècie té una àmplia distribució i una població estable, per la qual cosa la UICN l'ha avaluat com a espècie en risc mínim.
Taxonomia i sistèmica El picot garser kizuki va ser descrit per primer cop l'any 1836 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck amb el nom binomial Picus kizuki i la localitat tipus "Kyushu, Japó".
Anys més tard, s'havia reclassificat en els gèneres Dendrocopos i Picoides, tanmateix, una anàlisi filogenètica molecular dels picots negres publicada l'any 2015 va trobar que el gènere Dendrocopos era polifilètic. En la posterior reorganització per crear gèneres monofilètics, set espècies es van traslladar al gènere ressuscitat Yungipicus. El gènere havia estat introduït per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte el 1854. El gènere Yungipicus és germà del gènere Picoides per la qual cosa fa que aquesta espècie consti en els gèneres Dendrocopos o Picoides.
El nom específic, kizuki, aparentment deriva de la paraula japonesa 啄木鳥 (kitsutsuki), que significa 'picot'.
El Congrés Ornitològic Internacional (COI, v15.1, 2025) reconeix les següents subespècies:
Y. k. permutatus (Meise, 1934) ─ al nord de la Xina, al sud-est de Sibèria i al nord de la Península coreana. Y. k. seebohmi (Hargitt, 1884) ─ Sakhalín, les Illes Kurils (de Sibèria) i Hokkaido (Japó). Y. k. nippon (Kuroda, 1922) ─ centre-est Xina, Corea del Sud i Honshu (Japó). Y. k. shikokuensis (Kuroda, 1922) ─ sud-oest de Honshu i Shikoku (Japó). Y. k. kizuki (Temminck, 1836) ─ Kyūshū (Japó). Y. k. matsudairai (Kuroda, 1921) ─ Yakushima and Izu Is. (Osumi Is., south Japan). Y. k. kotataki (Kuroda, 1922) ─ Illes de Tsushima i Oki (Japó). Y. k. amamii (Kuroda, 1922) ─ Amami Oshima (illes Ryūkyū, Japó). Y. k. nigrescens (Seebohm, 1887) ─ Okinawa (illes Ryūkyū, Japó). Y. k. orii (Kuroda, 1923) ─ Iriomote (illes Ryūkyū, Japó).
Referències
Categoria:Yungipicus Categoria:Ocells d'Àsia