El ximpanzé és el nom comú per a les dues espècies existents de simi del gènere Pan. El Riu Congo delimita els hàbitats naturals d'ambdues espècies:
Ximpanzé comú, Pan troglodytes: el ximpanzé més conegut, viu sobretot a l'Àfrica Central i Occidental. Bonobo, Pan paniscus: també conegut com a ximpanzé pigmeu, es troba als boscos de la República Democràtica del Congo.
Els ximpanzés són membres de la família dels homínids, juntament amb goril·les, humans i orangutans. Es pensa que els ximpanzés es van dividir de l'evolució humana fa aproximadament 6 milions d'anys i així les dues espècies de ximpanzés són els parents més propers dels humans, com a membres de la tribu Hominini (juntament amb representants extints de la subtribu Hominina). Els ximpanzés són els únics membres coneguts de la subtribu Panina. Les dues espècies de Pan es dividiren fa només al voltant d'un milió d'anys. Més d'un 99% de les seqüències de l'ADN humà i ximpanzé són les mateixes.
Història evolutiva Relacions evolutives miniatura|esquerra|Les relacions taxonòmiques dels Hominoidea Es considera ara el gènere Pan com a part de la subfamília Homininae a la qual els humans també pertanyen. Els humans compartim un avantpassat comú amb els ximpanzés de fa sis milions d'anys. La recerca innovadora feta per Mary-Claire King el 1973 trobà ADN idèntic en un 99% entre els éssers humans i els ximpanzés,Mary-Claire King, Protein polymorphisms in chimpanzee and human evolution, Doctoral dissertation, University of California, Berkeley (1973). encara que la investigació des de llavors ha modificat aquella dada fins al 94% de semblança, amb algunes diferències al DNA no codificant. S'ha proposat fins i tot que les dues espècies de ximpanzés s'agrupin en el gènere Homo'''. Un argument a favor d'això és que altres espècies s'han reclassificat per pertànyer al mateix gènere sobre una base de menor similitud genètica que la que hi ha entre humans i ximpanzés.
Fòssils miniatura|esquerra|Aquest ximpanzé no té pelatge, permetent els seus músculs ser fàcilment visibles
Els fòssils de ximpanzés no es van descriure fins al 2005. Les poblacions de ximpanzés existents a l'Àfrica Central i Occidental no se superposen amb els fòssils humans de l'Àfrica oriental. Tanmateix, ara s'ha informat sobre fòssils de ximpanzés a Kenya. Això indicaria que tant els humans com els membres de la família dels Pan eren presents al Rift Valley de l'Àfrica oriental durant el Plistocè mitjà.
Anatomia i fisiologia El ximpanzé comú mascle té una alçada de fins a 1,7 m dret i pesa tant com 70 kg; la femella és una mica més petita. Els llargs braços del ximpanzé comú, quan són estesos, tenen la meitat d'amplada una altra vegada com l'alçada del cos i són més llargs que les seves cames. El bonobo és una mica més baix i més prim que el ximpanzé comú, però té membres més llargs. Les dues espècies utilitzen els seus braços llargs i forts per pujar a arbres. A terra, els ximpanzés normalment caminen de quatre grapes utilitzant els artells per a suport amb les mans tancades, una forma de locomoció anomenada caminar amb artells. Els peus del ximpanzé s'ajusten millor per caminar que els de l'orangutan perquè les soles del ximpanzé són més amples i els dits més curts. Tant el ximpanzé comú com el bonobo poden caminar alçats a dues cames quan porten objectes amb les mans i braços. El pelatge és fosc; la cara, dits, les palmes de les mans i soles dels peus són sense pèl; i el ximpanzé no té cua. Un bony d'os per sobre dels ulls dona al front un aspecte recedent i el nas és pla. Encara que les mandíbules sobresurten, els llavis sobresurten només quan un ximpanzé fa morros. El cervell d'un ximpanzé té al voltant de la meitat de la mida d'un cervell humà."Chimpanzee," Microsoft® Encarta® Online Encyclopedia 2008 http://encarta.msn.com © 1997-2008 Microsoft Corporation. All Rights Reserved.
Els ximpanzés rarament viuen per sobre dels quaranta anys d'edat en estat salvatge, però se sap que han arribat a l'edat de més de 60 en la captivitat. De Cheeta, l'estrella de Tarzan, ha estat dit que encara era viva el 2009 a l'edat de setanta-nou anys, que el faria el ximpanzé més vell al món. Tanmateix, aquesta declaració ha estat qüestionada per altres.
Comportament miniatura|esquerra|Bonobo Les diferències anatòmiques entre el ximpanzé comú i el Bonobo són lleugeres, però en comportament sexual i social les diferències són marcades. El Ximpanzé Comú té un règim omnívor, una cultura de cacera de tropa basada en mascles beta dirigits per un mascle alfa i relacions socials altament complexes.
El Bonobo, d'altra banda, té un règim principalment frugívor i un comportament igualitari, no violent, matriarcal i sexualment receptiu. La pell exposada de la cara, mans i peus varia de rosa a molt fosc en les dues espècies, però és generalment més clar en individus més joves, enfosquint-se mentre s'arriba a maduresa. El Bonobo té membres superiors proporcionadament més llargs i tendeix a caminar alçats més sovint que el Ximpanzé Comú. Una Universitat d'estudi de Centre Mèdic de Chicago ha trobat diferències genètiques significatives entre les poblacions de ximpanzés. Grups diferents de ximpanzés també tenen comportaments culturals diferents amb preferències pels tipus d'eines.
El ximpanzé comú tendeix a mostrar nivells més alts d'agressió que el Bonobo.
Intel·ligència miniatura|Diagrama del cervell. Topography of the Main Groups of Foci in the Motor Field of Chimpanzee.
Els ximpanzés fan eines i les utilitzen per adquirir menjars i per a exhibicions socials; tenen estratègies de cacera sofisticades que exigeixen cooperació, influència i posició; són conscients dels estatus, manipuladors i capaços de mostrar decepció; poden aprendre a utilitzar símbols i entendre aspectes de la llengua humana incloent-hi alguna sintaxi relacional, conceptes de nombre i seqüència numèrica; també són capaços de planejar espontàniament un estat o event futur.
Ús d'eines Els ximpanzés moderns utilitzen eines i la investigació recent indica que l'ús d'eines de pedra dels ximpanzés data com a mínim de fa 4300 anys. Un estudi recent revela que l'ús d'eines avançades com ara llances, que els Ximpanzés Comuns al Senegal afilaven amb les seves dents, eren utilitzades per travessar els Galago senegalensis o fer forats petits en arbres. Abans de la descoberta d'ús d'eines en ximpanzés, es creia que els humans eren l'única espècie que feia i utilitzava eines, però ara se'n coneixen unes quantes més.
Empatia miniatura|esquerra|Ximpanzé mare i bebé. Els estudis recents han mostrat que els ximpanzés s'involucren en comportaments aparentment altruistes.
L'evidència a favor d'"espiritualitat de ximpanzés" inclou mostres de dol, "incipient amor romàntic", "dansa de pluja", apreciació de bellesa natural, com ara una posta de sol sobre un llac, curiositat i respecte envers la fauna (com el pitó, que no és ni una amenaça ni una font alimentària pels ximpanzés), empatia cap a altres espècies (per exemple alimentant tortugues) i fins i tot "animisme" o "joc pretés", en ximpanzés que bressen i que raspallen roques o pals. Tanmateix, si aquests comportaments s'expliquen per una espiritualitat o no encara és discutit.
Científics escocesos han descobert que la relació dels ximpanzés amb la mort no difereix molt de la percepció humana. En concret, en un estudi van estudiar el comportament dels primats davant la mort d'una femella de més de cinquanta anys anomenada Pansy, que tenia una malaltia terminal. En entrar en coma, els científics van observar com els altres membres de la comunitat romanien més silenciosos de l'habitual i es quedaven acariciant la femella moribunda durant les nits. Després de la seva mort, la filla s'estigué al costat del seu cos, malgrat que mai abans havia dormit al lloc on hi havia el cadàver. La resta del grup va evitar passar pel lloc on va morir. Un altre estudi, realitzat a Oxford, confirma l'existència de forts vincles entre les mares i les seves cries, que persisteixen fortament fins i tot després de la mort dels fills.Els ximpanzés tenen una relació amb la mort similar a la dels humans El Periódico, 27 abril 2010
Comunicació Els ximpanzés es comuniquen d'una manera similar a comunicació no verbal humana, utilitzant vocalitzacions, gests de mà i expressions facials. Investigacions al cervell de ximpanzés han revelat que la comunicació del ximpanzé activa una àrea del cervell del ximpanzé que està en la mateixa posició que l'àrea de Broca, el centre del llenguatge al cervell humà.
Llenguatge miniatura|Perfil d'un Ximpanzé. Els científics han estat fascinats molt de temps amb els estudis del llenguatge, considerant que és una habilitat cognitiva humana única. Per provar aquesta hipòtesi, els científics han intentat ensenyar llenguatge a unes quantes espècies de grans simis. Un primer intent d'Allen i Beatrice Gardner durant els anys 1960 va implicar passar 51 mesos ensenyant llengua de signes americana a un ximpanzé anomenat Washoe. Washoe va aprendre 151 signes i espontàniament els ensenyava a uns altres ximpanzés. Durant un període més llarg de temps, Washoe va aprendre uns 800 signes. Des d'aleshores, nombrosos estudis, incloent-hi un amb un ximpanzé anomenat Nim Chimpsky, s'han dirigit amb diversos nivells d'èxit. Hi ha debats en curs entre alguns científics, notablement Noam Chomsky i David Premack, sobre l'habilitat dels grans simis no humans per aprendre llenguatge.
Memòria Un estudi de 30 anys a l'Institut d'Investigació de Primats de la Universitat de Kyoto ha mostrat que els ximpanzés poden aprendre a reconèixer els números 1-9 i els seus valors. Els ximpanzés mostren una aptitud per memòria fotogràfica, demostrat en experiments en els quals els dígits barrejats 1-9 s'enfoquen a una pantalla d'ordinador durant menys d'un quart de segon, després del qual el ximpanzé, Ayumu, és capaç d'assenyalar correctament i ràpidament les posicions on apareixien en ordre ascendent. El mateix experiment era suspès pel campió de memòria mundial Ben Pridmore a la majoria dels intents.The study was presented in a five documentary called "The Memory Chimp", part of the channel's Extraordinary Animals series.
Rialla als micos El riure podria no limitar-se a ser únicament dels humans. Les diferències entre la rialla ximpanzé i la humana poden ser el resultat d'adaptacions que han evolucionat per permetre la parla humana. L'autoconsciència de la situació d'un mateix, vista en la prova del mirall, o l'habilitat per identificar-se amb el destret d'altres (vegi neurones mirall), són prerequisits per a riure. Així doncs els animals poden riure de la mateixa manera que ho fan els humans .
Els ximpanzés, els goril·les i els orangutans mostren vocalitzacions paregudes a la rialla en resposta al contacte físic, com lluitar, jugar a encalçar-se, o fer pessigolles. Això es documenta en ximpanzés salvatges i captius. El riure del Ximpanzé comú no és immediatament reconegut per als humans com a tal, perquè es genera alternant inhalacions i exhalacions que sonen més com respirar i esbufegar. Hi ha exemples en què s'ha declarat que els primats no humans han expressat alegria. Un estudi analitzava i enregistrava sons fets per criatures humanes i Bonobos quan se'ls feien pessigolles. Trobà, que encara que el riure del Bonobo tenia una freqüència més alta, la rialla seguia un patró similar a les criatures humanes, i incloïa expressions facials similars. Els humans i els ximpanzés comparteixen àrees del cos per pessigollejar similars, com les aixelles i la panxa. La diversió de les pessigolles en ximpanzés no disminueix amb l'edat.
Agressivitat