Io la conoscevo bene és una pel·lícula de comèdia dramàtica italiana del 1965 dirigida per Antonio Pietrangeli i protagonitzada per Stefania Sandrelli.
El 2008 fou seleccionda per formar part de la llista 100 film italiani da salvare.Massimo Bertarelli, Il cinema italiano in 100 film: i 100 film da salvare, Gremese Editore, 2004, .
Sinopsi Adriana és una noia molt jove, bella i humil de la província de Pistoia que es trasllada a Roma, on intenta obrir-se camí a l'espectacle de moltes maneres. La seva recerca, de vegades fatigant i humiliant, la portarà a conèixer nombrosos personatges que, amb major o menor sort, formen part d'aquest món aparentment espurnejant. Qui, més o menys, també l'aprofitarà sexualment sense complir les promeses fetes i deixar-la, sola, al seu tràgic destí.
Repartiment Stefania Sandrelli - Adriana Astarelli Mario Adorf - Emilio Ricci, aka Bietolone Nino Manfredi - Cianfanna Jean-Claude Brialy - Dario Marchionni Joachim Fuchsberger - L'escriptor Enrico Maria Salerno - Roberto Ugo Tognazzi - Gigi Baggini Karin Dor - Barbara, amiga d'Adriana Franco Fabrizi - Paganelli Turi Ferro - Il commissario Robert Hoffmann - Antonio Marais Franco Nero - Italo - Véronique Vendell - Alice Stendhal Franca Polesello - Maria Renato Terra - Home a la caravana
Producció Produïda per Turi Vasile i Mario Ferrari per a ULTRA Film i projectada des de 1961, la pel·lícula es va rodar a Roma, Faleria, Mazzano Romano (precisament a les cascades del riu Treja), Orvieto (al Duomo, al teatre Mancinelli i al estació de ferrocarril) i als estudis Titanus la Circonvallazione Appia a Roma.
Per la part de la desafortunada Adriana Astarelli, els tres guionistes i la producció, per llançar comercialment la pel·lícula, van pensar inicialment en Natalie Wood, Silvana Mangano i Brigitte Bardot. Pietrangeli, però, es va imposar i va escollir Stefania Sandrelli, que, malgrat la seva curta edat i manca d'experiència, va aparèixer per primera vegada en un paper de veritable protagonista i va interpretar un personatge complex i articulat que va romandre absolutament memorable.Io la conoscevo bene a l'Enciclopèdia Treccani
A la pel·lícula, Loretta Goggi, de quinze anys (i doblada), apareix per primera vegada al cinema on, tot i que no està acreditada en els títols de la pel·lícula, interpreta el paper fugaç de la vergonyada filla del propietari d'un bany anomenat "Calipso".
Entre els nombrosos actors secundaris, Ugo Tognazzi apareix en un paper especialment reeixit i incisiu, amb qui el director acabava de treballar (1964) a il magnifico cornuto.Io la conoscevo bene a ringostrack.com
Banda sonora La música fou creada per Piero Piccioni, amb algunes de les cançons més populars de l'època: Mina (Eclisse twist, Addio i E se domani) Peppino di Capri (Le stelle d'oro et Roberta) Sergio Endrigo (Oggi è domenica per noi Mani bucate i Dimmi la verità) Millie (Sweet William i What Am I Living For?) Gilbert Bécaud (More (en anglès) i Toi(en italià)) Mia Gemberg (Ogni giorno che passa) Gino Marinacci e i suoi solisti (Surf della frusta) Les sœurs Kessler (Lasciati baciare col letkiss) Ornella Vanoni (Abbracciami forte) i Yvar Sauna e la sua Orchestra (Letkiss).
Reconeixements 1966 – Nastro d'Argento1966 a l'Albo d'Oro dels Nastri d'Argento Millor director a Antonio Pietrangeli Milor guió a Ettore Scola, Antonio Pietrangeli i Ruggero Maccari Millor actor no protagonista a Ugo Tognazzi 1966 – Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata Millor director a Antonio Pietrangeli
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1965 Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules ambientades a Roma