Vkhutemas (en rus: Вхутемáс, acrònim de Высшие художественно-технические мастерские, «Tallers d'Ensenyament Superior de l'Art i de la Tècnica») va ser una escola estatal d'art i tècnica de Moscou, creada el 1920 pel govern soviètic. Va ser instituïda per un decret de Vladímir Lenin amb la intenció de «preparar mestres artistes de la més alta qualificació per a la indústria, constructors i administradors de l'educació tecnicoprofessional»,Gran Enciclopèdia Soviètica, Вхутемас "подготовить художников-мастеров высшей квалификации для промышленности, а также конструкторов и руководителей для профессионально-технического образования" - Собрание узаконений и распоряжений Рабочего и Крестьянского Правительства, 1920, 19 декабря, № 98, ст. 522, с. 540 - Gran Enciclopedia Soviética, Вхутемас i es construí sobre els principis de la participació dels estudiants en la presa de decisions democràtica. L'escola comptava amb 100 membresKantor, Sybil Gordon. Alfred H. Barr, Jr., and the Intellectual Origins of the Museum of Modern Art, MIT Press, 2002, . a l'equip docent i 2.500 estudiants matriculats. Vkhutemas es va formar arran de la fusió de dues escoles: l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou i l'Acadèmia Stroganov d'Arts Industrials i Aplicades.Hamilton, George Heard. Painting and Sculpture in Europe, 1880–1940, Yale University Press, 1993, página 315, . Els tallers eren facultats artístiques i industrials. A la facultat d'art es dictaven cursos de gràfica, escultura i arquitectura, mentre que en la industrial es feien cursos d'impressió, arts tèxtils, ceràmica, fusta i metal·lúrgia. Kotovich, T. V. Encyclopedia of the Russian Avantgarde, Minsk: Ekonompress, 2003, página 83.
Va ser un centre dels tres principals moviments d'avantguarda en l'art i l'arquitectura: el constructivisme, el racionalisme i el suprematisme. En els tallers, els docents i els estudiants van transformar la visió de l'art i la realitat amb l'ús de geometria precisa amb un èmfasi en l'espai, forjant una de les grans revolucions en la història de l'art. D. Shvedkovsky, Пространство ВХУТЕМАСа, Современный Дом, 2002. Durant el 1926, l'escola va ser reorganitzada sota un nou rector i el nom va ser canviat de «Tallers» a «Institut». Finalment i després de deu anys d'existència, va ser dissolta el 1930. Els docents, els estudiants i el seu llegat es van dispersar en altres sis escoles. КАК проект, ШКОЛА МОДЕРНИЗМА. Consultada el 2 de agosto de 2007.
Naixement El sorgiment de Vkhutemas respon a la necessitat històrica derivada de la Revolució Russa d'octubre de 1917, les reformes i la crisi de l'educació artística, i els moviments d'avantguarda artística de principis del .
Context històric polític El 1918, per iniciativa del Departament d'Art (IZO), depenent del Comissariat per a la Instrucció del Poble (Narkompros), es creà un Programa de l'Art que plantejava donar una definició bàsica a la funció de l'art en la societat socialista, reorganitzar les institucions artístiques i elevar l'artesania a la categoria d'art. El programa, intentava cobrir la necessitat d'establir Tallers Estatals Lliures en reemplaçament de les acadèmies (amb una marcada doctrina classicista i rutinària). Així sorgeixen els dos Tallers Lliures de Moscou: l'Acadèmia Stroganov d'Arts Industrials i Aplicades i l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura. El 1920, els docents i estudiants d'ambdues institucions, es plantegen la seva fusió i unificació per a crear una sola escola d'arts i oficis.
Context en les arts plàstiques miniatura|249x249px| Composició suprematista de Malèvitx, estil influenciador del constructivisme rus. El 1913, Mikhaïl Lariónov planteja el manifest del moviment raionista, una síntesi del futurisme, el cubisme i l'orfisme, en el qual reivindica la presència de la llum en la composició considerada com una quarta dimensió. Juntament amb la seva dona, Natàlia Gontxarova, descomponen els objectes en abstractes diagrames de feixos de raigs, alliberant als objectes de la realitat física i transformant-los en radiació pura.
El 1915, Kazimir Malèvitx, juntament amb Lariónov i Vladímir Maiakovski, publicà el manifest del moviment suprematista que proposa «l'alliberament de la determinació sensorial, és a dir de l'experiència objectiva. La pintura suprematista de Malèvitx es declara contra tota deformació de l'espai il·limitat que, lliure de tota dimensionalitat i mesurabilitat, ha de representar la substància absoluta que és igual a l'esperit pur».Thomas, K. Diccionario del arte actual. Barcelona, 1978, Editorial Labor, página 191. Malèvitx considerava que calia alliberar l'art de tot el pes inútil de l'objecte, evidenciant-se en la seva obra amb l'ús de formes pures com cercles, rectangles o triangles i colors bàsics. Així es va allunyar de la pintura figurativa i va establir les bases del neoplasticisme holandès i del constructivisme rus.
Al mateix temps, Vladímir Tatlin planteja el constructivisme i Aleksandr Ródtxenko el no-objectivisme, que tenen en comú l'abandó de tot referent objectual i la construcció d'una nova realitat a partir del no-res. Amb la influència rebuda per part dels collages de Pablo Picasso i Georges Braque, Tatlin comença a fer les seves primeres obres constructivistes, els contrarrelieves, que consistien en murals abstractes construïts amb fusta, perfils de metall, filferro, etc. Més tard, el 1919, aquests contrarrelieves perfilarien el disseny del Monument a la Tercera Internacional, considerat la principal obra del constructivisme.
Quan una fracció dels constructivistes, com Tatlin, Ródtxenko i El Lissitzky, anuncien la mort de l'art mateix i es proclamen productivistes, prenen una posició extrema amb una intenció precisa: voler fer de l'art un dels sectors de la feina manual i de la producció econòmica. Tatlin proposava que l'artista plàstic participi en la producció d'articles utilitaris. Encara que la majoria dels suprematistes i constructivistes estrictes no hi estaven d'acord, Malèvitx finalment adoptarà el productivisme.Le Bot, M. Pintura y anarquismo. Madrid, Ediciones Cátedra, 1979, páginas 131 y 132.
El Curs Bàsic Els estudiants van assumir un rol actiu en el govern de l'escola i les nominacions al professorat. El Curs Preliminar Bàsic va ser una part important del nou mètode d'ensenyament que es va desenvolupar a Vkhutemas i es va fer obligatori per a tots els estudiants, independentment de la seva especialització futura. Aquest es basava en una combinació de disciplines artístiques i científiques. Durant el Curs Bàsic, els estudiants havien d'aprendre el llenguatge de les formes plàstiques i cromatisme. El dibuix es va considerar la base de les arts plàstiques, i els estudiants van investigar les relacions entre el color i la forma, així com els principis de composició espacial. Era similar al curs bàsic de l'escola de disseny Bauhaus, en el qual tots els estudiants de primer any estaven obligats a assistir-hi, però a diferència d'aquest, es va donar una base més abstracta als treballs tècnics. A principis de 1920 aquest Curs Bàsic constava de les següents parts:
La màxima influència dels colors (amb Liubov Popova) Forma a través de color (amb Aleksandr Osmiorkin) El color en l'espai (amb Aleksandra Ekster) El color en el pla (amb Ivan Kliun) Construcció (amb Aleksandr Ródtxenko) La simultaneïtat de la forma i el color (amb Aleksandrs Drēviņš) El volum en l'espai (amb Nadezhda Udaltsova) Tutela (amb Vladímir Baranov-Rossine)Rodchenko, Alexander. Experiments for the Future, Museum of Modern Art, 2005, página 273, .
La Facultat d'Art Els principals moviments en l'art que van influir en l'educació de Vhkutemas van ser el constructivisme i el suprematisme, encara que els alumnes eren prou versàtils com per pertànyer, o no, en diversos moviments artístics i, sovint, en diversos departaments d'ensenyament i en treballs amb diversos mitjans. El figura capdavantera de l'art suprematista, Kazimir Malèvitx, es va unir a l'staff docent de Vkhutemas el 1925,Néret, Gilles. Kazimir Malévich 1878–1935 and suprematism, Taschen, 2003, página 93, . però el seu grup UNOVIS, de l'escola d'art de Vítsiebsk, que va incloure El Lissitzky, havien exhibit a Vkhutemas abans, el 1921.Clark, T. J. Farewell to an Idea: Episodes from a History of Modernism, Yale University Press, 1999, página 268, . Si bé el constructivisme aparentment va ser desenvolupat com una forma d'art en gràfica i escultura, tenia com a tema subjacent l'arquitectura i la construcció. Aquesta última influència va impregnar l'escola. L'educació artística a Vkhutemas tendia a ser multidisciplinària, fet que deriva dels seus orígens com una fusió entre un col·legi de belles arts i una escola artesanal.Curtis, Penelope. Sculpture 1900–1945: After Rodin, Oxford University Press, 1999, página 188, .(En ruso.) ЛенДекор.Инфо, Взаимодействие архитектуры и левого изобразительного искусстваColquhoun, Alan. Modern Architecture, Oxford University Press, 2002, páginas 110, 125-126, . Els artistes es traslladaven entre els departaments, com Ródtxenko, des del de pintura al de metal·lúrgia. Gustav Klutsis, que va ser cap d'un taller sobre teoria del color, també es va traslladar des del de pintura i obra escultòrica al d'estands d'exposició i quioscs.Tupitsyn, Margarita. The Soviet Photograph, 1924–1937, Yale University Press, 1996, . El Lissitzky, que s'havia format com a arquitecte, també va treballar en una àmplia secció transversal de mitjans com ara gràfica, impressió i disseny d'exposicions.Margolin, Victor. The Struggle for Utopia: Rodchenko, Lissitzky, Moholy-Nagy, 1917–1946, University of Chicago Press, 1997, páginas 4-5, .
La Facultat Industrial miniatura|171x171px| Tetera i tasses constructivistes dissenyades per Malèvitx el 1932 La facultat industrial tenia la tasca de preparar artistes d'un nou tipus, artistes capaços de treballar no només en les arts plàstiques i pictòriques tradicionals, sinó també capaços de crear tots els articles de la vida quotidiana així com els instruments de treball. La producció industrial s'esforçava per a crear productes viables econòmicament i amb la funcionalitat que requeria la societat. La política dirigida a les classes socials necessitava d'artistes dedicats a l'artesania i el disseny de productes industrials i domèstics. Hi va haver una forta pressió per part del Comitè Central de Partit Comunista de la Unió Soviètica que entre 1926 i 1928 va requerir un cos d'estudiants «d'origen treballador i camperol», i de membres de la «classe treballadora».Cooke, Catherine. Russian Avant-Garde: Theories of Art, Architecture, and the City, Academy Editions, 1995, (Cooke, 1995), p. 168, 172-173. Aquest disseny per impulsar l'economia va donar lloc a una tendència cap al treball, amb dissenys funcionals de luxes minimitzats. Les taules dissenyades per Ródtxenko, per exemple, estaven equipades amb parts mecàniques movibles, estandarditzades i multifuncionals.
Els productes dissenyats a Vhkutemas mai no van salvar la bretxa que existia entre els tallers i les fàbriques de producció, tot i que es conreava l'estètica de les fàbriques (Popova, Stepànova, i Tatlin fins i tot van dissenyar peces de vestir per a treballadors industrials).Siegelbaum, Lewis H. Soviet State and Society Between Revolutions, 1918–1929, Cambridge University Press, 1992, página 114, . El mobiliari construït a Vhkutemas va explorar les possibilitats dels nous materials industrials com ara la fusta contraplacada i el tub d'acer.Colquhoun, Alan. Modern Architecture, Oxford University Press, 2002, páginas 110, 125-126, .