La Lliga Nacional per la Democràcia (en birmà: အမျိုးသား ဒီမိုကရေစီ အဖွဲ့ချုပ်, AFI: [ʔəmjóðá dìmòkəɹèsì ʔəpʰwḛdʑoʊʔ]; abreviat en birmà ဒီချုပ် i en anglès NLD) és un partit polític dissolt de Myanmar, que va arribar a exercir com a partit de govern del país. Aung San Suu Kyi, és la seva presidenta.
Història Fundat el 27 de setembre de 1988, s'ha convertit en un dels partits més influents del moviment prodemocràtic de Myanmar. El partit va obtenir una important majoria parlamentària en les eleccions generals de Myanmar de 1990. No obstant això, la junta militar en el poder es va negar a reconèixer el resultat. El 6 de maig de 2010, el partit va ser declarat il·legal i la Junta va ordenar la seva dissolució després de negar-se a inscriure's en les eleccions generals de Myanmar de 2010. previstes per al novembre. Al novembre de 2011, la Lliga Nacional per la Democràcia va anunciar la seva intenció de registrar-se com a partit polític per a concórrer a futures eleccions, i la Comissió Electoral de la Unió de Myanmar va aprovar la seva sol·licitud de registre el 13 de desembre de 2011.
En les eleccions parcials de 2012, la LND es va presentar a 44 dels 45 escons disponibles, guanyant 43, amb l'única pèrdua d'un escó enfront del Partit Democràtic de les Nacionalitats Shan (SNDP, per les seves sigles en anglès). La líder del partit, Aung San Suu Kyi, va guanyar l'escó de Kawhmu.
Govern de la Lliga Nacional per la Democràcia En les eleccions generals de 2015, la LND va obtenir una supermajoria en totes dues cambres de l'Assemblea de la Unió, la qual cosa va aplanar el camí al primer president no militar del país en 54 anys. Com que la Constitució redactada pels militars impedia a Aung San Suu Kyi ser presidenta, es va crear el càrrec de Consellera d'Estat, des del qual va exercir com a líder de facto del país mentre Htin Kyaw exercia de President fins la seva renúncia en 2018 i fou escollit president Win Myint, un aliat proper.
El país va viure un gran augment de la inversió estrangera, la modernització de les telecomunicacions i la millora d'infraestructures digitals i de transports. La LND va intentar reiteradament modificar la Constitució de 2008 redactada pels militars per reduir el poder de l'exèrcit, que tenia blindat el 25% dels escons al Parlament, però els militars van bloquejar tots els intents.
En les eleccions generals de 2020, la LND va tornar a guanyar però l'oposició (promilitar) va impugnar els resultats mentre que l'exèrcit va denunciar reiteradament «fraus electorals massius».
cop d'estat a Myanmar de 2021
L'exèrcit va detenir el 31 de gener de 2021, la presidenta del país Aung San Suu Kyi i els principals líders del partit en el cop d'estat a Myanmar de 2021.
El 21 de maig de 2021, la Comissió Electoral controlada per la junta, va anunciar plans per dissoldre permanentment la LND tot i que va revocar temporalment la decisió. El gener de 2023, la junta va promulgar una nova llei electoral dissenyada per afavorir el Partit per la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), el representant electoral dels militars, portant la LND a anunciar que no es tornaria a registrar com a partit polític, i el 28 de març de 2023, la UEC va dissoldre la LND per no haver-se registrat, una decisió que la LND va rebutjar per il·legítima, i no es va presentar a les eleccions generals de Myanmar de 2025-2026.
Referències
Categoria:Partits polítics liberals Categoria:Moviments polítics de Myanmar Categoria:Organitzacions dissoltes el 2023 Categoria:Partits polítics il·legalitzats