El gardiol () és el parlar occità vivaroalpíGerard Ligozat. A nòstre biais. Apprendre le vivaro-alpin. Yoran. 2020. de la Gàrdia (Guardia Piemontese en italià), a Calàbria (Itàlia).
La UNESCO el classifica com "llengua severament amenaçada" al seu Atles de les llengües del món en perill.Moseley, Christopher (ed.). 2010. Atlas de las lenguas del mundo en peligro, 3ra edición. París, Ediciones UNESCO. http://www.unesco.org/culture/en/endangeredlanguages/atlas Agostino Formica va mostrar l'any 1999, mitjançant enquestes fetes amb relació a les llengües minoritàries de Calàbria, que el gardiol es mantenia malgrat el baix nombre de parlants."Spettro di frequenze e varianti nel linguaggio di Guardia Piemontese d'oggi: sfaldamento, contaminazione o evoluzione?" (contingut al volum: AA.VV., Guardia Piemontese le ragioni di una civiltà. Indagine sul mondo occitanico calabrese, Gnisci, Paola, 1999, p. 53-87) Pietro Monteleone va comprovar que el gardiol és llengua d'ús corrent en l'entorn familiar."Per una identità di Guardia Piemontese tra dati demografici, riscontri, memoria e territorio", in op. cit. El 2007, segons el lingüista Fiorenzo Toso, hi havia a la Gàrdia 340 parlants de gardiol d'un total de 1860 habitants; la resta parlaven italià estàndard o calabrès.Fiorenzo Toso, Le Minoranze Linguistiche in Italia, ed. Il Mulino, 2008 p.141
El gardiol és l'únic exemple de llengua occitana al sud d'Itàlia, i forma un enclavament semblant a l'Alguer en el cas català, però molt més allunyat de la regió geogràfica d'origen occità, que és essencialment el sud-est de França. Les altres àrees occitanòfones a Itàlia són algunes valls alpines del Piemont i Ligúria anomenades Valadas Occitanas (Valls Occitanes). La població de la Gàrdia hi va arribar de les Valls Occitanes del Piemont fugint de les persecucions religioses contra els valdesos.
Exemple de text Text extret del manual de G. Ligozat.Gerard Ligozat. A nòstre biais. Apprendre le vivaro-alpin. Yoran. 2020.
El gardiol comparat amb el nord-occità i les altres llengües romàniques LlatíPortuguèsEspanyolFrancèsCatalàNord-occitàgardiolSardItaliàFurlàLadíRomanèsclavemchavellave/claveclef/cléclauclau/clhauquiaucrae/craichiaveclâfclaucheienoctemnoitenochenuitnitnueit/nuechnuèitnotte/nottinottegnotnotnoaptecantarecantarcantarchantercantarchantarchantarcantare/cantaicantarecjantâciantarcântacapramcabracabrachèvrecabrachabrachabracabra/crabacapracjavreciauracaprălinguamlíngualengualanguellengualengallengalimba/lingualingualenghelengalimbăplateampraçaplazaplaceplaçaplaça/plhaçapiaçapratha/pratzapiazzaplaceplazapiaţăpontempontepuentepontpontpònt/pontpòntponte/pontipontepuintPontpunteecclesiam (basilicam)igrejaiglesiaégliseesglésiagleia/gleisaguieisacreja/cresiachiesaglesieglesiabisericăcaseus lat.vulg. formaticumqueijoquesofromageformatgeformatge/fromatgecasecasuformaggio/cacioformadiformaibrânză/caş
Característiques Pronunciació a : [a] a final : [ə] o muda e davant una consonant nasal esdevé : [ə] tònica : [ʏ] é : pot fer [ɛ], Valdés : [val'dɛ] i : tònica o àtona [ə], vichinat : [vəʧənɛ] ò : [ɔ] o [œ], rosa : ['rœzə] u : [ʏ] i no [y] com en els altres dialectes occitans, una : [ʏna] uè : [œ], uèlh : [jœʎ] ll, específic del gardiol, fa [ɖ], com les l inicials, davant una vocal tònica, castell : [caʃtɛɖ:], llengua : [ɖ:ʏŋgə] sh : [ʃ] com en gascó
Els plurals La s no marca els plurals (ni la conjugació). Plural masculí, no té marca :'o jíec, lhi jíec Plural femení en e : la montanha, le montanhe
Conjugació Verb chantar (verb cantar) en present: Me chanto Tu chanta Èll al chanta / Ilh ilh chanta Nos chantèm Vos chantètz Lor ilh chantan
Reforma lingüística Tot i que els naturals de la Gàrdia han sabut sempre que la seva llengua venia de les Valls Occitanes del Piemont, als mateixos occitans del Piemont els va costar prendre consciència que la seva llengua formava part del conjunt de llengües d'oc. Des dels anys 1970, el nom d'occità s'ha difós a les Valls occitanes. Aquest nom va ser probablement introduït a Guardia Piemontese per Arturo Gènere, que va introduir també la grafia de la Escolo dòu Po (Norma de l'Escola del Po). En contrast, Hans-Peter Kunert, un romanista alemany, ha posat a punt l'adaptació al gardiol de la grafia clàssica de l'occità, que ret el gardiol llegible fora de Guardia malgrat les particularitats que fan el gardiol parlat absolutament incomprensible a un occità de FrançaHans-Peter Kunerth, "L'application de la graphie classique à l'occitan de Guardia Piemontese", Congrès de l'AIEO, 2008, resum en línia Això ha permès el desenvolupament de material escolar així com d'un diccionari gardiol-italiàG. Creazzo, A. Formica, H.P.Kunert, 'O libre meu, manuale didattico per l'insegnamento della lingua occitana nella scuola, idea e progetto di A. Formica, Gnisci, Paola, 2001, 240pp.Vocabolario dell'occitano di Guardia Piemontese,
Referències
Enllaços externs Vídeo : https://www.youtube.com/watch?v=QSRY9GIMTzI Vocabulari d'una cinquantena de paraules d'origen gardiol al wikiccionari occità Comparació entre la fonètica del gardiol i de l'aranès: https://repositori.upf.edu/handle/10230/16491?show=full
Categoria:Dialectes de l'occità