Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el Paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècie dHomo sapiens (i anomenat consegüentment Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'investigadors el consideren una espècie diferent.
L'anàlisi del genoma dels neandertals en el curs del Projecte del genoma del Neandertal, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 en la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués hagut encreuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma dHomo sapiens derivaria del genoma dels neandertals.
Protagonitzà una rica cultura material anomenada mosteriana i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana (1.500 cm³). Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.
Història del descobriment La vall de l'home nou El nom neandertal deriva del de Neandertal, una petita vall situada al territori de les ciutats d'Erkrath i Mettmann, entre Düsseldorf i Wuppertal (Alemanya). L'agost del 1856, en el marc de l'explotació d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott, institutor d'Elberfeld i apassionat per la història natural.Groenen, M. Pour une histoire de la préhistoire, Ed. J. Millon, (1994) Trinkaus, E. i Shipman, P. Les Hommes de Neandertal, Seuil, (1996)
esquerra|upright|miniatura|Vèrtex cranial descobert a Neandertal el 1856 upright|miniatura|Esquelet reconstruït d'un home de Neandertal
Per una curiosa coincidència, el topònim Neandertal significa ‘vall de l'home nou’. El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (Thal, en alemany, és 'vall') en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat també Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom traduït al grec. Aquest pastor i compositor, autor de càntics religiosos encara avui en dia populars en el protestantisme alemany, solia buscar la inspiració en aquesta vall, antany idíl·lica.
Com que en aquells temps el nom de la vall encara s'escrivia Neanderthal, l'home que s'hi descobrí rebé el nom llatí dHomo neanderthalensis; quan més tard una reforma ortogràfica de l'alemany eliminà totes les h supèrflues, les normes de la nomenclatura científica impediren modificar la forma llatina, de manera que encara avui en dia s'escriu Homo neanderthalensis, amb «h». En català, s'utilitza gairebé exclusivament la forma sense «h», que és la que recomana l'Institut d'Estudis Catalans.Entrada «neandertal» del Diccionari de la Llengua Catalana. La forma Neanderthal encara està molt estesa en anglès, i provoca una pronunciació que es contradiu amb el nom alemany original.
Un reconeixement difícil Fuhlrott comprengué ràpidament l'interès del descobriment i arribà a Neandertal per intentar, en va, descobrir més ossos o vestigis associats. S'havia adonat que es tractava d'ossos antics, però sobretot increïblement primitius, pertanyents a un humà nou, d'una «conformació natural desconeguda fins ara».Fuhlrott, C.J. (1859) - « Menschliche Ueberreste aus einer Felsengrotte des Düsselthals. Ein Beitrag zur Frage über die Existenz fossiler Menschen », Verhandl. Naturhist. Ver. Preuss. Rheinlande Westphalen, 16, p. 131-153.Fuhlrott, C.J. (1865) - Der fossile Mensch aus dem Neanderthal und sein Verhältniß zum Alter des Menschengeschlechts, Duisburg, 78 S. 2 Abb.
En efecte, l'home de Neandertal fou el primer humà fòssil diferent dHomo sapiens a ser descobert. La idea mateixa que una espècie diferent de la humana hagués existit en el passat (i hagués desaparegut) era particularment difícil d'admetre. No fou fins al 1859 quan Charles Darwin publicà L'origen de les espècies i fins al 1871, quan s'amplià explícitament aquesta teoria als humans, en La descendència humana i la selecció en relació amb el sexe.
De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d'humans de Neandertal; Philippe-Charles Schmerling ja havia trobat un crani d'infant a Engis (Bèlgica) el 1830 i un crani d'adult havia aparegut a Gibraltar, al jaciment de Forbe's Quarry, el 1848. Mentre que el primer era un crani d'exemplar jove en què els trets característics dels humans de Neandertal eren menys evidents, el segon hauria hagut de portar al reconeixement de l'existència d'una espècie humana fòssil. Possiblement, encara era massa aviat, com ho demostren les dificultats a l'hora de reconèixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un ésser humà fòssil.
L'any 2022, es va donar a conèixer la troballa de fragments d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades després de més de quaranta anys d'excavacions.
Orígens En general, es considera que H. heidelbergensis va ser l'avantpassat directe dels denissovans i dels neandertals, i de vegades també dels humans moderns. A causa de la forta divergència en l'anatomia dental, és possible que s'hagin dividit abans que la dentició característica del neandertal evolucionés fa uns 300.000 anys. Al voltant de 600.000 anys enrere, Homo heidelbergensis o Homo rhodesiensis, segons diferents teories, va sortir d'Àfrica i va ocupar parts d'Europa i Àsia. Aquesta migració fou provocada per un període d'escalfament climàtic, conegut com a període interglacial Günz-Mindel. Aquest període suposà un escalfament de la Terra, una recessió de les glaceres i un enduriment de la vida al continent africà. Aquesta època càlida fou seguida per una de glacial (glaciació de Mindel), que separà la població africana de les branques que havien emigrat cap a Europa.
Foren aquestes branques «cosines» les que evolucionaren al continent eurasiàtic d'acord amb les seves necessitats. Les causes per les quals aquests humans no van tornar a emigrar cap a climes més càlids no són del tot clares, però es creu que la presència de grans mamífers com el mamut o el mastodont, i grans ramats de cèrvids, cavalls o búfals van persuadir aquests homínids a romandre al continent eurasiàtic.
Segons l'ADN nuclear (nDNA) de Deníssova 3, que tenia un grau inusual de preservació d'ADN amb només una contaminació de baix nivell, els denissovans i els neandertals estaven més relacionats entre ells que no pas amb els humans moderns. Utilitzant el percentatge de distància de l'últim avantpassat comú humà-ximpanzé, els denissovans/neandertals es van separar dels humans moderns fa uns 804.000 anys, i els uns dels altres fa 640.000 anys. Utilitzant una taxa de mutació d'1 × 10−9 o 0,5 × 10−9 per parell de bases (pb) per any, la divisió neandertal/denissovà es va produir fa uns 236–190.000 o 473–381.000 anys respectivament. Utilitzant 1,1 × 10−8 per generació amb una nova generació cada 29 anys, el temps és de 744.000 anys. Utilitzant 5 × 10−10 llocs de nucleòtids per any, fa 616.000 anys. Utilitzant aquestes últimes dates, la separació probablement ja s'havia produït quan els homínids es van estendre per Europa. Els estudis d'ADN mitocondrial suggereixen que les branques de Sapiens i Neandertals se separaren entre 321.200 i 618.000 d'anys enrere, però va tornar a intercanviar gens en diverses ocasions amb els sàpiens amb els quals van coincidir.
Aquesta no és l'única migració d'homínids que es va produir. El primer homínid que abandonà Àfrica fou Homo erectus ara fa 1,9 milions d'anys i arribà a ocupar llocs tan llunyans com la Xina, l'Índia o l'illa de Java. Una altra migració fou la dHomo sapiens, que va sortir d'Àfrica ara fa uns 60.000 anys.
Els primers trets característics de l'home de Neandertal i que el diferencien del seu predecessor, el Homo heidelbergensis, apareixen a Europa fa uns 350.000 anys, com els exemplars trobats a l'Avenc dels Ossos, al jaciment arqueològic d'Atapuerca, que ja mostren la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars pronunciats. A partir de 130.000 anys enrere, el neandertal clàssic ja habitava a Europa i altres parts de Pròxim Orient i Àsia. Els neandertals gradualment, van deixar de fabricar bifaços i eines grans típiques de l'acheulià i van optimitzar la fabricació de ganivets, subsistint amb eines petites i abandonant les eines grosses.
Es descobrí que fa 40.000 anys els neandertals i els humans s'aparellaren a Europa. Per aquest motiu, actualment, els humans moderns de poblacions no africanes conserven variants genètiques d'origen neandertal.
Descripció L'home de Neandertal es caracteritza per una gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm³), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels humans moderns que viuen en climes freds. Les formes dels neandertals d'Europa occidental són més robustes i es coneixen com a neandertal clàssic. Els neandertals d'altres llocs tendeixen a ser menys robustos. Alguns estudis genètics demostren que tenien la pell pàl·lida, els ulls clars, i el pèl-roig era molt comú, característiques relacionades amb els climes freds. Aquestes característiques també es poden trobar en l'ésser humà actual, però això no significa, necessàriament, que hagin estat heretades de l'home de Neandertal, ja que Homo sapiens també les va incorporar durant la seva evolució.
Els neandertals eren, generalment, de 12 a 14 cm més baixos que els humans actuals, contradient així la creença popular que eren molt petits o per sota dels 150 cm d'alçada. Un estudi de 45 ossos pertanyents, com a mínim, a 14 mascles i 7 femelles, dona una estatura mitjana de 164-168 cm i 77,6 kg per als mascles i 152-156 cm i 66,4 kg per a les femelles.
Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per Homo erectus. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.Ara, Les dones neandertals canviaven de família. miniatura|Mapa dels jaciments principals de neandertal clàssic
Hàbitat Els primers neandertals van viure en l'època glacial Mindel durant més de 100.000 anys, i a causa d'aquest fet no se n'han conservat gaires restes, i és difícil saber-ne quelcom sobre aquest període. Alguns països on s'han trobat restes estan majoritàriament a Europa per sota del paral·lel 50, que era la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del Regne Unit, Europa central, els Balcans, Ucraïna i l'oest de Rússia, i fora d'Europa, a Zagros (Iran) i el Llevant.