, també conegut com a Germà Judulien Casa o Juan Brèthe, va ser un científic autodidacta, naturalista, entomòleg, ornitòleg, zoòleg i geòleg. Va ser el primer entomòleg del Museu Nacional, avui conegut com a Museu Argentí de Ciències Naturals. Va ser un proper col·laborador de Florentino Ameghino, el qual va traduir al francès diverses de les seues obres. Gràcies a la seua intensa activitat va sistematitzar una gran quantitat d'espècies de l'entomologia llatinoamericana. Va ser el precursor en la lluita contra les plagues agrícoles en temps en què no s'havien desenvolupat els insecticides per combatre-les.
La seua arribada a Buenos AiresRossi Belgrano pàg.13 a 15 Jean Brèthe va néixer el 24 de febrer de 1871 a Sent Sever (Landes) a al sud-oest de França. Era el tercer fill d'una humil família, els seus pares van ser Jean Brèthe i Claire Tauzin.
En un entorn semirural, el seu pare s'exercia com tallador de fustes, i des de la seua infantesa es va familiaritzar amb els insectes que originaven les gal·les de la fusta.
A una edat primerenca es va unir a la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes, també coneguts com Germans de La Salle. Amb ells va aprendre llatí, dibuix i moltes disciplines que li ajudarien en les seues futures activitats.
En 1890, amb només dènou anys, va arribar a Buenos Aires com a integrant d'un contingent de Germans que tenien la missió de prestar serveis com a professor i educador en diferents ambients.
Entre 1892 i 1899 es va exercir com a professor de les classes preparatòries per a ingressar en el batxillerat del Col·legi del Salvador .
A principis de segle XX es va incorporar al cos docent del recentment acabat Col·legi Lasalle.
Una de les seues primeres activitats va ser crear el Museu de Ciències Naturals del Col·legi. Amb aportacions pròpies i dels alumnes va reunir importants peces aconseguint valoritzar a la col·lecció i assentant les bases per a la concreció d'un gran museu que subsisteix fins al dia d'avui. El va dirigir fins a 1907, sent el seu successor el Germà Esteban Fournier.
Les seues primeres passesRossi Belgrano pàg. 15 a 17 A partir de 1897 el jove Germà Judulien es dirigia tots els dijous al Museu Nacional de Ciències Naturals sol·licitant ajuda per classificar els insectes que portava guardats en una caixa amb forma de llibre.
En aquests anys va realitzar al Museu Nacional donacions d'insectes i aràcnids que recollia en les seves investigacions.
Les aportacions de Brèthe poden apreciar-se en les "Notes Fitoteratològiques", que va publicar Ángel Gallardo en 1899.
La catifa màgica de Jean H. FabreRossi Belgrano, pàg. 18 a 21 Fabre es va destacar com a naturalista, humanista i entomòleg. Amic personal de Charles Darwin, malgrat les seues conviccions oposades a la teoria de l'evolució. A finals de , Fabre va entrar en contacte amb Brèthe i li va sol·licitar la seua ajuda per estudiar els coleòpters sud-americans. El Germà Judulien va treballar amb gran energia, enviant al savi francès abundant material, el qual va despertar el seu entusiasme.
En la seua obra més reconeguda, "Souvenirs entomologiques", Fabre va brindar un sentit reconeixement al seu col·laborador a Buenos Aires: "... Llavors el meu deler de viatjar torna, més intens que mai, si un poguera trobar un seient a la catifa de la qual llegim en Les Mil i Una Nits, la famosa catifa sobre la qual un ha de seure perquè el porten on li plaga. Oh quin meravellós transport!
Si només poguera trobar un xicotet lloc en ella i amb bitllet de tornada!
El trobe. Li dec aquesta bona fortuna inesperada a un Germà de les Escoles Cristianes, el Germà Judulien, del Col·legi La Salle de Buenos Aires. La seua modèstia s'ofendria per les lloances que li deu el seu deutor. Diguem simplement que, seguint les meues instruccions, els seus ulls prenen el lloc dels meus. Ell busca, troba, observa, m'envia les seues notes i els seus descobriments. Jo observe, busque i trobe amb ell, per correspondència.
L'aconseguisc; gràcies a aquest col·laborador de primer nivell, tinc el meu seient a la catifa màgica. Heus ací jo en les pampes de la República Argentina, amb ganes d'establir un paral·lel entre la feina dels escarabats piloters de Serignan (on realitzava els seus estudis Fabre) i la dels seus rivals en l'hemisferi oest ... "
Col·laborador de Florentino AmeghinoRossi Belgrano, pàg. 24 a 31 El 1902 Florentino Ameghino va accedir, després d'una llarga espera, a l'adreça del Museu Nacional de Ciències.
En reconeixement del tenaç treball que desenvolupava Brèthe, li va oferir encarregar-se de la secció entomològica, constituint-se d'aquesta manera en el primer entomòleg específic del museu (anteriorment la tasca estava a càrrec del mateix Carlos Berg, director de la institució)
Ameghino informava "... pel que fa als insectes, fa pocs dies que l'encarregat de la secció entomològica, senyor Brèthe, ha pres possessió del seu treball. Ara està prenent coneixement de la col·lecció, que es troba en un estat en què vosté no podria imaginar-se-la... "
Es va exercir en aquesta tasca durant 26 anys, fins al moment de la seua mort.
Durant la direcció d'Ameghino l'activitat al Museu va prendre un ritme quasi febril amb gran quantitat de publicacions i importants treballs. Brèthe es va sumar amb gran entusiasme a la tasca. Amb els anys, recordant aquells temps escriuria: "...Ameghino va donar a conèixer els seus "Recherches de Morphologie Phylogénétique sur les molaires supérieures des Ongulés", treball que ocupa tot el tom referit. Va ser una obra que va veure la llum en deu mesos! Mentre s'imprimien els primers quaderns (tenia al meu càrrec els dibuixos que il·lustraven l'obra), se seguia el manuscrit i s'acompanyaven les correccions: així amb un treball paral·lel i múltiple, Ameghino portava la seua tasca fecunda i incansable..."
També estava a càrrec de realitzar els preparats microscòpics i de traduir al francès els treballs, entre aquests una obra de capital importància: "Mi Credo".
Els llaços amb Ameghino es van fer molt estrets. "... Els deu anys que he viscut en contacte diari amb Florentino Ameghino, des de 1902 a 1911 a que va morir, em van permetre quiratar el fons íntim d'aquest gran home. I per expressar el meu pensament en una sola paraula, diré que va ser un home superior..."
FamíliaRossi Belgrano, pàg. 31 a 37 Cap a l'any 1902 havia deixat definitivament els hàbits i les seues activitats científiques avançaven a pas ferm. La seua decisió no va significar de cap manera una ruptura o allunyament, l'Ordre en la qual professava no implicava el vot eclesiàstic, i Brèthe va mantenir inalterats els principis i valors que l'havien portat a exercir el ministeri. Per tant, va seguir exercint com a professor de Ciències Naturals al col·legi del Salvador al costat dels seus antics Germans.
No obstant això va ser difícil per al jove científic donar tan important pas, explica el Dr. José Liebermann "... El principi va ser dur per a Brèthe; es va rebre de traductor públic, i va haver de donar lliçons i dedicar-se a diverses activitats..."
Cap a 1902 va conèixer a la qual després seria la seua muller, Leontina Rossi Belgrano, excel·lent dibuixant i pintora. El casament es va produir a la Parròquia de Montserrat, el 7 de setembre de a 1903. La família de Leontina es va constituir en un important suport per Brèthe que no tenia parents a l'Argentina. El 1904 va néixer el seu primer fill: Juancito Julio Brèthe.
Lluitant contra les plaguesRossi Belgrano, pàg. 53 a 60 A principis de segle XX els núvols de llagostes feien estralls en els cultius. Es va decidir buscar diferents estratègies per combatre-les. Ángel Gallardo va proposar portar a país a l'especialista canadenc Felix D'Herelle, perquè dirigira la Secció Bacteriològica de l'Institut Entomològic i desenvolupar un cocbacil paràsit de la llagosta, però no es van obtenir els resultats desitjats.
Brèthe va intentar donar-li al problema un enfocament diferent plantejant la lluita mitjançant els enemics naturals de les plagues. Sobre el 1906 va rebre del Dr. Caride Massini algunes mosques que, després de detallats estudis, va batejar amb el nom de Sarcophaga caridei (Sarcophagaidae). Va poder determinar que era un element adequat per a combatre a la Schistocerca paranaensis. Era un pas molt prometedor, les sarcophagas són ovovivípares, intercepten a les llagostes en l'aire i col·loquen una larva sobre aquestes, abatent-les per l'impacte. Ràpidament les larves penetren per les membranes intersegmentals i s'alimenten dels fluids i teixits del cos.Enemigos naturales de la plaga de Chapulín (Orthoptera: Acrididae) M. D. Salas-Araiza & E. Salazar-Solis. 2009
Per tal de poder utilitzar-les en el control dels núvols de llagostes es van dissenyar i van construir gàbies proveïdes d'un doble fons per recol·lectar les larves, per després dur-les a estacions distribuïdes per tot el país.
No obstant això sorgien diferents tipus de problemes que retardaven la concreció. El 1933 es continuava analitzant si era possible preservar les larves fins a arribar a la destinació. Finalment els insecticides van fer callar tota polèmica.
Institut Biològic de la Societat RuralRossi Belgrano, 81 a 84 El 1917, Joaquín S. d'Anchorena va fundar l'Institut Biològic de la Societat Rural Argentina.
Concebut com una emprenedoria dedicada a la investigació i a l'assessorament dels productors en qüestions de sanitat agrícola i ramadera. Era una important oportunitat per poder portar a la pràctica les idees sobre la lluita biològica que tant li interessava.
Avui, a més de cent anys de la seua proposta, l'agricultura biològica s'obre camí com una resposta racional davant de l'abús en la utilització d'agrotòxics.
Entre altres obres referides a aquestes qüestions, va escriure sobre:
· Marieta de l'acàcia (Chapelus medius)
· Cuca del cistell (Oeceticus kirbyi var. platensis Berg) i els seus paràsits
· Corc de la carlota (Listronotus oregonensis)
· L'arna de la taronja (Gymnandrosoma aurantianum) i el seu enemic natural: Pteromalus caridei Brèthes
· Cuc blanc (Diloboderus abderus)
· Mosca de la fruita (Ceratitis capitata)
· Cotxinilla del pi (Leucaspis pini)
· Cuca mora (Epicauta adspersa)
· Cucs blancs (Dyscinetus gagates)
· Pugó de la pomera o pugó llanós (Eriosoma lanigerum)
· Arna dors de diamant (Plutella xylostella)
Per la seua obstinació i perseverança s'assenyala en el Diccionari Biogràfic del Camp Argentí: "...va prestar valuosos serveis a l'Institut Biològic de la Societat Rural Argentina. Va realitzar els estudis més avançats que es coneixen al nostre país per combatre les plagues dels arbres, especialment la de la bestiola canastra en els diversos ordres de la producció agrícola..."Newton Jorge, “Diccionario biográfico del campo argentino”, Artes Gráficas Chiesino, 1972.
ConflictesRossi Belgrano 89 a 103 El descobriment de la Sarcophaga caridei va ser origen de grans polèmiques i rivalitats. Fernando Lahille va assenyalar, erròniament, que es tractava de la Sarcophaga acridiorum. Posició presentada a través d'escrits satírics. Al seu defensa van concórrer importants personalitats com Ángel Gallardo i Eduardo Holmberg. Recordem que Brèthe era un home d'Ameghino i que tant Gallardo (deixeble de Berg) com Holmberg estaven lligats a l'antiga direcció.
Brèthe es trobava pràcticament només i Gallardo (director del museu després de la mort d'Ameghino) no volia a un estranger ocupant un lloc tan expectant en la institució. Per pressionar-li va indicar que no podia exercir-se simultàniament al museu i en la Societat Rural (arribant a proposar el lloc als seus coneguts). Tot i la menor remuneració que oferia el museu, Brèthe va renunciar a la parada de la Rural.