Eugenia Tadolini, de soltera Savorani (Forlì, Itàlia, 18 de juliol de 1808La data exacta de naixement es constata mitjançant la inscripció al registre de nascuts el 1808 de l'estat civil napoleònic conservat als arxius estatals de Forlì, p. 133 – París, França, 11 de juliol de 1872) fou una soprano operística italiana, admirada per la bellesa de la seva veu i al seva presència escènica, sent una de les cantants preferides de Gaetano Donizetti.Rosenthal e Warrack (1979), p. 488 Va ser la creadora de més de vint papers, inclosos els dels protagonistes de Linda di Chamounix i Maria di Rohan de Donizetti i dAlzira de Giuseppe Verdi. Va estudiar música a la seva ciutat natal i a Bolonya abans de debutar a Florència el 1828. Va cantar a tots els principals teatres d'òpera italians, així com a París, Viena i Londres, abans de retirar-se dels escenaris el 1852. Va passar la resta de la seva vida primer a Nàpols, on havia estat la primera dona dominant al Teatro San Carlo durant molts anys, i després a París, on va morir de febre tifoide als seixanta-tres anys. Del 1827 al 1834 va ser l'esposa del compositor i professor de música italià Giovanni Tadolini.
Biografia Primers anys i primers èxits Eugenia Tadolini va néixer a Forlì en una família benestant de classe mitjana.Algunes fonts indiquen que el seu nom de soltera era "Savonari" El seu pare, Filippo Savorani, es va assegurar que Eugenia rebés una educació molt bona per a l'època, que incloïa classes de música amb Luigi Favi i Giovanni Grilli al Conservatori de Forlì. Quan va començar a desenvolupar una veu de soprano, descrita per un biògraf contemporani com "suau, robusta, simpàtica i perfectament afinada"Regli (1860) p. 517 ser enviada a Bolonya per estudiar amb Giovanni Tadolini (1785–1872), un conegut compositor, director d'orquestra i professor de cant.
Eugenia i Giovanni es van casar el 13 d'abril de 1827. Ella tenia divuit anys i ell quaranta-dos. L'any següent Tadolini va debutar a Florència. El brillant debut a casa va tenir lloc al Teatro Regio de Parma el 29 de desembre de 1829 amb la interpretació de Giulietta en la primera representació en aquell teatre de Giulietta e Romeo de Nicola Vaccai. L'any següent va cantar en les primeres representacions al mateix teatre de dues òperes de Gioachino Rossini, Amenaide de Tancredi i Bianca de Bianca e Falliero. El marit de Tadolini era amic íntim i admirador del compositor, que vivia a Bolonya en aquell moment. El 1830, Tadolini va cantar en una soirée de la casa de Rossini, durant la qual l'atracció principal va ser el mateix compositor que va cantar una ària de Il barbiere di Siviglia.The Harmonicon (1830) p. 352 Tadolini també va cantar com a Zoraide en la primera actuació al Théâtre-Italien de París de Ricciardo e Zoraide de Rossini, el 23 d'octubre de 1830. El repertori Rossini (inclosa Rosina del Barbiere) va estar present principalment en els primers anys de la seva carrera, però el 1836 va cantar com a protagonista dArmida per a un important revifament de l'obra a La Scala de Milà.
Abans de l'estiu de 1830, Eugenia i Giovanni Tadolini s'havien establert a París, on tots dos estaven contractats pel Théâtre-Italien, ella com a cantant en una companyia que incloïa Maria Malibran i Giuditta Pasta i ell com a concertista. El seu matrimoni, però, no va ser afortunat. La parella es va separar el 1833 i es va divorciar el 1834.Ashbrook (1983) p. 641 Després de la separació, Eugenia va tornar a Itàlia, on aviat va ser molt demandada pels teatres d'òpera més importants, cantant en papers principals, entre altres coses, a La Scala, a La Fenice de Venècia, al Teatro Regio de Torí i al Teatro San Carlo.
Les heroïnes de Donizetti, Verdi, Bellini i Mercadante miniatura|Theater am Kärntnertor de Viena (cap al 1830) Gaetano Donizettiva dir d'Eugenia Tadolini: "és cantant, és actriu, ho és tot".Gaetano Donizetti esmentat a Ashbrook (1983) p. 498 L'associació entre Donizetti i Tadolini va començar el 1831 quan la cantant va interpretar el paper de Giovanna Seymour en l'estrena de la segona versió dAnna Bolena al King's Theatre de Londres. Més tard, aquest mateix any, Tadolini va cantar el mateix paper en la primera actuació parisenca al Théâtre-Italien. El 1842 va ser la protagonista d'''Anna Bolena al Theater am Kärntnertor de Viena. El mateix any va cantar el paper principal a l'estrena de Linda di Chamounix, que va ser escrita expressament per a ella. El 1843 va crear el paper principal de Maria di Rohan, també escrit per a ella. Més tard, va cantar a les primeres representacions italianes de Poliuto (com a Paolina) i La Favorita (com a Leonora). Altres papers destacats de Donizetti en què va cantar en algunes primeres representacions van ser Eleonora a Il furioso all'isola di San Domingo (a la primera actuació a La Scala), el paper protagonista de Fausta, Pia a Pia de' Tolomei, Eleonora a L'esule di Roma, Antonina al Belisario, Elena a Marino Faliero, la protagonista de Maria Padilla, Gemma a Gemma di Vergy, Norina a Don Pasquale i Adina a L'elisir d'amore. Una de les primeres representacions d'Adina va ser a Viena el 1835. Quan va cantar aquest paper per a la represa de l'Elisir d'amore a Nàpols el 1842, Donizetti va compondre per a ella una cabaletta final completament nova, Obblia le tue pene.La cabaletta no s'utilitza en les versions estàndard de l'Elisir d'amore, però la música va ser posteriorment reutilitzada per Donizetti per al duet "O caro sposino" de Don Pasquale. Pagannone (2003) p. 45.
Tadolini va ser una de les primeres admiradores de Verdi,Sadie (1988) p. 749 va crear el paper del protagonista dAlzira el 1845 i va cantar en algunes de les primeres representacions de quatre de les òperes d'aquest compositor: Giselda a I Lombardi alla prima crociata, Elvira a Ernani, Odabella a Attila i Lady Macbeth a Macbeth. Ella fou a canvi admirada per la dona de Verdi, Giuseppina Strepponi, que la descrivia com "un dels nostres grans talents".Giuseppina Strepponi esmentada a Ashbrook (1983) p. 641 El 1844 va cantar a la primera representació vienesa dErnani, després de la qual el compositor va saber (amb gran decepció) que Eugenia havia substituït la cavatina de l'acte primer Ernani! Ernani, involami amb la cavatina de Giselda Non fu sogno de I Lombardi alla prima crociata.Rescigno (2001) p. 510 Tot i això, l'estrena a Viena va ser un èxit rotund, fins i tot sense la cavatina original, i Verdi va decidir que Eugenia seria la primera Alzira i va retardar els assajos mentre esperava que la cantant es recuperés del naixement del seu fill. El 1848, però, a Verdi li hauria agradat que fos substituïda en el paper de Lady Macbeth per a la primera representació napolitana de Macbeth, motivant l'elecció pel fet que la seva veu i el seu aspecte eren massa bells.Rosenberg (juliol 2006). També a Riggs (2003) p. 192 En una carta a Salvatore Cammarano Verdi explicava que tenia una gran estima per Tadolini, però que no la trobava adequada per al paper, perquè Lady Macbeth havia de ser lletja i dolenta, amb una veu diabòlica.Giuseppe Verdi esmentat a Gossett (5 de novembre de 2007) Malgrat la insistència de Verdi, el teatre es va negar a substituir-la, perquè era una de les estrelles del moment.
L'opinió de Verdi sobre les mancances d'Eugenia per al paper de Lady Macbeth és similar a l'expressada deu anys després per Felice Romani, que la va escoltar a La straniera de Bellini. Tot i que lloava les seves qualitats com a cantant i tot i ser-ne admirador d'ella durant molt de temps, Romani va trobar que la veu i l'aspecte de Tadolini no eren gens adequats per al paper d'Alaide:"Té massa gràcies per Alaide, massa llum als seus bells ulls, massa encant al somriure per a la misteriosa Straniera. La seva veu voluble, dolça i florida està feta per a l'alegria, per l'amor que es pot consolar, per les afliccions calmades per l'esperança, no pels turments i el cor tempestuós, ni pels enganys d'una ànima angoixada, ni pels crits de la desesperació. […] Si el mèrit de cantar només fos suficient per coronar la Straniera, Tadolini seria coronada".Romani (1837) p. 407. En Romani (1837) p. 329 i 385, es poden trobar abundants elogis a les seves interpretacions, a la manera de cantar i com a actriu, de Nina en La pazza per amore de Piero Antonio Coppola i d'Adina de L'elisir d'amore, dos papers que el llibretista va considerar ideals per a ella.A més d'Alaide, Tadolini va interpretar a altres heroïnes de Bellini i, en particular, va ser Elvira a I puritani, Imogene a Il pirata, la protagonista de Norma i Amina a La sonnambula.Casaglia (2005) i Riggs (2003) p. 170 Cantà Amina a Viena, a París i a diversos teatres italians, sent particularment admirada per aquest paper.Per exemple a Martinez (1845) p. 242-249 i Jahn (2004) p. 34
Tadolini va treballar també especialment a obres de Saverio Mercadante. Va cantar a l'estrena dEmma d'Antiochia, Le due illustri rivali i Il bravo i a l'estrena de la versió revisada de Francesca Donato, a més de en algunes de les primeres representacions de Il giuramento i Orazi e Curiazi. Mercadante també havia escrit expressament per a ella el paper de Lea a La schiava saracena. L'esclat de la revolució del 1848 a Milà, però, va cancel·lar l'estrena i va provocar el tancament temporal de la Scala.The Musical world (1848) Volum 23, p. 306 Una altra soprano, Carlotta Gruitz, va cantar aquest paper en l'estrena que va tenir lloc l'any següent.OperaGlass, "Role Creators in the Operas of Saverio Mercadante" No obstant això, Tadolini va cantar com a Lea el 1850, per a l'estrena de la versió revisada de l'òpera al Teatro San Carlo de Nàpols.
Nàpols i Londres miniatura|El Teatro San Carlo de Nàpols (cap al 1830) Des del 1842, Eugenia Tadolini va actuar principalment al teatre San Carlo de Nàpols, tot i que va continuar apareixent en altres teatres italians i a l'estranger. Va cantar al teatre San Carlo a les estrenes d'almenys dotze òperes, gairebé totes oblidades, excepte Alzira de Verdi i Poliuto de Donizetti. En aquella època també va tenir una aventura amb un noble napolità, amb qui va tenir dos fills, ambdós morts a una edat primerenca.Rosselli (1992) p. 175