El Concert per a piano i orquestra de corda, op. 136, fou compost pel compositor rus Alfred Schnittke el 1979 en un sol moviment. Es va estrenar a la Gran Sala de la Filharmònica de Leningrad el 10 de desembre de 1979 pel seu dedicat Vladímir Krainev com a solista i Aleksandr Dmítriev com a director de la secció de corda de l'Orquestra Filharmònica. Malgrat la seva estructura, la peça es considera el tercer concert per a piano del compositor si es consideren les seves quatre obres de piano concertants. Krainev també va fer el primer enregistrament de l'obra el 1984, amb l'Orquestra de Cambra de Lituània, dirigida per Saulius Sondeckis.

Estructura El concert, amb una durada aproximada de 23 minuts, està estructurat en un únic moviment: Moderato – Andante – Maestoso – Allegro – Tempo di Valse – Moderato – Maestoso – Moderato – Tempo primo

Origen i context Schnittke va néixer a la Rússia Soviètica dins d’una família d’origen alemany i més tard es descrigué com un compositor rus sense cap sang russa. Malgrat això, la seva obra reflecteix una pluralitat d’estils que coexisteixen sovint en la mateixa composició. La seva música evidència influències de Prokófiev i Xostakóvitx, una exploració de la dodecafonia, sensibilitat pel jazz i la música lleugera, així com una intensa espiritualitat, especialment en els treballs posteriors. Finalment, va abandonar la Unió Soviètica i es va establir a Hamburg, Alemanya. Pel que fa als concerts, Schnittke va compondre obres per a violoncel, per a violí i tres per a piano, cadascuna amb una orquestració diferent. El primer (1960) utilitza una orquestra completa; el segon, Música per a piano (1964), va ser escrit per a orquestra de cambra; el tercer és el Concert per a piano i orquestra de corda. El quart concert per a piano, finalment, és per a dos intèrprets en duet, acompanyats d’una orquestra de cambra.

El Concert per a piano i corda es va compondre el 1979 en un període molt breu. Aquesta obra d’un sol moviment s’articula segons els principis de la forma sonata—allegro—i combina forma cíclica i variació. El subtítol original era Variacions no sobre el tema, indicant que cada variació es fonamenta en un element del tema que només es percep completament al final de l’obra. L’inici de la secció de desenvolupament evoca un scherzo, mentre que la cadència del solista funciona com un moviment lent.

Anàlisi musical miniatura|Cadenza del Concert per a piano Una de les singularitats més evidents del Concert per a piano i orquestra de corda és la predilecció de Schnittke pels acords sorollosos: agrupacions de tecles molt denses que el pianista fa sonar tant amb contundència com amb més suavitat, segons el moment. En contrast, hi ha passatges en què l’escriptura és lleugera i minuciosa, amb un piano gairebé filigranat que permet percebre cada detall amb claredat. L’inici n’és un bon exemple: les notes apareixen en parelles aïllades, una tot seguit de l’altra, creant una atmosfera quieta i desolada que reapareixerà en la conclusió de l’obra.

I finalment tornen els parells aïllats de l’obertura, que condueixen l’obra cap a un esvaniment gairebé miraculós. La part pianística no ha estat concebuda per complicar-se de manera artificial, com passa sovint en concerts centrats en el virtuosisme. Aquí el que es requereix és sensibilitat, lleugeresa i una certa dosi de dissonància, ja que els dits del pianista han d’adoptar posicions inusuals i, de vegades, fins i tot forçades.

El Concert s’articula a partir de contrastos molt marcats. A la mà esquerra del solista hi trobem un acompanyament d’aire tradicional, gairebé romàntic, mentre que la mà dreta desplega un cant znamenni, propi de la litúrgia russa. La senzillesa harmònica dels acords del piano s’enfronta a les línies de les cordes, altament cromàtiques i fins i tot amb incursions en els quart de to. El Concert fa conviure imatges diverses: un vals, un coral, passatges d’improvisació amb ressons quasi jazz, o sonoritats de campanes evocades pel piano. De manera ben curiosa, el motiu inicial de l’obra —una tercera menor— recorda força el timbre de l’apartament del carrer Vavilova de Moscou on Schnittke va viure durant els anys setanta i vuitanta.

És un concert d’una brillantor inquietant, amb un punt fúnebre i, per moments, d’una pesadesa deliberada. Recupera el model de concert en un sol moviment de tradició lisztiana, tot condensant-hi de manera precisa els ingredients fonamentals del poliestilisme''. La música de Schnittke, amb el seu caràcter sovint polèmic, beu de fonts i estètiques molt variades i fa conviure el que és trivial amb el que és elevat, el que és espiritual amb el que resulta estrany o pertorbador.

Els passatges de tall serial, les evocacions de campanes mussorgskianes, la diableria dels quarts de to, les inflexions pròpies de Prokófiev i els valsos grotescos que s’encavalquen de manera abrupta configuren un mosaic sonor d’efecte ambigu: irònic, distant en el pla emocional i, alhora, profundament inquiet. No és estrany que aquesta peça hagi esdevingut una de les més enregistrades del catàleg de Schnittke.

Enregistraments 1984: Vladímir Krainev · Saulius Sondetskis · Orquestra de Cambra de Lituània 1987: Roland Pöntinen · Lev Markiz · Stockholm Chamber Orchestra 1988: Vladímir Krainev · Vladímir Spivakov · Moscow Virtuosi 1991: Viktoria Postnikova · Guennadi Rojdéstvenski · London Sinfonietta 1993: Israela Margalit · Donald Barra · Moscow Philharmonic Orchestra 1994: Emma Schmidt · Gunter Neuhold · Badische Staatskapelle Karlsruhe 1994: Hana Dvoráková · Guennadi Rojdéstvenski · Orquestra Filharmònica Txeca 1995: Veronika Reznikovskaia · Arcady Shteinlukht · Orquestra de Cambra Mozarteum de Sant Petersburg 1997: Aleksei Volkov · Vassili Sinaiski · Orquestra Filharmònica de Moscou 1997: Ralf Gothoni · Ralf Gothoni · Orquestra de l'Acadèmia Sibelius 1997: Ígor Khudolei · Valeri Polianski · Orquestra Simfònica Estatal de Rússia 2004: Aleksandr Ghindin · Vladímir Spivakov · Moscow Virtuosi 2005: Viktoria Liubitskaia · Mark Gorenstein · Orquestra Estatal de l'Acadèmia de Rússia 2018: Paul Lewis · Aleksandr Polianitxko · BBC Scottish Symphony Orchestra

Referències

Schnittke Categoria:Composicions musicals del 1979 Categoria:Composicions per a orquestra de corda Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1970 Categoria:Obres d'Alfred Schnittke Categoria:Concerts de la dècada del 1970