Les dones de Corea del Sud han experimentat millores significatives pels canvis socials en els darrers anys, en comparació amb els temps anteriors, quan el confucianisme estava profundament impregnat en la cultura.
En la societat actual, l'economia de Corea del Sud ha millorat enormement a causa de la urbanització, la industrialització, l'autoritarisme militar, la reforma democràtica i la liberalització social des de finals de la dècada del 1960. Per tant, els rols de gènere i les identitats de gènere finalment s'han modificat com a conseqüència de la canviant modernitat.
Més de la meitat de les dones coreanes treballen i, a més, més del 25% de les dones casades treballen com a treballadores a temps complet.
En la política, tot i que no hi ha tantes dones polítiques com homes, les dones polítiques han començat recentment a participar més activament que en el passat. Per exemple, a l'Assemblea Nacional, les dones ocupen 20 dels 299 escons.
L'estatus de les dones varia segons la seva classe social i independència financera. A les àrees metropolitanes, les dones tenen més accés a l'educació, la qual cosa significa que estan menys confinades a la llar com a mestresses de casa. La majoria de les dones amb treball en àrees urbanes treballen en indústries terciaries, com el sector serveis. Per tant, com a dones treballadores, tenen més poder en la presa de decisions dins de les seves llars i són més independents econòmicament. D'altra banda, a les zones rurals, la majoria de les dones treballen en una indústria primària, com el sector agrícola, i de fet, no tenen varietat d'oportunitats educatives i laborals. L'estatus de les dones s'ha elevat fins al punt on es pot veure igual que la situació social dels homes en termes d'educació, salut i drets legals. No obstant això, encara hi ha molts prejudicis polítics i econòmics contra les dones.
A més, les dones sud-coreanes encara s'enfronten constantment als estereotips de gènere degut als rols de gènere rígids. Aquests estereotips inclouen que les dones que es quedin a casa com a mestresses de la llar, quedant subordinades als homes, amb menys poder i veu en la participació i en els moviments econòmics i polítics, i molts més.
Les dones de Corea del Sud no estan restringides a vestir-se d'una manera determinada, i segueixen un estil de vestir occidental.
Història
En la societat tradicional coreana, es va ensenyar a les dones que fossin subordinades a l'home, i que no tinguessin una educació avançada formal o tinguessin poca educació. Els seus rols es limitaven a confinar-se a la llar com a mestresses de casa i ser bones mares. Les seves funcions havien de mantenir l'harmonia dins de la llar, evitant conflictes innecessaris. A més, una dona casada havia de viure a la casa del seu marit i tenir cura de la família sencera del seu marit. S'esperava que les dones produïssin fills i se les culpaven si tenien filles en lloc de fills a causa d'una idea de preferir un fill a una filla. Les dones no tenien veu ni participen en la societat, ja que els homes ho feien per elles, i s'esperava d'elles que donessin suport als seus marits.
La millora de la condició de les dones va aparèixer per primera vegada durant finals del i principis del . Un gran nombre de missioners cristians occidentals van arribar a Corea del Sud per instituir les escoles modernes. Entre aquestes escoles modernes, algunes d'elles van establir les escoles amb un objectiu d'educar les dones en diferents camps, incloent literatura, arts, treballs religiosos i molts més. De fet, davant els ensenyaments dels missioners cristians occidentals, la majoria de les dones no tenien accés a l'educació. Com a resultat, les dones van poder participar en el moviment polític perquè les dones que van assol·lir l'educació també es dedicaven a ensenyar a altres dones.
Durant l'època sota l'administració colonial del Japó Imperial (1910-1945), les dones coreanes (gairebé fins a 200.000) van ser enviades a treballar com a dones de confort als bordells militars del Japó. Fins al final de la Segona Guerra Mundial, Corea va estar sota ocupació japonesa. Les dones van participar en el moviment independentista contra l'ocupació japonesa durant l'ocupació japonesa de Corea, per tant, el paper de les dones va canviat lleugerament amb l'educació i la participació en moviments polítics.
Després de ser independent del Japó, la República de Corea es va establir com a democràcia liberal. Les dones que desitjaven l'educació, el treball fora de la llar i la vida pública van obtenir els drets constitucionals per a la igualtat d'oportunitats. Per exemple, es van fundar diverses escoles per a l'educació de les dones. Les dones educades d'aquestes escoles van començar a participar en les arts, ensenyaments, activitats econòmiques i van informar a altres dones sobre la igualtat de gènere.
El percentatge de dones va augmentar constantment en camps professionals que ha suposat contribucions significatives a la societat, especialment en termes de creixement del PIB. Com que van tenir un paper més gran en les activitats econòmiques, el nivell educatiu de les dones també va augmentar, proporcionant oportunitats addicionals per a la professionalització. Avui, les dones coreanes reben nivells elevats d'educació i participen activament en una àmplia varietat de camps, inclosos l'educació, la medicina, l'enginyeria, les arts, la llei, la literatura i els esports.
Es preveu que la participació de les dones en la cultura social i econòmica continuï creixent i diversifiqui després de l'elecció de la primera dona Presidenta de Corea del Sud, Park Geun-hye. Això es deu parcialment a la promesa de Park Geun-hye de promoure una «revolució de les dones» i donar suport a la cura de la infància, augmentar les oportunitats de promoció i igualtat salarial. A més, Park Geun-hye també va prometre fer altres avenços per a les dones, que inclouen augmentar la representació de les dones, facilitar l'ocupació de les dones i donar suport a les dones treballadores, augmentar les oportunitats educatives per a que les dones siguin competitives en el mercat laboral, i per proporcionar polítiques de benestar social per a les dones per a promoure la implicació de les dones en diverses activitats socials. No obstant això, no totes aquestes polítiques s'han manifestat.
Els drets legals de les dones sud-coreanes Avui en dia, les dones de Corea del Sud tenen garantits tots els drets legals que tenen els homes. El 1948, les dones van guanyar els seus drets legals per a votar, conduir, i tenir propietats i actius propis i poder-los heretar; per exemple, les dones coreanes tenen accés a tots els serveis mèdics i sanitaris. Tots els ciutadans coreans tenen garantida l'assegurança de salut nacional segons la Llei Nacional d'Assegurances de Salut.
Corea del Sud ha treballat en la seva manera d'implementar la igualtat de gènere revisant i canviant els continguts discriminatius en les seves lleis existents des de la dècada del 1980. De fet, la Constitució de Corea del Sud ha assolit el seu objectiu de garantir una legislació sobre igualtat de gènere en un curt període. La implementació de les lleis per a prohibir les desigualtats de gènere i els prejudicis han fet augmentar el nombre de dones en la força de treball.
No obstant això, l'estatus de les dones a Corea del Sud il·lustra el fet que Corea encara li manca molt per millorar la igualtat de gènere. Per tant, la legislació i les normes públiques tenen rols crítics i significatius per a influir en les ciutats coreanes per a elevar substancialment l'estructura social.
Corea del Sud va il·legalitzar la violació conjugal el 2013.
L'educació En la societat tradicional de Corea, les dones no podien tenir accés a l'educació formal i la taxa d'alfabetització era baixa. La transició va arribar durant finals del i principis del , quan els missioners cristians occidentals van arribar a Corea del Sud establint escoles modernes per a les noies.
El 1886, els missioners metodistes van fundar una escola primària. El 1945, aquesta escola primària va guanyar la seva condició de universitat, que ara es coneix com a Universitat de Dones Ewha. Aquesta universitat encara es considera com la universitat de dones més prestigiosa de Corea del Sud. A la dècada del 1890, es van establir a Seül (la capital de Corea del Sud) les escoles per a noies de Chongsin i de Paehwa. El 1987, a Corea del Sud, hi havia al voltant de deu institucions d'educació superior per a dones. De fet, la matrículació de dones per a l'educació superior era del 28%. El 1987 hi havia al voltant de 262.500 noies estudiants d'educació superior. Tot i que més dones tenien més accés a l'educació superior en comparació amb el passat, només hi havia un 16% de professores a les escoles superiors i universitats el 1987.
El creixent nombre de dones que han rebut una educació universitària ha suposat que el seu paper sexual difereixi de la de les seves mares i àvies. Moltes dones educades a la universitat planifiquen carreres professionals independents i desafien el dret dels pares a triar el seu marit.
Les freqüents batalles ferotges entre estudiants universitaris i policials a finals de la dècada del 1980 van incloure dones. Un corresponsal de la Far Eastern Economic Review va citar un líder estudiant que va dir que «les noies són grans manifestants, ja que són molt dures i molt difícil d'agafar».
Malgrat que les dones de la Universitat de Corea de Corea de Sud políticament van seguir les seves contraparts japoneses (com ho van demostrar que durant les dècades del 1960 i 1970), es van mantenir en un mon de criança dels fills i de consumisme. Però el nombre de dones casades amb un treball fora de la llar va augmentar aproximadament un 12,6% anual a partir de 1977. El 1983, van ser contractades més dones en zones rurals (51,8%) que a les zones urbanes (37,9%). La majoria de les dones que treballen a les zones rurals tenen més de 30 anys, ja que les dones joves (i els homes) tendeixen a traslladar-se i buscar feina a les ciutats i a les àrees industrials. Les estadístiques oficials de Corea del Sud van indicar que el 43,6% de les dones es trobaven en la força de treball el 1988. No obstant això, les perspectives de les dones de classe baixa sovint eren molt poques. En alguns casos, es van veure obligades a formar part de la «indústria de l'entreteniment» per a sobreviure econòmicament. Segons una estimació, bordells, bars, salons de massatges, discoteques, i el que es coneix com barberies «estil deTaiwan» (és a dir, les que sovint utilitzen un nombre de massatgistes superior al de barbers) van emprar fins a 1 milió de dones, encara que no totes eren prostitutes. Aquest inframón d'abús i explotació ha començat a ser criticat i exposat per les dones activistes.
En la societat sud-coreana actual, la Constitució garanteix l'accés igualitari a l'educació per a les dones i també elimina qualsevol discriminació en matèria de recepció de l'educació basada en el gènere. El 1970, la taxa d'alfabetització era del 87,6%. A més, segons les estimacions de 2002, la taxa d'alfabetització va augmentar fins al 97,9%; el 96,6% de les dones i el 99,2% dels homes no són analfabets. Segons les estimacions del 2008, hi ha aproximadament una taxa d'inscripció del 99% de l'escola primària i de l'escola mitjana. La taxa d'inscripció per a l'escola secundària es troba aproximadament al 96,6%. Això significa que gairebé el 99% de les actuals sud-coreanes tenen com a mínim l'educació primària i secundària.
La vida familiar miniatura|Dones jugant al neoltwigi, 1905