Les protestes a Belarús, que alguns mitjans denominen «revolució de les sabatilles» (en anglès, slipper) o «revolució antipaneroles», són una sèrie de protestes de carrer contra el Govern de Aleksandr Lukaixenko, el president de Belarús. Les manifestacions, que formen part del moviment democràtic belarús, s'han estat produint abans, durant i després de les eleccions presidencials bieloruses de 2020, en les quals Lukaixenko buscava un sisè mandat en el càrrec.

El 15 d'agost de 2020, es va informar des de l'entorn del president Aleksandr Lukaixenko que van preguntar als representants del Kremlin sobre la possibilitat que Lukaixenko escapés a Rússia. A més, es va informar que la part russa també admet que és probable que Lukaixenko renunciï al càrrec de cap d'Estat.

El 20 d'agost de 2020, un alt executiu de l'empresa EPAM Systems, l'enginyer belarús Pável Líber i coautor de l'eina informàtica Golos (Veu en rus), va presentar l'informe final del recompte alternatiu de vots així com el mapa dels col·legis electorals que representen el 30 % de l'electorat, obtinguts amb ajuda de la plataforma. Aquests informes mostren que en un terç de col·legis els resultats van ser falsificats ja que Lukaixenko en realitat va obtenir menys del 40 % de vots.

Context miniatura|L'antiga Bandera de Belarús (utilitzat l'any 1918 i de 1991 a 1995) és un símbol del moviment democràtic. Lukaixenko és generalment qualificat pels mitjans de comunicació occidentals de « últim dictador » d'Europa i és al poder des de 26 anys. Sota el seu règim autoritari el govern ha reprimit sovint l'oposició, sobretot durant la revolució avortada de 2005 i les manifestacions de 2017. Lukaixenko s'enfronta a una oposició creixent per la gestió de la pandèmia de coronavirus, que ha negat que fos una amenaça seriosa mentre que les persones grans que eren els seus principals suports eren els més exposades al virus. De les cinc eleccions guanyades per Lukaixenko, només la primera ha estat jutjada lliure i justa pels observadors internacionals. Segons l'investigador David Teurtrie, del Centre d'investigació Europa-Eurasia de la Inalco, Fa alguns anys, Lukaixenko disposava d'una real base popular.

Abans de les eleccions miniatura|Concentració de suport a Tsikhanòuskaia a Minsk (30 de juliol de 2020). miniatura|Vídeo d'un míting de Tsikhanòuskaia Empresari i blogger Sergei Tsikhanóusky, que va qualificar Lukaixenko de " panerola », com en el poema infantil La poderosa panerola (amb la sabatilla aixafant simbòlicament la panerola) va ser arrestat a finals de maig de 2020 per les autoritats belarusses, que l'acusaven de ser un agent estranger. El juny de 2020, tenen lloc manifestacions al carrer contra Lukaixenko. Diversos candidats de l'oposició es van presentar a les eleccions com a conseqüència del moviment, però molts van ser arrestats. El 19 de juny, Lukaixenko va anunciar que " va frustrar un intent de cop d'estat ”, i va anunciar la detenció del seu principal rival, Viktar Babaryka. Aquest últim afirma que les acusacions de suborn i corrupció van ser falsificades i que la detenció va tenir una motivació política per evitar que guanyés les eleccions. L'esposa de Tsikhanóusky, Sviatlana Tsikhanòuskaia, es registra com a candidata després de l'arrest de Babaryka. Activistes de l'oposició, periodistes i blocaires també han estat arrestats en relació amb la repressió. El grup de drets humans Viasna va estimar que entre principis de maig i principis d'agost, al voltant de 1.300 persones van ser arrestades per manifestar-se.

Lukaixenko afirma que les manifestacions de l'oposició formen part d'un complot estranger potencialment orquestrat, segons ell, pels americans, l'OTAN, els russos o els ucraïnesos. Anuncia igualment la detenció de 33 persones, presentades com presumptes mercenaris del grup Wagner, una societat militar privada russa.

Els mitjans especulen sobre el destí de les protestes, que podrien durar i escalar-se o fins i tot convertir-se en una revolució en tota regla, similar a com les protestes d'Euromaidan es van convertir en una revolució a Ucraïna el 2014. El Fons Marshall, un Laboratori d'idees estatunidenc, assenyala que les protestes estan més esteses i es reprimeixen més brutalment que les anteriors protestes a Belarús.

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) indica que no segueix les eleccions del 2020, ja que no ha estat convidada a fer-ho. Aquesta és la primera vegada des del 2001 que l'Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans (ODIHR) de l'OSCE no aconsegueix supervisar les eleccions a Belarús. Des de 1995, l’OSCE no ha reconegut cap elecció a Belarús com a lliure i justa, i les missions anteriors d'observació de les eleccions de l’OSCE al país han estat dificultades pel govern.

El 23 de juliol, Lukaixenko afirma que la BBC i Radio Liberty han encoratjat els motins i amenaça d'expulsar aquests mitjans de comunicació i de prohibir-los informar sobre les eleccions. El 6 d'agost, aproximadament 5.000 manifestants baixen als carrers de Minsk agitant de les cintes blanques, cridant a eleccions lliures i regulars. En el transcurs de la primera setmana d'agost, desenes de milers de belarussos es manifesten contra Lukaixenko a les ciutats del país, entre les quals 60.000 a la capital Minsk, la qual cosa la converteix en la més gran manifestació al carrer de la Belarús post-soviètica.

Després de les eleccions Agost 2020 miniatura|Minsk, 16 d'agost de 2020. miniatura|Minsk, 16 d'agost de 2020. miniatura|Minsk, 23 d'agost de 2020. miniatura|Minsk, 30 d'agost de 2020. Quan es tanca l'escrutini, molts proveïdors de serveis d'Internet queden fora de servei, mentre la policia i els militars tanquen bona part de Minsk. La televisió estatal revela els resultats d'un sondeig a peu d'urnes que mostrava una victòria de Lukaixenko. Arran d'això, es van produir enfrontaments entre manifestants i policies antidisturbis a Minsk. S'utilitzen granades atordidores i bales de goma, ferint manifestants. La principal candidata de l'oposició, Sviatlana Tsikhanòuskaia, diu en roda de premsa que no confia en el sondeig: .

La segona nit després de l'anunci dels resultats (victòria de Lukaixenko amb un 80 %), els manifestants van aixecar barricades a la zona al voltant del mercat de Riga. Les forces del règim van respondre disparant gasos lacrimògens als manifestants i utilitzant granades atordidores. Un manifestant mor després d'una explosió. Segons el Ministeri de l'Interior belarús, es preparava per llançar un artefacte explosiu que va detonar a les seves mans. Un vídeo el mostra amb les mans buides i abatut per la policia.

Els enfrontaments van continuar la nit de l'11 al 12 d'agost de 2020 a zones més perifèriques de la ciutat (Kamennaïa gorka, Serebrianka i Ouroutchie). La policia també ataca representants de la premsa, trenca els seus equips i confisca targetes de memòria. El quart dia de la manifestació va tenir lloc amb més calma, sense detencions massives, i va estar marcat per marxes de dones que avançaven braç a braç en protesta pacífica. Mentre els soldats fan senyals de suport als manifestants, els agents de policia llencen els uniformes mentre els funcionaris dimiteixen.

El divendres 14 d'agost, centenars de manifestants són alliberats després d'haver estat detinguts. Afirmen haver estat torturats (privació d'aigua, d'aliment i de son, tortures amb electricitat i cremades de cigarrets). Eren detinguts per desenes a cel·les previstes per a 4 o 6 persones. Un manifestant testifica a l'AFP : Se m'ha copejat molt fort sobre el cap (...), la meva esquena està cobert de blaus després dels cops de porra. »El mateix dia, paramilitars russos del grup Wagner, són alliberats i expulsats a Rússia.

La Unió Europea intenta impulsar les autoritats belarusses a acceptar un pla elaborat per Polònia, Letònia i Lituània, que preveu la fi de la repressió, l'alliberament dels manifestants arrestats, l'establiment d'un Consell Nacional format per govern i membres de l'oposició, així com noves eleccions. Mentre continuen les protestes, Lukaixenko rebutja la mediació i la UE decideix establir sancions.

El 15 d'agost, els obrers es manifesten contra el poder. Investigadors, intel·lectuals, periodistes, i homes de negocis, així com l'exministre de la Cultura Pavel Latouchko es van unir igualment a la contestació. L'ambaixador de Belarús a Eslovàquia, va dir que estava impactat pels testimoniatges de tortura i deserta. Mentre el ministeri de l'Interior presenta les seves excuses als manifestants, el director d'una fàbrica anuncia la derrota del president sortint.

El diumenge 16 d'agost, a la crida de Sviatlana Tsikhanòuskaia, es van produir grans manifestacions de l'oposició a tot el país, en particular 100.000 (segons AFP) o 200.000 persones als carrers de Minsk (segons les estimacions de Reuters), després d'una concentració de Lukaixenko davant d'uns quants milers de seguidors portats en autobús. Loukachenko també està buscant el suport de Vladímir Putin per conservar la seva autoritat. Més de 2.000 manifestants arrestats per la policia van ser alliberats el 16 d'agost.

El 17 d'agost, mentre les vagues es multipliquen al país, Lukaixenko es dirigeix als treballadors de la fàbrica de tractors de Minsk (MKZT) que el reben als crits de "dimissió". Després d'haver desafiat els manifestants aconsellant-los que continuessin cridant, afirma que no hi haurà noves eleccions fins que no hagi estat mort i aleshores proposa lliurar el poder després de l'adopció d'una nova Constitució. El mateix dia, l'OSCE va fer una proposta de mediació.

La cadena pública Belarus 1 fa vaga el 18 d'agost i deixa de transmetre. Milers de manifestants es reuneixen davant la presó on és detingut Serguei Tsikhanóuski per celebrar el seu aniversari.

Al voltant de 1.000 agents de policia renuncien (dels 40.000 que hi ha al país). A més, els periodistes en vaga són acomiadats i substituïts per russos.

El 22 i 23 d'agost tenen lloc noves manifestacions a Minsk i a una cinquantena d'altres ciutats. La marxa del 23 d'agost a Minsk va mobilitzar 100.000 persones segons mitjans de comunicació lligats a l'oposició. A continuació, hi ha assalts del règim contra les fàbriques en vaga L'endemà, els oponents Serguei Dilevski i Olga Kovalkova, tots dos membres del Consell de coordinació, són detinguts a l'entrada de la fàbrica de tractors de Minsk per haver organitzat una vaga il·legal

El moviment de protesta coneix un cert ralentiment a partir de la segona setmana per la repressió i la divisió de l'oposició. La candidata a la presidència Sviatlana Tsikhanòuskaia « es va convertir en una autèntica musa mediàtica. Aquesta posició comença a crear tensions i a dividir el moviment quan es presenta com una possible presidenta de transició », subratlla un altre responsable de l'oposició.

Setembre 2020 Des que comença el curs escolar l'1 de setembre, els estudiants fan vaga per protestar contra el govern al poder. Aquesta vaga va durar diversos mesos en determinats establiments del país. Dotzenes d'estudiants són arrestats. miniatura|Minsk, 6 de setembre de 2020. El 6 de setembre, una nova manifestació reuneix més de 100.000 persones, cosa que la converteix en la manifestació més gran des del començament del moviment. A més, la policia va fer 633 detencions, incloses 363 que van romandre detingudes l'endemà, un record des de l'inici del moviment.