fou un prevere català.
Estudià al Seminari Diocesà de Solsona, i en va contribuir a la seva millor i recuperació, tot costejant les quatre figures de la façana del Cambril de la Capella de la Mare de Déu del Claustre, obra d'August Font i Carreras. Fou corresponsal del Diario de Barcelona a Roma, durant el Concili Vaticà I, gràcies al periodista Joan Mañé i Flaquer.
El 1875 va ser nomenat secretari de cambra i canonge pel bisbe de Girona Isidre Valls i Pallerola. L'any 1881 va formar part del Capítol de la Catedral de Tarragona. El mateix any consta com a canonge a la Catedral de Girona. Posteriorment, el cardenal Casafías en va nomenar Canonge Mestrescola de la Catedral de Barcelona el 1885. Entre 1899 i 1902 fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona. Durant el seu mandat, es va finalitzar l'edifici; es construí la sala d'actes literaris i la biblioteca; s'instituïren les acadèmies escolàstiques; i reorganitzà un nou pla d'estudis.
Segons sembla, i així consta en alguns documents, va ser nomenat per reial decret com a bisbe de Segòvia, però va declinar el càrrec. Quan va morir va llegar a Solsona una important biblioteca formada per més de mil volums, juntament amb dues càtedres, de Teologia General i de Teologia Dogmàtica, al Seminari Diocesà de Solsona.
Obres
Referències
Categoria:Rectors del Seminari Conciliar de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos del Solsonès Categoria:Sant Llorenç de Morunys Categoria:Nascuts el 1839 Categoria:Morts el 1915 Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis