Saudi Aramco (), oficialment la Saudi Arabian Oil Company (abans Arabian-American Oil Company), és una companyia pública saudita de petroli i gas natural amb seu a Dhahran.
L'any 2022 era la segona empresa del món per ingressos. Saudi Aramco compta amb la segona reserva mundial de cru demostrada amb més de ,OPEC, Annual Statistical Bulletin 2016 i la major producció diària de petroli de totes les empreses productores de petroli.
Saudi Aramco opera la xarxa de hidrocarburs més gran del món, el Master Gas System. La seva producció total de cru de 2013 va ser de , i gestiona més de cent jaciments de petroli i gas a l'Aràbia Saudita, inclosos 288,4 bilions de peus cúbics estàndard (SCF) de reserves de gas natural. Saudi Aramco opera el camp de Ghawar, el jaciment onshore més gran del món, i el camp Safaniya, el jaciment offshore més gran del món.Aramco Overseas Company - About Saudi Aramco , aramcooverseas.com. Consultat 11 novembre 2014.
L'11 de desembre de 2019, les accions de la companyia van començar a cotitzar a la borsa de Tadawul. Les accions van cotitzar a 35,2 riyals, cosa que li va donar una capitalització borsària d'1,88 bilions de dòlars https://www.theguardian.com/business/2019/dec/11/saudi-aramco-shares-soar-as-it-becomes-world-largest-listed-company i va superar la marca de 2 bilions de dòlars el segon dia de negociació. Al Forbes Global 2000 del 2020, Saudi Aramco va ser classificada com la segona empresa pública més gran del món.
Saudi Aramco va nomenar Hasan Al-Zahrani com el seu director executiu de sistemes d'energia el desembre de 2020.
Saudi Aramco està present en els països següents: Aràbia Saudita; Bahrain; Qatar; Kuwait; Oman; Emirats Àrabs Units. També exerceix funcions de suport a Egipte, Jordania, Irak, Syria i el Iemen.
Història Els orígens de Saudi Aramco es remunten a l'escassetat de petroli de la Primera Guerra Mundial i a l'exclusió de les empreses americanes de Mesopotàmia pel Regne Unit i França en virtut de l'Acord de San Remo sobre el petroli de 1920. L'administració nord-americana tenia aleshores el suport popular per a una "política de portes obertes", que Herbert Hoover, secretari de comerç, va iniciar el 1921. Standard Oil of California (SoCal) es trobava entre les empreses nord-americanes que buscaven noves fonts de petroli a l'estranger.
A través de la seva filial, Bahrain Petroleum Co. (BAPCO), SoCal va produir petroli a Bahrain el maig de 1932. Aquest esdeveniment va augmentar l'interès per les perspectives de petroli de l'Aràbia continental. El 29 de maig de 1933, el govern de l'Aràbia Saudita va concedir una concessió a SoCal en lloc d'una oferta rival de l'Iraq Petroleum Co. La concessió va permetre a SoCal explorar el petroli a l'Aràbia Saudita. SoCal va assignar aquesta concessió a una filial subsidiaria, California-Arabian Standard Oil (CASOC). El 1936, amb l'empresa sense èxit a l'hora de localitzar petroli, Texas Oil Co. (Texaco) va comprar una participació del 50% de la concessió. Després de quatre anys d'exploració infructuosa, el primer èxit va arribar amb el setè lloc de perforació a Dhahran el 1938, un pou conegut com a Dammam núm. 7. Aquest pou va produir immediatament més de , donant confiança a l'empresa per continuar. El 31 de gener de 1944, el nom de la companyia es va canviar de California-Arabian Standard Oil Co. a Arabian American Oil Co. (o Aramco). El 1948, Standard Oil de Nova Jersey (més tard coneguda com Exxon) va comprar el 30% i Socony Vacuum (més tard Mobil) va comprar el 10% de la companyia, amb SoCal i Texaco retenint el 30% cadascuna. Els nouvinguts també eren accionistes de l'Iraq Petroleum Co. i van haver de retirar les restriccions de l'Acord sobre la línia vermella per poder entrar en aquest acord. miniatura|esquerra|Complex d'Aramco a l'Aràbia Saudita, 1954 El 1949, ARAMCO havia fet incursions a l'Emirat d'Abu Dhabi (ara forma part dels Emirats Àrabs Units), cosa que va provocar una disputa fronterera entre Abu Dhabi i l'Aràbia Saudita. El 1950, el rei Abdulaziz va amenaçar amb nacionalitzar les instal·lacions petrolieres del seu país, pressionant així Aramco perquè acceptés repartir els beneficis al 50%.
Uns processos similars havien tingut lloc amb les companyies petrolieres americanes a Veneçuela uns anys abans. El govern nord-americà va concedir a les empreses membres dels Estats Units propietàries d'Aramco una desgravació fiscal coneguda com el truc d'or equivalent als beneficis atorgats al rei Abdulaziz. Arran del nou acord, la seu de la companyia es va traslladar de Nova York a Dhahran. El 1951, la companyia va descobrir el camp petrolífer de Safaniya, el camp offshore més gran del món. El 1957, el descobriment de camps de petroli connectats més petits va confirmar el camp de Ghawar com el camp terrestre més gran del món.
El 1975, el segon pla econòmic quinquennal de l'Aràbia Saudita incloïa un pla director de gas. El gas natural s'utilitzaria per generar energia, en lloc d'escalar el gas. El pla comptava amb l'ús del gas associat, però el 1985, Aramco va ser capaç d'incloure mil milions de peus cúbics estàndards al dia (Bscfd) de gas no associat. Aquest gas no associat es va produir a partir de la formació Kuff, que és una pedra calcària a 650 m per sota de la zona àrab productora de petroli. El 1994, Aramco va descobrir més gas no associat a la formació de gres més profunda de Jawf i va construir plantes a Hawiyah i Haradh per processar-lo.
Guerra de Yom Kippur El 1973, després del suport dels Estats Units a Israel durant la guerra de Yom Kippur, el govern saudita va adquirir una "participació" del 25% en els actius d'Aramco. Va augmentar la seva participació al 60% el 1974 i va adquirir el 40% restant el 1976. Aramco va continuar operant i gestionant els antics actius d'Aramco, inclosa la seva participació concessionària en determinats jaciments de petroli àrab saudita, en nom del govern àrab saudí fins al 1988. El novembre de 1988, un reial decret va crear una nova companyia àrab saudita, la Saudi Arabian Oil Company, per prendre el control dels antics actius d'Aramco (o Saudi Aramco) i va prendre la gestió i el control de les operacions dels jaciments de petroli i gas de l'Aràbia Saudita d'Aramco i els seus socis. El 1989-90 es van descobrir gas i petroli d'alta qualitat a tres zones al sud de Riad: entre elles la zona de Raghib, a uns 77 quilòmetres al sud-est de la capital.
Guerra del Golf Pèrsic El setembre del 1990, després de l'inici de la guerra del Golf, Aramco va substituir gran part de la producció de petroli eliminada del mercat mundial a causa de l'embargament de l'Iraq i Kuwait ocupat. Això va suposar la producció de 4,8 milions de barrils diaris (Mbpd) addicionals per mantenir estable el mercat mundial del petroli. A més, Aramco va proporcionar totes les necessitats de dièsel i de l'aviació de la coalició. Aramco va tornar a comercialitzar 146 pous de petroli Harmaliyah, Khurais i Ghawar amb plantes de separació de gasoil associades i un oleoducte de tractament d'aigua salada, que s'havien mantingut apagats durant la caiguda del preu del petroli dels anys vuitanta. La producció diària va augmentar de 5,4 Mbpd al juliol a 8,5 Mbpd el desembre de 1990 després d'un esforç de tres mesos de desballestament.
A partir del 1990, Aramco va iniciar una expansió de les vendes de cru al mercat asiàtic. Es van produir acords amb Corea, Filipines i Xina. El 2016, aproximadament el 70% de les vendes de cru d'Aramco es van fer a Àsia.
Anys 2000 El maig de 2001, l'Aràbia Saudita va anunciar la Gas Initiative, que proposava la creació de 3 empreses conjuntes amb 8 COI per a l'exploració de gas en superfície pura de riu amunt. Core Venture 1 incloïa el sud de Ghawar i el nord de Rub 'Al-Khali, Core Venture 2 incloïa el Mar Roig, mentre que Core Venture 3 involucrava Shaybah i Kidan. El 2003, Royal Dutch Shell i Total SA van formar una associació amb Saudi Aramco a Core Venture 3. El 2004, Core Venture 1 es va convertir en tres empreses conjuntes separades amb Saudi Aramco amb un 20%, una amb Lukoil, una segona amb Sinopec i una tercera amb Repsol.
El 2004, Aramco produïa 8,6 milions de barrils al dia (mbpd) d'un potencial de 10 mbpd. El 2005, Aramco va llançar un pla quinquennal per invertir 50.000 milions de dòlars per augmentar la seva capacitat diària a 12,5 mbpd augmentant la capacitat de producció i refinat i duplicant el nombre de plataformes de perforació.
El 2005, Saudi Aramco era la companyia més gran del món amb un valor de mercat estimat de 781.000 milions de dòlars.
Al juny del 2008, en resposta als preus del cru que superaven els 130 dòlars per barril, Aramco va anunciar que augmentaria la producció fins als 9,7 milions de barrils al dia (mbpd). Llavors, a mesura que els preus van caure, Aramco va afirmar el gener del 2009 que reduiria la producció a 7,7 mbpd.
El 2011, Saudi Aramco va iniciar la producció des del camp de gas Karan, amb una producció de més de 400 milions d'escf al dia.
El gener de 2016, el príncep hereu adjunt d'Aràbia Saudita, Mohammad bin Salman Al Saud, va anunciar que estava considerant cotitzar accions de l'empresa estatal i vendre-ne al voltant del 5% per tal de construir un gran fons sobirà.
El Wall Street Journal va informar el setembre de 2018 que Aramco estava considerant un fons de capital risc de 1.000 milions de dòlars per invertir en empreses tecnològiques internacionals.
El juny de 2019, un informe del Financial Times afirmava que Aramco havia assumit les despeses relacionades amb el ministeri; impulsar l'assignació pressupostària del ministeri d'Hisenda. També incloïa els viatges diplomàtics i relacionats amb l'empresa del ministre d'Energia Khalid Al Falih, així com les seves estades en hotels de luxe. No obstant això, un aliat va esmentar que les polítiques de Falih han generat ingressos derivats del petroli que superen amb escreix les seves despeses.
El setembre de 2019, l'Aràbia Saudita va nomenar Yasir Al-Rumayyan com a president d'Aramco. Al-Rumayyan es va convertir en el cap del fons sobirà de riquesa del país substituint Khalid Al-Falih, que ocupava el càrrec des del 2015.
El 2020, Saudi Aramco va adquirir una participació del 70% a SABIC, una empresa de fabricació de productes químics.
El juny de 2020, Saudi Aramco va acomiadar gairebé 500 dels seus més de 70.000 empleats, mentre que les empreses energètiques mundials reduïen la seva plantilla a causa de la pandèmia COVID-19. La majoria dels treballadors que van perdre la feina a Aramco eren estrangers.
El 9 d'agost de 2020, Saudi Aramco va informar d'una caiguda del 50% dels ingressos nets durant la primera meitat de l'exercici, ja que la demanda de petroli i els preus van continuar baixant a causa de la crisi del coronavirus. Això es va produir després que Saudi Aramco va perdre el títol d'empresa cotitzada més gran del món per capitalització borsària contra Apple, el 31 de juliol de 2020.
El 3 de novembre de 2020, Saudi Aramco va registrar una caiguda del 44,6% del benefici net del tercer trimestre, ja que la crisi del coronavirus continuava sufocant la demanda i pesant sobre els preus del cru.
Ciberatac 2012