miniatura|250x250px|Mapa topogràfic de la Llacuna de Villena alçat al voltant de 1790, amb vista a la seua dessecació. miniatura|Terme de la Ciutat de Villena i curs de les seues aigües, de 1750. miniatura|Saler de Penalva, a la riba de l'antiga llacuna. La llacuna de Villena va ser una llacuna salobre que es trobava en el terme municipal de Villena (País Valencià). Es va dessecar en 1803 per ordre de Carles IV d'Espanya.
Història La llacuna de Villena, juntament amb la de Salines (uns quilòmetres al sud), estava originada per un fenomen d'endorreisme. És a dir, les aigües no trobaven eixida i allí s'acumulaven. L'ecosistema generat gràcies a l'estancament de les aigües va permetre el desenvolupament d'un biòtop de gran riquesa faunística, com va ressaltar l'infant Don Joan Manuel, senyor de Villena, en el seu Llibre de la Caça:El suggeriment de deus salines en diferents punts del llit va propiciar l'establiment de diverses salines, que apareixen ja citades en la Relació enviada a Felip II de Castella el 1575:No obstant això, la llacuna no només comportava riqueses, sinó que també estava en l'origen de les febres tercianes (que reapareixien cada tres dies), un dels principals motius -juntament amb l'interés d'altres ciutats, sobretot Elx, a augmentar els seus recursos hídrics- pels quals es va començar a considerar-ne la dessecació.
Dessecació El 23 d'abril de 1803, Carles IV d'Espanya va ordenar al seu arquitecte major, Juan de Villanueva, les obres de dessecació. La principal obra va ser la que es va dir Séquia del Rei, que servia i serveix per evacuar les aigües de la conca al riu Vinalopó. A més, després de la dessecació van quedar al descobert les diferents deus, que es van poder separar entre salobres i dolces. Després de l'obra, es va amollonar un terreny de 1704 hectàrees cultivables que es va anomenar Demarcació de la Llacuna.
Noves terres Aquestes terres guanyades es van lliurar a uns colons (anomenats llacuners) que pagaven un delme per elles. Es regaven principalment amb les aigües de la "Font del Xop", localitzada a la pedania de las Virtudes. Per la cessió d'aquesta aigua de reg a localitats com Elda o Elx, Villena cobrava un elevat cànon que rebien les arques municipals. En 1899 la llacuna es va recuperar en part, fins a aconseguir 4 metres de profunditat, després de dos dies seguits de pluges torrencials.Rutas por Villena: Vía verde, Huerta y Las Virtudes Villena ¡un tesoro!
Vegeu també Séquia del Rei Laguna de Salines Els Salers Fartet
Referències
Categoria:Geografia de Villena Categoria:Salines del País Valencià