Abitur () és una titulació atorgada al final d'l'educació secundària a Alemanya, Lituània i Estònia. Es confereix als estudiants que passen els exàmens finals al final de la CINE 3, normalment després de dotze o tretze anys d'escolarització (vegeu també, per a Alemanya, Abitur després de dotze anys). En alemany, el terme té arrels en la paraula arcaica , que al seu torn derivava del llatí (futur participi actiu d', per tant, "algú que marxarà").
Com a examen de matrícula, Abitur es pot comparar amb els nivells A, el Matura o el Diploma Internacional de Batxillerat, que es classifiquen com a nivell 4 en el marc europeu de qualificacions.
A Alemanya Visió general El ("certificat de qualificació general per a l'accés a la universitat"), sovint anomenat (" Certificat Abitur "), expedit després que els candidats hagin aprovat els exàmens finals i hagin obtingut les qualificacions adequades tant l'últim com el segon curs passat, és el document que conté les seves qualificacions i els permet formalment assistir a la universitat. Així, engloba les funcions tant d'un certificat de graduació escolar com d'un examen d'accés a la universitat.For some subjects, additional entrance exams may be required, for example in sports, music and fine arts.
El terme oficial a Alemanya d'aquest certificat d'educació és ; la contracció Abi és freqüent en l'ús col·loquial. El 2005, un total de 231.465 estudiants van aprovar l'examen Abitur a Alemanya. Les xifres han augmentat constantment i el 2012, un total de 305.172 estudiants van obtenir lAllgemeine Hochschulreife. Aquest nombre, que reflecteix els que superen el tradicional Abitur a l'institut, és, però, inferior al recompte total. Sumant (per al 2012) els 51.912 estudiants que van obtenir el Hochschulreife a escoles de formació professional, aquest nombre total augmenta a 357.084. Si també s'afegeixen els quals obtenen la Fachhochschulreife (144.399 el 2012), el total dels que van obtenir el dret a estudiar a una universitat o una Fachhochschule és de 501.483 (2012).
Història Fins al , totes les universitats alemanyes tenien el seu propi examen d'accés. El 1788 Prússia va introduir l', una llei, per primera vegada dins d'Alemanya, que estableix l'''Abitur com a qualificació oficial. Posteriorment també es va establir als altres estats alemanys. El 1834 es va convertir en l'únic examen d'accés a la universitat de Prússia i va romandre així en tots els estats d'Alemanya fins al 2004. Des de llavors, l'estat alemany de Hesse permet als estudiants amb Fachhochschulreife estudiar a les universitats d'aquest estat.
Equivalència El nivell acadèmic dAbitur és comparable al Batxillerat Internacional, el Nivell Avançat GCE i les proves de Col·locació Avançada. De fet, els requisits d'estudi per al batxillerat internacional difereixen poc dels requisits de l'examen alemany. És l'únic certificat d'abandonament escolar de tots els estats d'Alemanya que permet al graduat (o Abiturient) traslladar-se directament a la universitat. La resta de certificats d'abandonament escolar, el Hauptschulabschluss i el Realschulabschluss, no permeten als seus titulars matricular-se a una universitat. Els certificats concedits de Hauptschulabschluss o Realschulabschluss poden obtenir una Fachhochschulreife especialitzada o un Abitur si es graduen en una Berufsschule i després assisteixen a Berufsoberschule o es graduen en una Fachoberschule .
Tanmateix, l'Abitur no és l'únic camí cap als estudis universitaris, ja que algunes universitats organitzen les seves pròpies proves d'accés. Els estudiants que hagin superat amb èxit un "Begabtenprüfung" ("prova d'aptitud") també són elegibles. Els estudiants d'altres països que tinguin un certificat d'abandonament escolar que no es consideri equivalent a l'Abitur (com el diploma nord-americà de batxillerat) i que tinguin prou resultats a la prova ACT o SAT, també poden entrar a les universitats alemanyes. Una persona que no tingui lAbitur i no faci una prova d'aptitud pot continuar sent admesa a la universitat completant almenys el 10è grau i fent un bon examen de QI (vegeu: Hochbegabtenstudium).
Altres qualificacions anomenades Abitur en ús col·loquial En alemany, el batxillerat europeu s'anomena europäisches Abitur i el batxillerat internacional s'anomena internationales Abitur, ambdós no confondre’s amb lAbitur alemany.
El terme Fachabitur es va utilitzar a tota Alemanya Occidental per a una variació de l'Abitur fins als anys noranta; el terme oficial per a la qualificació alemanya és fachgebundene Hochschulreife. Aquesta titulació inclou només una llengua estrangera (normalment, anglès). LAbitur, en canvi, sol requerir dues llengües estrangeres. El Fachabitur també permet que el graduat comenci a estudiar a una universitat, però es limita a una gamma específica de majors, en funció de les assignatures específiques que es tractin en els seus exàmens de Fachabitur. Però al graduat se li permet estudiar per a totes les especialitats en una Fachhochschule (Universitat de Ciències Aplicades, en certa manera comparable a la politècnica). Avui, el certificat d'abandonament escolar s'anomena fachgebundenes Abitur ("assignatura restringida Abitur") .
Ara el terme Fachabitur s'utilitza a la majoria de zones d'Alemanya per a la Fachhochschulreife (FHR). Es va introduir a l'Alemanya Occidental als anys setanta juntament amb el Fachhochschulen. Permet al graduat començar a estudiar a una Fachhochschule i, a Hesse, també a una universitat d'aquest estat. Als gimnasos d'alguns estats s'atorga l'any anterior a l'assoliment de l'Abitur. Tot i això, la forma normal d'obtenir Fachhochschulreife és la graduació d'una Fachoberschule alemanya, una escola professional professional, també introduïda als anys setanta.
El terme Notabitur ("Abitur d emergència") descriu una qualificació utilitzada només durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Es va concedir als estudiants masculins del Gimnàs alemany que es van allistar voluntàriament per al servei militar abans de graduar-se, així com a les dones joves que van ser evacuades de les principals ciutats abans de poder completar els estudis del Gimnàs tal com estava previst (aproximadament de tres a cinc milions de nens i adolescents van haver de ser evacuats durant la guerra). El Notabitur durant la Primera Guerra Mundial va incloure un examen, aproximadament equivalent a l'examen Abitur. El Notabitur de la Segona Guerra Mundial, en canvi, es va concedir sense examen. Després de la guerra, això suposava un desavantatge important per als estudiants afectats, ja que, a diferència del seu homòleg de la Primera Guerra Mundial, el certificat no es reconeixia generalment a Alemanya Occidental i mai a Alemanya Oriental. Les universitats van sol·licitar que l'Abitur consistís en exàmens escrits que incloguessin almenys dues llengües estrangeres (gairebé sempre el llatí i el francès, aquest últim de vegades substituït per l'anglès). Als estudiants, que van rebre el Notabitur durant la Segona Guerra Mundial, se'ls va proposar tornar a entrar a l'escola per preparar-se i presentar-se a l'examen un cop acabada la guerra. Aquestes classes especials de preparació d'Abitur estaven formades per adults joves de diferents edats i sexes, cosa que era molt inusual en aquell moment.
miniatura|Aquest graduat alemany (Abiturient) va escriure al seu cotxe: "Classe del 2008: sense saber res, però sabent on està escrit. Abipedia "(una paraula portmanteau compilada des d' Abitur i Wikipedia)
Certificat de graduació de batxillerat equivalent en altres països El certificat de graduació equivalent a la República Txeca, Àustria, Polònia i altres països de l'Europa continental és el Matura; mentre que a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord, Hong Kong, Singapur i les Índies Occidentals, té nivells A; a Escòcia és de grau superior; a la República d'Irlanda és el Leaving Certificate; a Grècia i Xipre és l'«apolytirion» (una mena de títol de batxillerat); a Malta és el certificat de matriculació (MATSEC), a Hongria se l'anomena érettségi bizonyítvány aproximadament equivalent a la frase alemanya Zeugnis der Allgemeinen Hochschulreife ja que s'origina a partir de la monarquia austrohongaresa.
A Austràlia, el certificat de graduació atorgat als estudiants de secundària és el Certificat d'Educació Secundària Sènior (SSCE). No obstant això, el nom de SSCE varia d'un estat a un altre. A Victòria, s'anomena el Certificat d'Educació Victoriana (VCE); a Nova Gal·les del Sud s'anomena Higher Schools Certificate (HSC).
A l'Índia diversos estats el denominen de manera diferent. Cada estat indi té el seu propi tribunal d'exàmens, alguns estats tenen el seu propi sistema de proves d'entrada. La superació de l'examen especificat capacita l'estudiant per accedir al programa de pregrau d'una universitat. Per exemple, als estats d'Andhra Pradesh i Telangana, això es coneix com Board of Intermediate Examination (BIE).
Per a programes professionals, especialitzats i institucions amb bona reputació, hi ha proves d'accés. Per a l'enginyeria, hi ha un examen conjunt d'accés d'enginyeria a tots els nivells de l'Índia. Per a estudiants de pregrau metges MBBS programes hi ha una prova nacional de selecció i entrada conegut com NEET-UG nacional de selecció i prova de l'entrada dut a terme a tota l'Índia. També hi ha un examen de tot l'Índia realitzat per la Junta Central d'Educació Secundària CBSE, la certificació es coneix com a Certificat Secundari Superior (HSC).
Exàmens Durant els exàmens finals (Abiturprüfungen), els estudiants fan proves en quatre o cinc assignatures (almenys una de les quals és oral). Els procediments varien segons l'estat. Curs Tipus d'examen 1r curs avançat Escrit 2n curs avançat Escrit Curs bàsic o 3r curs avançat Escrit Curs bàsic Oral Curs bàsic Oral, presentació o BLL (literalment "èxit d'aprenentatge excepcional", un treball de 20 pàgines o èxit en una competició reconeguda) Tot i que l'estudiant tria algunes assignatures provades, cal cobrir tres àrees:
Llengua, literatura i arts Alemany, sòrab (a Saxònia i Brandenburg), llengües estrangeres (típicament anglès, francès, llatí, grec antic, espanyol, italià o rus; rarament neerlandès, xinès, japonès, hebreu antic, turc, grec modern, portuguès o polonès). Música, arts visuals o escèniques, literatura Ciències Socials Ciències polítiques, història, geografia, economia Psicologia, filosofia, religió, ètica Matemàtiques, ciències naturals i tecnologia Matemàtiques, física, química, biologia Informàtica, tecnologia, ciències nutricionals Esports
Ocasionalment, les escoles (especialment berufsorientierte Gymnasien) ofereixen assignatures professionals com pedagogia, informàtica empresarial, biotecnologia i enginyeria mecànica.
Els exàmens finals se solen fer de març a maig o juny. Cada examen escrit de nivell bàsic dura aproximadament tres hores; els exàmens de nivell avançat triguen quatre hores i mitja i els exàmens escrits són en format assaig. Els exàmens orals duren uns 20 minuts. Els treballs són qualificats per almenys dos professors de l'escola. En algunes parts d'Alemanya, els estudiants poden preparar una presentació, fer treballs d'investigació o participar en un concurs i poden fer exàmens orals addicionals per aprovar l'''Abitur si l'examen escrit és deficient.
Abans de la reunificació, els exàmens Abitur es feien localment a Alemanya Occidental, però Baviera ha dut a terme exàmens centralitzats (Zentralabitur) des de 1854. Després de la reunificació, la majoria dels estats de l'antiga Alemanya de l'Est van continuar els exàmens centralitzats i, a principis del , molts estats van adoptar els exàmens centralitzats. El 2013, tots els altres estats, excepte Rheinland-Pfalz, també van introduir exàmens escrits centralitzats almenys en les assignatures bàsiques (alemany, matemàtiques i la primera llengua estrangera, generalment anglès). Els exàmens s'estructuren de la següent manera: