nom de ploma d'Isabel Ángela Prieto González Bango, va ser una poeta i dramaturga espanyola, considerada «una de les primeres dones a ingressar al cànon literari de Mèxic del segle XIX», ja que en aquest país va ser on va dur a terme la major part de la seva obra literària.
Biografia miniatura|150x150px|Prieto de Landázuri és considerada «una de les primeres dones a ingressar al cànon literari de Mèxic del segle XIX». Existeixen desacords sobre el lloc de naixement d'Isabel Prieto de Landázuri; si bé la majoria de les fonts consideren que va néixer a Alcázar de San Juan, Ciudad Real, Espanya l'any 1833, alguns escriptors com l'espanyol Julio Cejador y Frauca van afirmar que en realitat havia nascut a la Ciutat de Mèxic. Fins i tot, hi ha altres fonts que asseguren que va néixer l'any 1828 en territori espanyol. Era filla del panameny Sotero Prieto Olasagarre (en aquells moments, Panamà estava sota el domini espanyol) i l'espanyola Isabel González Bango de la Puebla, i va ser la gran d'onze germans.
Als seus quatre anys d'edat, la seva família es va mudar a Mèxic on Isabel es va dedicar a estudiar. Allà va aprendre diversos idiomes que li van permetre exercir-se com a traductora d'obres literàries notables. Temps després, va viatjar a Guadalajara, Jalisco, lloc on va desenvolupar la major part de les seves obres literàries. Se sap que va col·laborar amb l'escriptor francès radicat a Mèxic Alfredo Bablot en el diari El Federalista. L'any 1864, davant de la Intervenció Francesa a Mèxic, es va traslladar a la ciutat estatunidenca de San Francisco, Califòrnia. Un any després, al 1865, va tornar a Mèxic i va contreure matrimoni amb el seu cosí Pedro Landázuri Diez, un polític notable d'aquesta època, i es va traslladar al barri de Tacubaya a la Ciutat de Mèxic.
"Dotada d'una prodigiosa i facilísima memòria, concebia i donava forma a les seves composicions sense ajuda de la ploma, i les dictava després al seu marit: pot dir-se, malgrat la gran extensió de la major part d'elles, que totes eren veritables improvisacions." Les seves obres dramàtiques són més de catorze, i les principals són: Las dos flores, Los dos son peores, Oro y oropel, La escuela de las cuñadas, Duende y serafín, Abnegación, El Ángel del hogar, Una noche de Carnaval, Soñar despierto i Un lirio entre zarzas.El Tiempo, México, 1883, p. 328-329.
Al 1874, el seu marit va assumir el càrrec de cònsol de Mèxic a Hamburg així que Isabel es va traslladar amb ell i el seu fill Jorge. La seva altra filla, Blanca, va emmalaltir i va morir a Veracruz mentre esperava el vaixell que els portaria a Hamburg. El tercer fill de la parella va néixer l'any 1875, una cop es trobaven a Alemanya.
Va morir l'any 1876 a causa d'un infart cerebral.
José María Vigil va llegir el discurs titulat "La Sra. Isabel Prieto de Landázuri", un estudi biogràfic i literari de l'autora, davant l'Acadèmia Mexicana, l'any 1882. Vigil mateix va recopilar les seves obres poètiques en una publicació realitzada per Irineo Paz.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Biografia d'Isabel Prieto de Landázuri a Mcnbiografias.com Obres poètiques de la Senyora Isabel Prieto de Landázuri (microfitxa): col·leccionades i precedides d'un estudi biogràfic i literari Les dues flors, drama, obra d'Isabel Prieto de Landázuri, en hathitrust.org
Categoria:Morts a Hamburg Categoria:Traductors de l'italià al castellà Categoria:Traductors de l'anglès al castellà Categoria:Traductors del francès al castellà Categoria:Traductors de l'alemany al castellà Categoria:Persones d'Alcázar de San Juan Categoria:Nascuts el 1833 Categoria:Traductors castellanomanxecs Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX