El yue és un conjunt de llengües sinítiques parlades al sud de la Xina, particularment en Liangguang (les províncies de Guangdong i Guangxi).Ethnologue: "Yue Chinese"; "Yue" or older "Yüeh" in the OED; ISO code yue Amb 80 milions de parlants, es tracta de la quarta llengua sinítica més parlada, i un dels set principals grups de dialectes.
Sovint s'utitlitza el terme Cantonés per a referir-se al conjunt, si bé els lingüistes prefereixen reservar la denominació per a la varietat parlada a l'àrea de Guangzhou, Wuzhou, Hong Kong i Macau, sent alhora el dialecte de prestigi, i la variant estandarditzada, així com la varietat de xinés més coneguda i identificable després del Mandarí.
Les variants del xinés yue són prou conservadores i retenen un bon nombre de les característiques del xinés antic. Es considera que el cantonés és més pròxim a formes antigues que la majoria de les altres variants, com ara el xinès mandarí estàndard. Alhora, les distintes varietats del Yue no són mútuament intel·ligibles amb altres varietats del xinès.Cantonese as written language: the growth of a written Chinese vernacular, p. 48, Donald B. Snow, Hong Kong University Press, 2004Victor H. Mair (2009): Mutual Intelligibility of Sinitic Languages
Denominació L'ús prototípic del nom Cantonés en anglés és per a la varietat de Guangzhou, però també s'utilitza per a la llengua Yue en el seu conjunt. Per tal d'evitar confusions, els textos acadèmics poden anomenar la branca principal Yue, seguint l'ortografia pinyin mandarí, i restringir el terme cantonés al seu ús comú per a la varietat parlada en Guangzhou, o evitar el terme per complet i distingir el Yue del dialecte de Guangzhou.
En xinés, els habitants de Hong Kong i Macau, així com els immigrants cantonesos a l'estranger, solen anomenar la llengua Gwóngdūng wá (廣東話) «parla de Guangdong». La gent de Guangdong i Guangxi també utilitzen el terme Yuht Yúh (粵語) «llengua Yue» i el terme baahk wá (白話), llengua vernacla.
Història L'àrea de la Xina al sud de les muntanyes Nanling, coneguda com Lingnan, àrea que comprén aproximadament les actuals Guangxi i Guangdong, era originàriament la llar de pobles coneguts pels xinesos com els Cent Yue (Baiyue). La migració xinesa han a gran escala a la zona va començar després de la conquesta Qin de la regió l'any 214 aC. Les successives onades migratòries van seguir en moments de convulsions al nord i al centre de la Xina, com el col·lapse de les dinasties Han, Tang i Song. La ruta més popular era pel riu Xiang, que els Qin havien connectat amb el riu Li pel canal Lingqu, i després cap a la vall del Xi Jiang (riu Oest). Una ruta secundària seguia el riu Gan i després el Bei Jiang (riu nord) fins a l'est de Guangdong. Els parlants de Yue van unir-se més tard amb parlants Hakka seguint la ruta del riu Nord, i els parlants min arribats per mar.
Després de la caiguda de l'estat de Qin, l'àrea de Lingnan va formar part de l'estat independent de Nanyue durant aproximadament un segle, abans de ser incorporada a l'imperi Han l'any 111 aC. Després de l'enfonsament de la dinastia Tang, gran part de l'àrea va passar a formar part de l'estat de Han del Sud, un dels estats més longeus de les Cinc Dinasties i Deu Regnes, entre el 917 i el 971.
Les grans onades de migració xinesa al llarg de les dinasties xineses successives van assimilar un gran nombre d'aborígens Yue, amb el resultat que la població actual que parla l'idioma descendeix d'ambdós grups. Les capes col·loquials de les varietats Yue contenen elements influenciats per les llengües tai antigament parlades àmpliament a la zona i encara parlades per pobles com el Zhuang o el Dong.
L'auge del cantonés La ciutat portuària de Guangzhou es troba al bell mig del delta del riu Perla, amb accés a l'interior a través del riu Oest, Nord i Est, que conflueixen al delta. Ha estat el centre econòmic de la regió de Lingnan des dels temps de Qin, quan era un important centre de construcció naval. Cap al 660, era el port més gran de la Xina, part d'una xarxa comercial que s'estenia fins a Aràbia. Durant la dinastia Song del Sud, també es va convertir en el centre cultural de la regió. Com moltes altres varietats xineses, va desenvolupar una capa literària diferent associada amb la tradició local de llegir els clàssics. El dialecte de Guangzhou (cantonés) es va utilitzar en gèneres de cançons populars com el Yuèōu, Mùyú i Nányīn, així com l'Òpera cantonesa. També hi havia una reduïda quantitat de literatura vernacular, escrita amb caràcters xinesos ampliats amb una sèrie de caràcters no tradicionals per a paraules cantoneses.
Guangzhou es va convertir en el centre del comerç exterior en ràpida expansió després de l'aixecament de la prohibició marítima, amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals establint una cambra de comerç a la ciutat el 1715. Els avantpassats de la majoria de la població Han de Hong Kong provenien de Guangzhou després que el territori se cedira a Gran Bretanya, mitjançant un tractat desigual, el 1842. Com a resultat, el cantonés de Hong Kong, la llengua més parlada a Hong Kong i Macau, és una branca del dialecte de Guangzhou. La popularitat dels mitjans de comunicació en cantonés, la música Cantopop i el Cinema de Hong Kong, especialment i a partir dels anys 1970, el d'acció, ha provocat que des d'aleshores hi haguera una exposició substancial del cantonés a la Xina, i posteriorment, a la resta d'Àsia. Al continent, la política nacional és promoure el xinés estàndard, que també és el mitjà d'ensenyament a les escoles. El lloc de la llengua i la cultura cantoneses locals segueix sent controvertit. L'any 2010, es va abandonar una controvertida proposta de canviar alguns programes de la televisió local de Guangzhou del cantonés al mandarí després d'una reacció generalitzada acompanyada de protestes públiques.
Llengües i dialectes Les llengües yue es parlen a les províncies del sud de Guangdong i Guangxi, una zona dominada durant molt de temps culturalment i econòmicament per la ciutat de Guangzhou al delta del riu Perla. La varietat cantonesa, també parlada a Hong Kong i Macau, és la varietat de prestigi de Yue.
La influència de Guangzhou s'ha estés cap a l'oest al llarg del sistema del riu de la Perla, de manera que, per exemple, la parla de la ciutat de Wuzhou, situada uns 190 km aigües amunt a Guangxi, és molt més semblant a la de Guangzhou que els dialectes dels districtes costaners més propers però separats de la ciutat per un terreny muntanyós. Una de les llengües costaneres, el taishanés, és la varietat Yue més comuna entre les comunitats d'ultramar. Les distintes varietats Yue no són totalment intel·ligibles entre si.
Classificació miniatura||Grups de dialectes Pinghua i Yue a Guangxi i Guangdong identificats a l'Atles lingüístic de la Xina. Al manual de dialectes de Yuan Jiahua (1962), els dialectes Yue es van dividir en cinc grups:
Yuehai, que cobreix el delta del riu de la Perla i la vall del riu Xi. Siyi, a la prefectura costanera de Jiangmen al sud-oest de Guangzhou. Gao–Lei, al sud-oest de Guangdong. Qin–Lian al sud de Guangxi. Guinan, al sud-oest de Guangxi.
A lAtles lingüístic de la Xina, algunes varietats parlades a l'oest de Guangxi abans classificades com a Yue es col·loquen en un grup separat, el Pinghua. La resta de dialectes Yue es divideixen en set grups. Es troben tres grups a la conca hidrogràfica del riu Perla:
Guangfu, inclou el cantonés pròpiament dit, parlat a Guangzhou, Hong Kong i Macau, així com els dialectes de les zones circumdants del delta del riu com Zhongshan, Foshan, Dongguan, Zhuhai i Shenzhen, i a les parts del sud de les prefectures de l'interior de Zhaoqing i Qingyuan i en parts de Guangxi com la ciutat de Wuzhou. Els dialectes Gou–Lou es parlen a les zones interiors de l'oest de Guangdong i l'est de Guangxi, i inclouen el dialecte de Yulin (Bobai). Yong-Xun es parla principalment a la vall Yong-Yu-Xun de Guangxi, inclosa la capital provincial Nanning.
Els quatre grups restants es troben a les zones costaneres:
Els dialectes Siyi es parlen a la prefectura costanera de Jiangmen, al sud-oest de Guangzhou. Inclouen la varietat Taishan, també coneguda com a Taishanés, que era omnipresent als barris xinesos americans abans de la dècada de 1970. Els dialectes Gao-Yang es parlen a zones del sud-oest de Guangdong com Yangjiang i Lianjiang. Wu-Hua es parla principalment a l'oest de Guangdong al voltant de Wuchuan i Huazhou. Els dialectes Qin-Lian es parlen a les zones del sud de Guangxi de Beihai, Qinzhou i Fangcheng.
Anne Yue-Hashimoto ha proposat una classificació alternativa basada en un mostreig més ampli de característiques:
Delta del riu Perla Nord Sanyi–Zhaoqing: dialectes de Foshan i del sud-est de Zhaoqing Interior: part occidental de la conca del riu de la Perla, incloent el Gou-Lou de l' Atles i els dialectes Pinghua del sud. Guangfu Nucli: cantonés pròpiament dit (Cantonés de Guangzhou, Hong Kong) Interior: dialectes Gao-Yang de Maoming i els dialectes Yong-Xun de Nanning i Guiping. Sud Zhongshan, inclòs el dialecte Shiqi. Guan–Lian: dialectes de la regió del delta oriental (Dongguan i els Nous Territoris), així com els dialectes costaners de Guangxi classificats com a Qin–Lian a l'''Atles . Interior: Huazhou, Wuchuan, Yulin Wuyi-Liangyang Wuyi Xin–En: Xinhui, Taishan, Enping i el districte veí de Doumen. Kai-He: Kaiping i Heshan. Liangyang: Yangjiang i Yangchun (la part oriental de la zona de Gao-Yang de lAtles).
El dialecte de Dapeng és una llengua mixta cantonés-hakka parlada per entre 3.000 i 5.500 persones a Dapeng, Shenzhen.
Cantonés start=49|end=155|thumbtime=94|miniatura|220x220px|Jasper Tsang recitant Carta a l'emperador (Su Xun, 1058) en Cantonés. El dialecte del Yuehai a Guangzhou, comunament anomenat cantonés, és el dialecte de prestigi de la província de Guangdong i l'estàndard social de l'idioma Yue. És el dialecte més parlat i és una llengua oficial de Hong Kong i de Macau, juntament amb l'anglés i el portugués respectivament. És la llengua franca no només de la província de Guangdong, sinó també dels emigrants cantonesos d'ultramar, encara que en moltes zones de l'estranger és numèricament el segon dialecte Yue, per darrere del taishanés.
Per llei, el mandarí (Putonghua o guoyu) és la llengua estàndard de la Xina continental i Taiwan i s'ensenya pràcticament universalment com a complement de les llengües locals com el cantonés a Guangdong i Guangxi. A Guangzhou, molts elements de vocabulari característics del Yue s'han substituït per pronunciacions cantoneses dels termes corresponents de Putonghua.
El cantonés és l'idioma oficial de facto de Hong Kong (juntament amb l'anglés) i Macau (juntament amb el portugués), encara que legalment l'idioma oficial és només el xinés. És la llengua oral d'instrucció a les escoles xineses de Hong Kong i Macau, i s'utilitza àmpliament a les llars de parla cantonesa. Els mitjans de comunicació en llengua cantonesa (cinema de Hong Kong, sèries de televisió i Cantopop), que existeixen aïllats de les altres regions de la Xina, la identitat local i la diàspora cantonesa que no parla mandarí, a Hong Kong i a l'estranger, donen a la llengua una identitat única. El cantonés col·loquial de Hong Kong sovint incorpora paraules angleses a causa de les influències històriques britàniques.
La majoria de les pel·lícules wuxia de Guangdong es filmen originalment en cantonés i després es doblen o subtitulen en mandarí, anglés o tots dos.
Taishanés miniatura|Un parlant del xinés Siyi Yue proporciona exemples de diferències entre Siyi Yue i el cantonés.