() és una pel·lícula soviètica de 1937, dirigida per Serguéi Eisenstein i famosa per haver estat suprimida i presumptament destruïda abans de la seva culminació.
Relata la història d'un jove agricultor que tracta d'oposar-se al seu propi pare, qui té la intenció de trair al govern soviètic, per raons polítiques, sabotejant la collita anual. La pel·lícula destaca els esforços del jove per detenir al seu propi pare per protegir a l'Estat soviètic i culmina amb l'assassinat del noi i un disturbi. La pel·lícula pren el títol d'una novel·la curta d'Iván Turguénev, però està basada en la vida de Pávlik Morózov, un noi rus que es va convertir en màrtir polític després de la seva mort el 1932, després d'haver denunciat al seu pare a les autoritats soviètiques i ser executat, posteriorment, a mans de la seva família. Pávlik Morózov va ser immortalitzat en programes escolars, poesia, música i en aquesta pel·lícula.
Encarregada per un grup juvenil comunista, la producció de la pel·lícula va transcórrer entre 1935 i 1937, fins que va ser aturada pel Govern central soviètic, que va adduir que contenia falles artístiques, socials i polítiques; no obstant això, alguns van prendre com a exemple aquesta pel·lícula per criticar la ingerència del govern al cinema, estenent aquesta crítica fins al mateix Ióssif Stalin. Arran del fracàs de la seva pel·lícula, Eisenstein va declarar públicament que el seu treball havia estat un error. Diverses persones van ser arrestades durant i després del subsegüent desastre.
Durant molt temps, es va creure que la pel·lícula s'havia perdut durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial; no obstant això, en els anys 1960, es van trobar talls i còpies parcials de la pel·lícula. A partir d'ells, es va emprendre una recreació d'El prat de Bezhin sobre la base del guió original. Rica en simbolisme religiós, la pel·lícula i la seva història es van convertir en un objecte d'estudi.Beumers, Birgit, ed. (1999). Russia on Reels: The Russian Idea in Post-Soviet Cinema. Londres i Nova York: I.B. Tauris Publishers, pp.16-17. La pel·lícula ha estat extensament discutida tant a l'interior com a l'exterior de la indústria cinematogràfica a causa de la seva naturalesa històrica, les estranyes circumstàncies de la seva producció i fracàs i per la bellesa de les seves imatges, considerades com unes de les més grandioses al cinema. Malgrat el fracàs de la pel·lícula, Eisenstein va continuar la seva carrera: va guanyar l'aclamació i premis soviètics i es va convertir en director artístic del gran estudi Mosfilm.
Relat original de Turguénev i Pávlik Morózov La pel·lícula es basa en part en una novel·la curta d'Iván Turguénev, el novel·lista rus del , però va ser adaptada per incorporar la història folklòrica de Pávlik Morózov, un supòsit pioner glorificat per la propaganda soviètica com un màrtir. La història fictícia original de Turguénev titulada El prat de Bezhin o Bezhin Lug tractava sobre uns joves camperols en els anys 1850, a la regió de l'Oriol que discutien sobre els signes sobrenaturals de la mort, mentre passaven la nit en el prat de Bezhin amb un caçador perdut. Posteriorment, Eisenstein remouria qualsevol referència directa a la ficció de Turguénev, fora del títol de la pel·lícula. El relat forma part d'una col·lecció de contes o novel·les curtes recopilats a Memòries d'un caçador. esquerra|miniatura|226x226px|Pávlik Morózov, 1932. La vida i mort de Morózov en el llogaret de Gerásimovka en els Urals no té connexió amb l'obra literària de Turguénev. Morózov era un noi de 13 anys d'edat que va denunciar al seu pare, un kulak, a les autoritats soviètiques i, com a resultat, va ser assassinat per la seva família. Era una moralitat soviètica: oposar-se a l'Estat era egoista i reaccionari i l'Estat era més important que la família. El relat més popular de la història de Morózov és com segueix: nascut de camperols pobres en Gerásimovka, un petit llogaret a 350 quilòmetres al nord-est de Sverdlovsk, Morózov era un comunista dedicat que liderava als joves pioners a la seva escola i recolzava la col·lectivització de granges decretada per Stalin. En 1932, a l'edat de 13 anys, Pávlik va denunciar al seu pare, Trofim Morózov, a la policia política (OGPU). El pare de Pávlik, president del soviet del poble o selsoviet, va ser acusat d'haver estat falsificant documents i venent-los als bandits i enemics de l'Estat soviètic. El major dels Morózov, Trofim, va ser sentenciat a deu anys en un gulag i, més tard, va ser executat; no obstant això, la família de Pávlik no aprovava les accions del noi. El 3 de setembre d'aquest any, el seu oncle, avi, àvia i un cosí el van assassinar, al costat del seu germà menor. Tots ells, excepte l'oncle, van ser detinguts per la OGPU, convictes i sentenciats a "la major mesura de defensa social": la pena de mort per un escamot d'afusellament.
La història de Pávlik Morózov va ser desenvolupada en lectures obligatòries per a nens, cançons, peces teatrals, un poema simfònic, una òpera completa i sis biografies. Existeix molt poca evidència original relativa a la història; la major part es compon d'especulacions proveïdes per testimonis de sentides. En El prat de Bezhin, el noi és anomenat Stepok, partint de la informació i tradició històrica original. Entre les ironies de la història dEl prat de Bezhin es troba que Pávlik Morózov no hauria estat un membre dels joves pioners. Morózov ha estat considerat un noi pertorbat que no era conscient de les conseqüències del que estava fent i va lliurar al seu pare a les autoritats per haver abandonat a la seva mare per una dona més jove, més que per raons polítiques.
Producció Herbert Marshall va afirmar que, per 1931, la interferència governamental en el treball artístic soviètic ja estava ben establerta en diverses formes: per part d'alguns artistes, guiats des del poder; des dels «diferents cercles competents per jutjar-ho»; i, finalment, pel Partit Comunista i el propi Stalin. Tot això, va portar al fracàs de la producció dEl prat de Bezhin. miniatura|193x193px|Borís Shumyatsky, 1924. Abans que la producció de la pel·lícula comencés, el guió de Aleksandr Rzheshevski va ser ben rebut per Eisenstein, però van existir preocupacions inicials sobre la qualitat de l'argument i la caracterització involucrada. La comissió per a la producció va ser emesa per la Lliga Juvenil Comunista o Komsomol en honor dels seus esforços en suport del treball en les granges col·lectives i s'havia de centrar en «la reconstrucció socialista del camp». La filmació va començar a mitjans de 1935 i a l'octubre d'aquest any la primera versió de la pel·lícula va ser presentada a l'estudi cinematogràfic Mosfilm, que estava produint El prat de Bezhin. L'estudi va sol·licitar canvis i la producció va continuar. L'agost de 1936, amb la major part de la filmació acabada, Borís Shumyatsky, el llavors cap del GUK soviètic (Direcció general del Cinema) va ordenar un alt en la producció i que la pel·lícula fos reescrita. El guió va ser novament revisat i Eisenstein va reconèixer els errors en la seva producció després que una versió posterior fos rebutjada per l'estudi. Durant la creació dEl prat de Bezhin, Eisenstein no va sotmetre el metratge de la pel·lícula a una revisió exhaustiva.
La producció de la pel·lícula sense estrenar va costar 2 milions de rubles i es va estendre per un període de dos anys. Quan es van assignar papers en la producció, Eisenstein va preferir no usar actors professionals, sinó a persones que representaven "tipus" per actuar en un paper determinat. Dos mil nens van participar en l'audició durant la cerca del jove actor ideal per a la part de Stepok, el personatge reanomenat de Pávlik. La filmació va tenir lloc en moltes locacions, principalment en estudis de Moscou i locacions remotes a Ucraïna i el Caucas. Durant la producció, Eisenstein va tenir la previsió de guardar els quadres no editats de cada presa en la pel·lícula, la qual cosa va permetre una posterior reconstrucció d'''El prat de Bezhin en els anys 1960, fins i tot quan les còpies originals van ser destruïdes.
El Comitè Executiu Central del Partit Comunista exigia que El prat de Bezhin fos presentat i aprovat abans del seu llançament. Múltiples versions de la pel·lícula van ser prohibides pel Comitè que les va citar com «no artístiques i arruïnades políticament» i va afirmar que Eisenstein «va confondre la lluita de classes amb la lluita entre el bé i el mal». Per una ordre de la Direcció general del Cinema soviètic, la producció de la pel·lícula va ser aturada de forma permanent el 17 de març de 1937. Shumyatsky es va queixar que Eisenstein havia presentat els conflictes de la pel·lícula en termes gairebé bíblics, més que situar els conflictes en el context de la lluita de classes socialista. El propi Eisenstein diria més tard que l'assassinat de Stepok pel seu pare era una «reminiscència del sacrifici d'Abraham d'Isaac».
Després de l'última refutació de la pel·lícula, Shumyatsky va assumir la responsabilitat pel fracàs en els mitjans soviètics a través d'un assaig que detallava la història de la pel·lícula que va ser publicat en Pravda. Segons Shumyatsky, El prat de Bezhin va ser una difamació contra el camp soviètic i un exemple del formalisme que necessitava ser eliminat. Shumyatsky va agregar que «[Eisenstein estava] produint El prat de Bezhin sol perquè li oferia una oportunitat per permetre's exercicis formalistes. En lloc de crear una obra forta, clara i directa, Eisenstein va separar el seu treball de la realitat, dels colors i heroisme de la realitat. Conscientment, va reduir el contingut ideològic de l'obra». Shumyatsky perdria el seu càrrec governamental dos anys més tard quan va ser acusat de ser un espia britànic, arrestat i afusellat. Una de les raons que Shumyatsky va donar per posar fi a la producció d'El prat de Bezhin va ser que Eisenstein estava malgastant diners i recursos a produir-la; al revés, abans de la seva execució, el propi Shumyatsky va ser acusat de malgastar diners i recursos en cancel·lar pel·lícules tals com El prat de Bezhin. També es va dir que la supressió d'El prat de Bezhin va ser part d'una campanya en curs contra l'avantguardisme a la Rússia de Stalin.
Després de l'ordre de detenir la producció de la pel·lícula per part del govern soviètic i Shumyatsky, Eisenstein va contreure verola, seguida de grip, i la pel·lícula semblava destinada a romandre inacabada. Va treballar sobre la història amb l'autor soviètic Isaak Bábel, però mai es va publicar cap material de la seva col·laboració i la producció dEl prat de Bezhin va arribar a la seva fi. Els rotllos fílmics inacabats i sense estrenar van ser destruïts durant un bombardeig de la Segona Guerra Mundial el 1941. En una resposta a Shumyatsky titulada "Els errors dEl prat de Bezhin" i publicada més tard, Eisenstein va prometre que s'anava a «desembarassar dels últims trets anarquistes d'individualisme en el meu punt de vista i mètode creatiu». Finalment, Eisenstein es va qüestionar «què va causar que la catàstrofe superés el treball al que havia estat dedicat durant dos anys? i quin va ser el punt de vista errat que, malgrat l'honestedat de sentiments i devoció al treball, va portar a la producció a una perversió de la realitat, convertint-la en políticament insubstancial i conseqüentment no artística?»
Resum de la pel·lícula A causa del fet que El prat de Bezhin va ser repetidament editada, refilmada i modificada per satisfer a les autoritats soviètiques, es van crear diverses versions de la pel·lícula.