miniatura|L'antiga acadèmia de Düsseldorf d'Andreas Achenbach, (1831). Fins que l'acadèmia es va incendiar el 1872, al qual va seguir un nou edifici per a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf entre 1875 i 1879, el Palau de Düsseldorf i la seva galeria van ser el centre de l'educació artística a Düsseldorf. miniatura|El cercle de Schadow (La família Bendemann i els seus amics), treball conjunt d'Eduard Bendemann (segon a dalt a l'esquerra), Theodor Hildebrandt (tercer a dalt a l'esquerra), Julius Hübner (a baix a la dreta), Wilhelm von Schadow (a dalt a la dreta) i Karl Ferdinand Sohn (Primer a dalt a l'esquerra), començat a Roma el 1830, acabat a Düsseldorf el 1831.Bettina Baumgärtel: Der Schadow-Kreis (Die Familie Bendemann und ihre Freunde), 1830/31. In: Bettina Baumgärtel (Hrsg.): Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung 1819–1918. Michael Imhof Verlag, Petersberg 2011, , Band 2, S. 21 f. (Katalog-Nr. 9) El cercle d'artistes al voltant de Schadow es considera l'origen de l'escola de pintura de Düsseldorf. Desenvolupada originalment per Romeo Maurenbrecher, August Hagen, Atanazy Raczyński, Friedrich von Uechtritz i Anton Fahne, lescola de pintura de Düsseldorf (en ), o simplement escola de Düsseldorf (en ),In dem von Ludwig Schorn redigierten Kunst-Blatt, einer feuilletonistischen Beilage des Morgenblatts für gebildete Stände, lobte der Jurist Romeo Maurenbrecher 1828 die unter Wilhelm Schadow an der Düsseldorfer Akademie entstehende Kunst, insbesondere „jene zusammenstrebende Harmonie und Einheit, jene übersichtliche und durchdachte, gefällige Klarheit, Abrundung und Leichtigkeit der Kompositionen (…), welche die wahrhaft stehenden Vorzüge der Bilder aus Schadow’s Schule ausmachen.“ – Vgl. M[aurenbrecher]: Gemäldeausstellung in Düsseldorf im August 1828. In: Kunst-Blatt, Nr. 81, 9. Oktober 1828, S. 322 – Zitiert nach: Christian Scholl: Revisionen der Romantik. Zur Rezeption der „neudeutschen Malerei“ 1817–1906. Akademie-Verlag, Berlin 2012, , S. 195 (Google Books) – Maurenbrecher war seinerzeit der Erste, der die entstehende Kunst als Hervorbringung einer Malerschule besprach. Daher ging er als Urheber des bald darauf kursierenden Begriffs „Düsseldorfer Malerschule“ in die Kunstgeschichte ein. – Bettina Baumgärtel: Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung. In: Bettina Baumgärtel (Hrsg.): Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung 1819–1918. Michael Imhof Verlag, Petersberg 2011, , Band 1, S. 27, 388 (Q5)1833 besprach der preußische Kunstschriftsteller August Hagen Gemälde dreier Düsseldorfer Maler als „geschichtliche Gemälde der Düsseldorfer Schule“. – August Hagen: Ueber drei geschichtliche Gemälde der Düsseldorfer Schule. Königsberg 1833 (Google Books)1836 schrieb der Berliner Kunstkenner Atanazy Raczyński: „Es sind erst sieben Jahre her, daß Schadow an der Spitze der Düsseldorfer Akademie steht; es sind nur vier Jahre, daß seine Schüler sich durch ihre ersten Versuche bekannt gemacht haben, und schon hat diese Schule sich zu einer bedeutenden Höhe erhoben.“ – Atanazy Raczyński: Geschichte der neueren deutschen Kunst. Band 1: Düsseldorf und das Rheinland, mit einem Anhange: Ausflug nach Paris. Berlin 1836, S. 1191837 beschrieb Friedrich von Uechtritz das Wirken des Malerkreises um Wilhelm von Schadow als „Düsseldorfer Schule“ (Blicke in das Düsseldorfer Kunst- und Künstlerleben. Erster Band. Düsseldorf, 1839, S. 21–22). Im gleichen Jahr folgten Carl Gustav Carus (Bemerkungen über die Bilder der Düsseldorfer Schule, ausgestellt in Dresden im Dezember 1836. Kunst-Blatt Nr. 28, 1837) und Anton Fahne, der schließlich den Begriff „Düsseldorfer Maler-Schule“ kreierte (Die Düsseldorfer Maler-Schule in den Jahren 1834, 1835 und 1836. Düsseldorf 1837, S. 30–31). 1839 verwendet Hermann Püttmann den Begriff „Düsseldorfer Malerschule“ ohne Bindestrich (Die Düsseldorfer Malerschule und ihre Leistungen seit Errichtung des Kunstvereins im Jahre 1829. Leipzig 1839, S. 108). fa referència a tant a l'entorn social, creatiu i acadèmic, com l'obra d'un grup de pintors actius principalment al (1819–1918)Als die zu betrachtende Zeitspanne der Düsseldorfer Malerschule hat sich unter Einbeziehung des Langen 19. Jahrhunderts der Zeitraum von 1819, das Jahr der preußischen Neugründung der Kunstakademie Düsseldorf und des Beginns des Direktorats von Peter Cornelius, bis 1918, das Jahr des Endes des Ersten Weltkriegs und des Deutschen Kaiserreichs, allgemein durchgesetzt. Der vom Kunsthistoriker Wolfgang Hütt vertretene Ansatz, das Jahr 1869 als das Datum einer gescheiterten Künstler-Revolte gegen das Direktorat einer „junkerlich-preußischen Beamtenbürokratie“ unter Hermann Altgelt als Ende der Düsseldorfer Malerschule zu betrachten, setzte sich nicht durch. – Vgl. Wolfgang Hütt: Die Düsseldorfer Malerschule 1819–1869. VEB E. A. Seemann Buch- und Kunstverlag, Leipzig 1983, S. 250 f. que es van formar a la Reial Acadèmia d'Art de Prússia (en ) de Düsseldorf. Inclou també els pintors que hi van fer de professors, els alumnes que van fer classes particulars de professors de l'Acadèmia d'Art o van treballar als voltants d'aquesta institució. L'escola de Düsseldorf es va convertir en un fenomen independent de la ubicacióBereits 1843 nahm der Schweizer Reiseschriftsteller Wilhelm Füssli die Düsseldorfer Malerschule als ein ortsunabhängiges Phänomen wahr. Er rechnete „[…] im weitern Sinn auch jene Künstler dazu, welche selbst nicht mehr in Düsseldorf wirkten, aber den Charakter der Anstalt in sich aufgenommen und anderwärts ihren Wirkungskreis sich geschaffen hatten, wie Hübner und Bendemann in Dresden, Rethel in Frankfurt die beiden Lasinski [sic] am Rhein und Andere.“ – Vgl. Wilhelm Füssli: Zürich und die wichtigsten Städte am Rhein mit Bezug auf alte und neue Werke der Architektur, Skulptur und Malerei. 2 Bände, Zürich, Comptoirs 1842–1843, S. 536. Zitiert nach: Bettina Baumgärtel: Zum Projekt. In: Bettina Baumgärtel (Hrsg.): Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung 1819–1918. Band 1, Michael Imhof Verlag, Petersberg 2011, , S. 18 i no es va limitar a un estil uniforme.
Els primers directors de l'acadèmia, Peter von Cornelius i Wilhelm von Schadow, van dirigir l'escola cap al natzarenisme i el classicisme. Els temes, que van ordenar segons la jerarquia clàssica de gènere, incloïen els de la mitologia, el cristianisme, els temes històrics importants i la pintura de paisatge. En aquella època, que també es coneix com a Biedermeier en la història cultural, el corrent del romanticisme es va estendre a Alemanya i va trobar el seu camí a l'acadèmia. Sota la influència del Vormärz, però, el programa de l'Acadèmia i el seu entorn artístic aviat es va ampliar per incloure altres corrents, de manera que es va donar més espai i validesa a una visió realista i socialment crítica de l'art, així com a la pintura de paisatge i de gènere. Entre els temes i estils pictòrics de l'escola de pintura hi ha «la pintura d'història, el paisatge, la pintura de gènere i la natura morta representada en totes les facetes», que «han tingut un paper en l'art burgès del ».Hans Paffrath: Meisterwerke der Düsseldorfer Malerschule 1819–1918. Droste, Düsseldorf 1995, S. 7. A través de ressenyes, publicacions i exposicions, a través de la difusió d'obres al mercat internacional de l'art, especialment a Londres, Amsterdam, Brussel·les, París, Chicago i Nova York, l'obra de l'escola de pintura de Düsseldorf va irradiar molt com a resultat dels viatges, les amistats internacionals, les connexions familiars i la trajectòria educativa i professional dels seus protagonistes, sobretot en el període comprès entre 1830 i 1870, però també, sens dubte, a les darreres dècades del . Els pintors formats a Düsseldorf van transmetre les seves tècniques artístiques, actituds, mètodes d'ensenyament, assignatures, topoi i discursos arreu del món, a altres acadèmies d'art i a les colònies d'artistes emergents. En particular, la pintura de paisatge i de gènere de Düsseldorf va ser capdavantera i definidora d'estil durant molts anys.Ekkehard Mai: Die Düsseldorfer Kunstakademie im 19. Jahrhundert – Cornelius, Schadow und die Folgen. In: Gerhard Kurz (Hrsg.): Düsseldorf in der deutschen Geistesgeschichte (1750–1850), Schwann, Düsseldorf 1984, S. 197 ff., La reputació internacional de l'escola de pintura de Düsseldorf entre les institucions d'ensenyament artístic d'Alemanya només va ser superada de nou per la Bauhaus.Ein Jahrhundert wird besichtigt: Die Düsseldorfer Malerschule. In: FAZ.net, 5. September 1998; abgerufen am 1. August 2015 miniatura|Wilhelm von Schadow (1860), Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. En aquest retrat, l'estudiant i cunyat Eduard Bendemann simbolitza l'escola de pintura fundada per Schadow amb un relleu mural que representa una al·legoria d'un àngel plantant un arbre.
Història miniatura|Doble retrat dels prínceps Frederic de Prússia i Guillem de Solms-Braunfels amb uniformes de cuirassier fet per Wilhelm von Schadow (1830). Com a comandant de divisió, el príncep Frederic era el màxim representant de la família reial prusiana a Düsseldorf. Igual que la seva dona, se'l considerava molt interessat en l'art. El seu entusiasme per l'edat mitjana el va convertir en un pioner del romanticisme de castells i del Rin. Va actuar com a mecenes de la vida cultural de la ciutat i de la província del Rin.