alt=Photo satellitaire de la Terre|miniatura|Una resposta a la paradoxa de Fermi és la hipòtesi que la Terra seria, per a d'eventuals civilitzacions extraterrestres, una reserva natural protegida o que seria posada en Quarantena (La bala blava: foto de la Terra presa per la tripulació de ).La hipòtesi del zoològic tracta d'una especulació per poder explicar teòricament l'existència de vida extraterrestre avançada i els motius pels quals aquesta no contacta amb el humans. Va ser avançada l'any 1973 per l'astrònom John A. Ball, sobre les premisses proposades per Konstantín Tsiolkovski l'any 1934, en resposta a la paradoxa de Fermi. Aquesta darrera determina l'aparent absència de contactes i de proves sobre l'existència d'una vida extraterrestre. Segons aquesta hipòtesi, els extraterrestres existirien i estarien prou avançats tecnològicament per poder-se comunicar amb els habitants de la Terra, per la qual cosa, observarien la humanitat a distància, sense tractar d'interaccionar, de la forma en què els d'investigadors observen els animals, evitant d'entrar en contacte per tal de no pertorbar-los.

Un desenvolupament d'aquesta hipòtesi tracta sobre la «quarantena galàctica» on les civilitzacions extraterrestres, per a raons ètiques, científiques o culturals, esperarien, abans de contactar amb la humanitat, que s'arribés a un cert nivell tecnològic i evitar l'autodestrucció. D'altres hipòtesis han estat desenvolupades a partir d'aquesta per científics, esdevenint de vegades assumptes filosòfics. Els crítics i científics subratllen que no hi ha cap mitjà de verificar-les. Les hipòtesis del zoològic i de la quarantena galàctica han estat igualment represes per la ufologia i en obres de ciència-ficció.

Precursors El científic rus Konstantín Tsiolkovski, pare i teòric de l'astronàutica moderna, aposta per les qüestions filosòfiques, per demostrar la no presencialitat de vida extraterrestre i de l'absència de proves sobre la seva existència, que anticiparia així la paradoxa de Fermi. Utilitzant un raonament similar al que serà més tard l'Equació de Drake, arribaria a la conclusió que la vida s'estén sobre molts planetes al voltant d'altres estrelles, i que la colonització de l'espai per part de civilitzacions extraterrestres, així com de la humanitat, és inevitable.

En el seu assaig de 1934 proposa que les civilitzacions extraterrestres més intel·ligents i més antigues que la nostra segurament existeixin, però que rebutgin d'interferir amb la nostra història per a no empènyer-nos a la destrucció. Una trobada entre extraterrestres i terrícoles només podrà tenir lloc quan la humanitat estigui tecnològica i espiritualment més avançada. Un contacte prematur podria provocar una guerra asimètrica entre l'espècie humana encara militaritzada i una espècie extraterrestre molt més evolucionada. Tsiolkovski evoca també la diferència d'intel·ligència que impediria tota comunicació: "Podem tenir relacions racionals amb gossos o rucs? De la mateixa manera, els éssers superiors no podrien comunicar-se amb nosaltres en aquest moment."

Invoca igualment una altra raó per a la qual hi hauria un avantatge per a aquest contingent d'extraterrestres superiors a deixar-nos evolucionar per nosaltres mateixos : malgrat els dubtes de la humanitat sobre ella mateixa, aquest col·lectiu sabria que la humanitat podria aportar  "un nou i meravellós flux de vida que renovarà i completarà la seva vida ja perfecta"

Per al físic Stephen Webb, les hipòtesis de Tsiolkovski "contenen les llavors de la hipòtesi del zoològic"

En un article titulat , aparegut a la revista Astounding Stories l'any 1958, l'autor de ciència-ficció Isaac Asimov reprèn la idea que la Terra podria ser una reserva natural.

Hipòtesi del zoològic per Ball alt=Photographie d'un panneau de la réserve nationale de Camargue|esquerra|miniatura|Segons Ball, la Terra seria considerada com una reserva natural. Segons la teoria del radio-astrònom John A. Ball del 1973 a la revista Icarus, la hipòtesi del zoo postula que els extraterrestres sí que existeixen i que estan interessats en la nostra espècie. Podrien fer-ho observant-nos des de la distància, des del cinturó d'asteroides o fins als extrems del sistema solar, de la mateixa manera que ens interessen els animals de les reserves naturals, per curiositat científica durant la recerca per interactuar amb ells el menys possible. La raó de la manca de contacte entre aquestes civilitzacions molt avançades (omnipresents a l'univers segons Ball) i la humanitat és que les primeres no volen ser detectades i tenen els mitjans tecnològics per evitar-ho, i deixar que la civilització humana es desenvolupi sense influència externa.

Segons Ball, aquesta hipòtesi estaria directament vinculada a resoldre la paradoxa de Fermi. Reprendria la idea sobre la longevitat de l'univers amb nombroses civilitzacions extraterrestres que haurien hagut de difondre's a través de tota la galàxia. Ara bé, l'absència de contacte és l'argument que te més força a favor de la hipòtesi del zoo, de la qual existeixen diverses variants segons els factors presos en consideració.

Per a Michela Massimila, professora en filosofia de la ciència a la universitat d'Edimburg, és difícil de provar que la hipòtesi del zoo còsmic és torci, però sobretot fa de nosaltres unes "formes de vida molt atípiques i, per tant, està en contra principi antròpic"

Crítiques alt=Photographie du radiotélescope du Very Large Array aux États-Unis|miniatura|Els científics critiquen la hipòtesi del zoològic sobre el fet que cap emissió ràdio hagi provat una vigilància extraterrestre o no ha estat detectada (radiotelescopi del Very Large Array als Estats Units). Ball precisa que la seva teoria no és demostrable ni verificable "perquè els extraterrestres no volen ser descoberts i tenen la capacitat tecnològica per assegurar-ho"

Per al cosmòleg John D. Barrow i el físic Frank Tipler, la hipòtesi del zoo és poc probable. Creuen que si hi hagués moltes civilitzacions extraterrestres avançades capaces d'entrar en contacte amb la humanitat, tal com podria suggerir l'equació de Drake, no és segur que totes s'adherissin a aquesta regla de no-interferència. Fins i tot si aquesta regla es respectés a l'escala d'una civilització, existiria la possibilitat que un individu o un grup d'individus extraterrestres la violessin conscient o accidentalment. Per això, proposen que, per verificar la hipòtesi de Ball, es pugui detectar qualsevol emissió de ràdio entre els vigilants extraterrestres presents en el nostre sistema solar amb la seva estrella d'origen, segons el previst pels científics de Kuiper i Morris. També exposen una possible detecció de radiació infraroja de la construcció de sondes auto replicants, tal com imagina Freeman Dyson a partir de l'obra de John von Neumann.Per a Barrow i Tipler, cap sistema de policia extraterrestre podria impedir absolutament qualsevol contacte.

Segons Stephen Webb, aquest guió i els seus desenvolupaments alternatius pateixen diversos defectes. No són verificables perquè, segons aquesta hipòtesi, el que la humanitat faci per detectar els extraterrestres serà pràcticament impossible perquè aquests no volen manifestar-se. Per a Webb la mateixa explicació podria ser utilitzada per a les fades i és doncs molt pobra científicament. Aquesta hipòtesi és igualment antropocèntrica i és impossible saber perquè una espècie extraterrestre hauria de tenir un interès per una civilització menys avançada com la humana. Així mateix, aquesta hipòtesi fracassa a explicar per què la Terra no hauria estat colonitzada molt abans de l'aparició d'una forma de vida complexa. Reprendria les crítiques de Barrow i Tipler segons les quals seria suficient que una única civilització trenqués aquest aïllament, i que seria poc probable que totes les civilitzacions de totes les èpoques tinguessin la mateixa doctrina. Finalment la hipòtesi del zoo no explica per què els telescopis o radiotélescopis no observin cap signe de vida intel·ligent a la galàxia.

Per l'astrofísic Michael H. Hart, la hipòtesi del zoo, com la majoria de les respostes a la paradoxa de Fermi, és una explicació sociològica perquè « no ha estat suggerit cap procediment científic per testar la validesa de la hipòtesi del zoo […] i acceptar una d'aquestes explicacions seria abandonar el nostre enfocament científic de la qüestió ».

Louis Scheffer, professor de biologia computacioonal i neurocientífic a l'Howard Hughes Medical Institute ha respost a les crítiques que subratllen la impossibilitat del fet que els milions de civilitzacions extraterrestres vulguin respectar unànimement l'acord que la Terra no ha de ni ser visitada, ni colonitzada. Ha imaginat una civilització que hauria inventat la teleportació per traspàs d'informació de la consciència. Aquest fet, eliminaria la necessitat de crear naus interestel·lars o de la construcció d'explotacions mineres d'asteroides, sent substituides per un viatge molt més ràpid que la velocitat de la llum. La teleportació procuraria un avantatge, per la qual cosa les altres civilitzacions aparcarien els seus projectes de colonització per impulsar un « club de viatge per teleportació galàctic » que permetria l'aparició d'una cultura galàctica comuna oposada a la colonització de la Terra[. Arthur C. Clarke, en la seva novel·la 3001: Odisea final ha qualificat l'article de Scheffer "segurament el més estimulant per a la imaginació que el trist Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society hagi publicat en tota la seva existència"

Desenvolupaments alt=Gravure représentant des guerriers aztèques combattant des européens à cheval|miniatura|L'impacte catastròfic d'una civilització evolucionada tecnològicament en una civilització menys evolucionada, com la causada per la colonització europea d'Amèrica, és un dels arguments dels científics que donen suport a la hipòtesi del zoo (Setge de Tenochtitlan tal com el van veure els asteques, 1521).). Per a l'astrofísic Peter Ulmschneider, aquesta hipòtesi té sentit quan es contempla des d'una perspectiva de la història de la humanitat. L'impacte catastròfic d'una civilització tecnològicament evolucionada sobre una civilització menys avançada. Aquest va ser el cas dels amerindis després de l'arribada de Cristòfol Colom o d'Hernán Cortés. Per a ell, una civilització extraterrestre molt més evolucionada i antiga que la nostra no prendria aquest risc i quedaria separada, permetent a la humanitat prosseguis un desenvolupament original, sense influència cultural o tecnològica estrangera.

El cosmòleg Stephen Hawking pensava que una trobada amb una civilització extraterrestre "seria un desastre. Els extraterrestres serien probablement molt més avançats que nosaltres. La història de races evolucionades trobant pobles més primitius sobre aquest planeta no ha estat molt afortunada, tot i que eren de la mateixa espècie. Per això pensa que haurien d'actuar amb un perfil baix".